Rezero

Creem coneixement i impulsem idees, normatives i projectes innovadors perquè tant les empreses, les administracions públiques com la ciutadania puguin tenir la possibilitat de gaudir d'un model de producció i de consumcap al Residu Zero, sense matèries tòxiques, ni productes que quedin sense ús.

tovalloleta humidaEl consum de tovalloletes està creixent durant el confinament. Hi posem remei? Tovalloles de roba, esponges, la mà, paper higiènic o el bidet són alternatives

Durant els darrers anys, ha augmentat l'interès entorn els impactes generats per l’actual model de producció, consum i generació de residus dels productes d’un sol ús, especialment els plàstics.

Les tovalloletes humides és un exemple de productes que esdevenen residus després d’utilitzar-les una vegada i estan fets majoritàriament de plàstics. Cal posar el focus en aquests productes, ja que representen una part important dels fluxos de residus sòlids urbans generats causen impactes ambientals, econòmics i socials.

Les tovalloletes humides sovint s’utilitzen per a la higiene infantil com a substitut de l’aigua i el sabó, quan es canvien els bolquers o per netejar la cara i les mans dels nadons. El seu ús també ha esdevingut part del dia a dia de la vida de les persones adultes, en la neteja de la llar o la higiene personal.

Les tovalloletes humides es venen en el mercat com a tovalloletes d’un sol ús, les quals són humitejades prèviament i no compleixen els estàndards fixats legalment per a poder ser netejades i reutilitzades. Estan fetes de teles no teixides i estan saturades amb una solució que neteja.

  1. Teles no teixides: El material de composició de les tovalloletes humides és una tela no teixida o un fil de plàstic sintètic similar al que s’utilitza per als bolquers. Normalment, el teixit està fet de fibres, com cotó i raió així com de  resines de plàstic com polièster, polietilè i polipropilè.
  2. Substàncies de neteja: L’aigua és la principal substància i serveix de portadora i diluent dels altres components. Les tovalloletes d’higiene íntima també contenen detergents suaus barrejats amb agents hidratants, perfums i conservants. Els agents hidratants o humidificants com el propilenglicol i la glicerina són afegits per prevenir que la solució s’assequi. Altres components inclouen conservants, com parabens de metil i propil i diversos perfums. A vegades les tovalloletes humides també poden portar biocides, com ara agents antimicrobians.
  3. Components de l’embolcall: L’embolcall està fet de plàstic (normalment PET o PE) per tal de mantenir les tovalloletes humides el màxim temps possible.

 

Consum

El 2017, es van consumir al voltant de 69 bilions de tovalloletes individuals a la UE-28 (resultant amb un consum anual de 130 tovalloletes humides per persona de mitjana), equivalent a 511.000 tones de residus (1 kg de tovalloletes humides per persona anualment).

Problemes econòmics que ens afecten per l'ús de tovalloletes humides

Les tovalloletes humides, productes menstruals d'un sol ús i altres residus en aigües residuals, causen danys substancials en les xarxes de clavegueram. Algunes de les conseqüències de llençar aquests productes pel vàter són: bloqueig de les canonades causant problemes de drenatge, obstrucció de bombes i inhibició de sensors electrònics (creant reaccions en cadena en estacions de bombeig que condueixen a vessaments d'aigües residuals). Aquestes pertorbacions incrementen la freqüència de reparacions de manteniment necessàries en les instal·lacions. Les infraestructures obstruïdes amb tovalloletes humides i altres residus d'aigües residuals comporten limitacions operatives i costos addicionals d'operació importants, principalment pel que fa a mà d'obra, eliminació de residus i substitució prematura d'equips com ara bombes i altres peces.

S'ha estimat que el manteniment i desembossament d'aquestes instal·lacions, juntament amb l'eliminació de residus d'aigües residuals en les plantes de tractament, costa a la Unió Europea entre 500 i 1.000 milions d'euros anualment.  Aquest cost és traspassat a totes les persones consumidores a través de les factures d'aigua tant si utilitzen aquests productes com si no ho fan.

L'Agència Catalana de l'Aigua ha calculat que per una ciutat de 200.000 habitants, la gestió inadequada de tovalloletes humides i altres productes similars genera, de mitjana, un cost extra anual de 150.000 € pel sistema de sanejament. També, les dades presentades al Congrés Nacional del Medi Ambient (Conama-2012) per l'Associació Espanyola d'Abastiment d'Aigua i Sanejament (AEAS) indiquen que aquesta situació causa un increment del 18% del cost de manteniment dels sistemes de sanejament.

 

Problemes de salut que ens afecten per l'ús de tovalloletes humides

Les tovalloletes humides poden tenir compostos perillosos com el Methylchloroisothiazolinone, methylisothiazolinone, paràbens, quaternium-15, dmdm Hydantoin o químics desconeguts de perfums, que poden causar principalment problemes d'al·lèrgies.

La contaminació de l'aigua per les restes marines pot també causar un augment del risc de bacteris (p.ex. E. Coli) i contaminació vírica d'aigües costaneres. El consum o contacte amb l'aigua contaminada pot incrementar el risc de contagi d'hepatitis, còlera, febre tifoide, diarrea, disenteria bacil·lar i erupcions cutànies.

 

Problemes mediambientals que ens afecten per l'ús de tovalloletes humides

Els impactes ambientals de les tovalloletes humides són causats generalment pels processos de producció i de distribució del producte, i els de generació de residus, tractament i eliminació despreś del seu ús.

Per exemple, la producció de tovalloletes humides requereix un alt consum d'aigua per mantenir les fibres saturades. També hi ha impactes causats per l'extracció (petroli) i transport de les matèries primeres al llarg del cicle de vida, més enllà del producte final.

Els productes menstruals d'un sol ús i tovalloletes humides es troben entre els 10 productes plàstics d'un sol ús més trobats en el medi marí de la UE. La Comissió Europea anomena aquests productes sota la categoria "aplicacions sanitàries" i és la cinquena en els articles plàstics d'un sol ús més comuns a Europa. Aquests 10 productes representen el 86% del plàstic d'un sol ús dels residus trobats a les platges i són els responsables de més de la meitat dels residus plàstics marins.

font: Rezero, 2019

------

 

L'alternativa és senzilla

 

1. Tovalloletes de roba
Ens les podem fabricar a casa o comprar-les a botigues especialitzades. Per sortir al carrer, n’hi ha prou amb transportar-les ja humides dins un tàper, o portar un esprai per humitejar-les al moment. Cada vegada més famílies en descobreixen els avantatges i hi ha molts trucs per treure’n tot el partit.

2. Esponja
Per mantenir-la neta, cal rentar-la amb aigua freda després de cada ús i, un cop al dia, amb aigua calenta i sabó. Si el canviador no ens cap al bany, podem tenir-hi al costat un recipient amb aigua neta sempre a punt. Per desinfectar l’esponja, només cal posar-la humida una estona al microones o ficar-la a la rentadora. Això sí, les esponges naturals no aguanten aquests tipus de rentades i es desfan en poc temps d’ús. Si ho preferim, en comptes d’esponja podem fer servir una manyopla.

3. La mà
Potser hi ha qui té manies, però el més fàcil és posar l’infant sota l’aixeta i utilitzar la mà per deixar el cul ben net. Després només cal que ens assegurem de rentar-nos bé les mans amb aigua i sabó, vigilant que no ens quedin restes de caca sota les ungles.

4. Paper higiènic
Sí, tornar al paper de tota la vida, que es descompon molt fàcilment. És el que trobem a la majoria de lavabos públics, també a les escoles, així que ens convé que les criatures aprenguin a rentar-se amb paper perquè més tard o més d’hora, hauran de fer-ho així. Ah, i n’hi ha de reciclat, que no contribueix a la sobreexplotació dels boscos.

5. Bidet
Si ens hem passat a les tovalloletes perquè ens sembla que amb el paper higiènic no n’hi ha prou, la nostra opció és el bidet. No tots els banys en tenen, però al mercat trobem alternatives interessants:

—Bidet de mà: és una mena de telèfon de dutxa que s’instal·la al costat del vàter.

—Vàter amb bidet incorporat: són vàters que tenen incorporat un raig d’aigua que els permet fer el mateix servei que un bidet.

—Raig adaptable al vàter: és un complement que s’enganxa a la tassa del vàter i permet activar un raig d’aigua semblant al del bidet.

 

font: Opcions

 kit zero banner h 1 600x300

@rezerocat