Creem coneixement i impulsem idees, normatives i projectes innovadors perquè tant les empreses, les administracions públiques com la ciutadania puguin tenir la possibilitat de gaudir d'un model de producció i de consumcap al Residu Zero, sense matèries tòxiques, ni productes que quedin sense ús.


Governments must provide citizens of a healthy, waste and toxics-free life

On World Environment Day, Rezero calls for the rethinking and promotion of a new regulatory framework that helps sustainable business initiatives and, at the same time, makes it easier for citizens to live without waste or toxins

This year we celebrate June 5, World Environment Day, within the COVID19 health crisis framework. A global systemic crisis which has highlighted our society’s and our economic system’s vulnerability. In the same way, the need to rethink and rebuild this socio-economic model by putting life at the center has become more apparent than ever.

It would not be fair, neither for all those people who have left us nor for future generations, to not work together to materialize a new production and consumption system based on proximity, relocation, decarbonization of the economy and zero waste.

One of the key instruments that can help us in this urgent transition are the new regulatory frameworks that must be developed and implemented in the coming months at State, Catalan and Balearic level.

In Catalonia, the government is preparing the text proposal for the draft law on the prevention and management of waste and the efficient use of resources, which should be able to start parliamentary proceedings at the end of this year.

The Balearic Islands, on the other hand, are already in the process of implementing the measures approved in Law 8/2019 on waste and contaminated soils, although some specific measures come into force not on January 1st 2021, but with a delay equal to the number of days the pandemic’s state of alarm lasts.

At the state level, Spain, the Council of Ministers approved this week the draft Law on Waste and Contaminated Soils which is to replace the previous Waste Act of 2011 and make the transposition of the European directives that have been approved in recent years - where waste prevention and reuse are considered priority elements- effective. This preliminary project opens a window of opportunity for the Spanish state to evolve towards a preventive management of its waste.
Obviously, this law must respond to the heterogeneous reality of the Spanish territories. It is known that there are Autonomous Communities with significant deficits in the preventive management of waste (even non-complying with relevant European directives). At the same time, however, we have territories such as the Balearic Islands, Catalunya, the Basque Country and Navarra, which are leading both in terms of regulations (especially the Balearic Islands) and in terms of management.

Rezero considers it is essential that the future state law responds to the different needs of each Autonomous Community and that, in this sense, the singularities and dynamics of those more advanced territories be respected and that their capacity for improvement and to go beyond what the state framework establishes are not hindered.

With regard to the state law’s draft, in our opinion, however, a firm commitment to improvement will be needed if we really want to stop the generation of waste and the waste of natural resources.



Measures are taken to reduce the consumption of bottled water in public facilities through the use of drinking water fountains and the obligation for hospitality and catering establishments to offer their customers the possibility of consuming unpackaged water for free (both measures were approved last year in the Balearic Waste Law).

Disposable tableware, cutlery, straws or ear buds, trays and expanded polystyrene cups that contain food for immediate consumption or oxodegradable plastic products will be prohibited. That is, all those measures to reduce single-use plastic products included in European Directive 2019/904 to reduce the impact of certain plastic products on the environment.

It is mandatory by 2024 that bottle caps cannot be removed from the containers and the obligation to include 25% of recycled plastic in PET bottles by 2025 and 30% by 2030.

Take away packaging distributed at food establishments to their customers will be charged -as is currently the case with plastic bags.

The use of microspheres in the manufacture of cosmetics and personal care products is prohibited.

The destruction of unsold toys, electrical appliance and textile surpluses is prohibited from 2021.



Reuse is below minimums in this legal proposal. Beyond setting targets for preparation for reuse (from 5% in 2025 to 15% in 2035), quantitative targets are needed for waste streams (especially for beverage packaging but also for textiles, electrical appliances, furniture, diapers and other hygiene products, etc.).

There are no effective concrete measures established beyond "will be encouraged", "will be promoted" ... Always on a voluntary basis.

The same happens with regards to the reduction of packaging, beyond what the European Directive establishes, the chance is lost to make a clear commitment to its effective reduction and such important aspects as bulk sales, the obligation to use reusable beverage and glass containers for events, the ban of single-dose or small-format products or the restriction of the sale and distribution in Spanish territory of containers that are not effectively reusable, recyclable or compostable, among others measures.

Another essential aspect for this Law must be the mandatory establishment of deposit and return systems -DRS- for containers most likely to end up abandoned in public spaces or which are difficult to manage through ordinary selective collection, take away containers and for other waste streams such as cigarettes.

For the tax on non-reusable plastic packaging to be really effective the amount should be dissuasive (which is difficult with what the preliminary draft proposes), it should also include all single-use packaging -not only that with plastic content, a whole series of legal resources and instruments should be deployed and, very especially, a DRS should be legally implemented.

The scope of food waste reduction is included for the first time in a state law but without quantitative measures or objectives and delegated to the future state prevention program.

Despite the premise of protecting the environment and people’s health that must guide this law, qualitative prevention, especially in regards to the toxicity of consumption products -such as packaging in contact with food, cleaning and hygiene products, etc. is virtually non-existent.


The bill is currently in the public consultation process until July 3rd and is expected to enter parliamentary proceedings during the first quarter of 2021 for subsequent approval. We hope that throughout this process this Act can be improved and include effective goals and instruments that allow for a real transition to zero waste. For this to be the case, it will be necessary to make a firm commitment at the political level and to guarantee the protection of the common good over certain individual interests.

Los gobiernos tienen que facilitar a la ciudadanía una vida sana sin residuos ni tóxicos

En el Día Mundial del Medio Ambiente, Rezero hace un llamamiento para repensar e impulsar un nuevo marco normativo que ayude a las iniciativas empresariales sostenibles y, al mismo tiempo, facilite a la ciudadanía vivir sin residuos ni tóxicos

Este año celebramos el 5 de Junio, Día Mundial del Medio Ambiente, en el marco de la crisis sanitaria de la COVID19. Una crisis mundial sistémica que ha puesto en evidencia la vulnerabilidad de nuestra sociedad y nuestro sistema económico. Así mismo, se ha hecho más patente que nunca la necesidad de repensar y reconstruir este modelo socioeconómico poniendo la vida en el centro.

No sería justo, ni por todas aquellas personas que nos han dejado ni por las generaciones futuras, que no trabajáramos juntas para materializar un nuevo sistema de producción y consumo basado en la proximidad, la relocalización, la descarbonización de la economía y el residuo cero.

Uno de los instrumentos fundamentales que nos pueden ayudar en esta urgente transición son los nuevos marcos normativos que se han de elaborar y poner en marcha en los próximos meses a nivel estatal, catalán y balear.

En Cataluña, el gobierno está elaborando la propuesta de texto del anteproyecto de ley de prevención y gestión de los residuos y de uso eficiente de los recursos que debería poder iniciar trámite parlamentario a finales de este año.

Las Islas Baleares, en cambio, se encuentran ya en proceso de implantación de las medidas aprobadas en la Ley 8/2019 de residuos y suelos contaminados, aunque algunas medidas concretas entraran en vigor no a 1 de enero de 2021, sino con un retraso igual al número de días que dure el estado de alarma por la pandemia.

En el ámbito estatal, esta misma semana, el Consejo de Ministros ha aprobado el Anteproyecto de Ley de Residuos y Suelos Contaminados que debe sustituir la anterior Ley de residuos de 2011 y hacer efectiva la transposición de las directivas europeas que se han ido aprobando en los últimos años dónde la prevención de residuos y la reutilización se consideran elementos prioritarios. Este anteproyecto abre una ventana de oportunidad para que el Estado español evolucione hacia una gestión preventiva de sus residuos.

Obviamente, esta nueva ley ha de dar respuesta a la heterogénea realidad de los territorios del Estado. Es conocido que existen Comunidades Autónomas con unos déficits importantes en cuanto a la gestión preventiva de los residuos (incluso con incumplimientos de directivas europeas referentes). Al mismo tiempo, sin embargo, contamos con territorios como podrían ser las Islas Baleares, Cataluña, Euskadi o Navarra avanzados tanto a nivel normativo (especialmente Baleares) como en gestión.

Rezero considera esencial que la futura ley estatal dé respuesta a las necesidades diferenciadas de cada CCAA y que, en este sentido, se respeten las singularidades y dinámicas de los territorios más avanzados y no se pongan trabas a su capacidad de mejora y de ir más allá de lo que establece el marco estatal.

Respecto al Anteproyecto de ley estatal, en nuestra opinión será necesario, sin embargo, una apuesta decidida de mejora si realmente se quiere poner freno a la generación de residuos y el desperdicio de recursos naturales.



Se adoptan medidas para reducir el consumo de envases de agua embotellada en las dependencias públicas mediante el uso de fuentes de agua potable y la obligatoriedad para los establecimientos de la hostelería y restauración de ofrecer a sus clientes la posibilidad de consumo de agua no envasada de forma gratuita.

Se prohíben las vajillas, cubiertos, pajitas o bastoncillos de las orejas de un solo uso, las bandejas y vasos de poliestireno expandido que contengan alimentos para su consumo inmediato o los productos de plástico oxodegradable. Es decir, todas aquellas medidas de reducción de productos plásticos desechables incluidas en la Directiva Europea 2019/904 para la reducción del impacto de determinados productos plásticos en el medio.

Se establece la obligatoriedad, por 2024, que los tapones de las botellas no se puedan desprender de los recipientes.

En los establecimientos de comida para llevar se cobrarán los envases distribuidos a sus clientes, igual que ocurre actualmente con las bolsas de plástico.

Se prohíbe el uso de microesferas en la fabricación de productos cosméticos y de higiene personal.

Se prohíbe la destrucción de los excedentes no vendidos de juguetes, aparatos eléctricos y textiles, a partir de 2021.



La reutilización se encuentra bajo mínimos en esta propuesta legal. Más allá de establecer objetivos de preparación para la reutilización (de un 5% en 2025 hasta un 15% en 2035) se echan en falta objetivos cuantitativos para flujos de residuos (para envases de bebidas, especialmente, pero también para textil, aparatos eléctricos, mobiliario, pañales y otros productos de higiene, etc.).

Tampoco se establecen medidas concretas efectivas más allá de los "se fomentará", "se promoverá" ... Siempre de carácter voluntario.

Sucede lo mismo en referencia a la reducción de envases, más allá de lo que establece la Directiva Europea, se desaprovecha la oportunidad de hacer una apuesta clara por su reducción efectiva y aspectos tan importantes como son la venta a granel, la obligatoriedad de uso de envases de bebidas y vasos reutilizables para actos y eventos, la prohibición de los productos monodosis, de pequeño formato o sobreenvasados o la restricción de venta y distribución en el territorio español de envases que no sean efectivamente reutilizables, reciclables o compostables, entre otros medidas.

Otro aspecto esencial para esta ley debe ser el establecimiento obligatorio de sistemas de depósito, devolución y retorno - SDDR- especialmente para los envases más susceptibles de terminar abandonados en los espacios públicos o con dificultades para ser gestionados a través la recogida selectiva ordinaria, los envases de take away y para otros flujos de residuos como pueden ser los cigarrillos.

En referencia al impuesto sobre los envases de plásticos no reutilizables, para que sea realmente efectivo, es necesario no sólo que el importe sea disuasorio (cosa difícil con lo que plantea el anteproyecto), sino que incluya todos los envases de un desechables -no sólo con contenido plástico-, que se desplieguen toda una serie de recursos e instrumentos jurídicos y, muy especialmente, que se implante legalmente el SDDR.

Se incluye por primera vez en una ley estatal la reducción de desperdicio alimentario pero sin medidas concretas sino que queda delegado en el futuro programa estatal de prevención.

A pesar de la premisa de protección del medio ambiente y la salud de las personas que debe guiar esta ley, la prevención cualitativa y, especialmente, en referencia a la toxicidad tanto de productos de consumo (como los envases en contacto con los alimentos), los productos de limpieza y de higiene, etc. es prácticamente inexistente.


El anteproyecto de ley se encuentra actualmente en proceso de consulta pública hasta el próximo 3 de julio (coincidiendo con el Día Internacional Libre de Bolsas de plástico) y está previsto que entre en trámite parlamentario durante el primer trimestre de 2021 para su posterior aprobación. Deseamos que a lo largo de todo este proceso esta ley pueda mejorarse y establecer objetivos e instrumentos efectivos que permitan una transición real hacia el residuo cero. Para que esto sea así, será necesaria una apuesta firme a nivel político y que se garantice la protección del bien común por encima de determinados intereses individuales.

Els governs han de facilitar a la ciutadania una vida sana sense residus ni tòxics

En el Dia Mundial del Medi Ambient, Rezero fa una crida per repensar i impulsar un nou marc normatiu que ajudi les iniciatives empresarials sostenibles i, alhora, faciliti a la ciutadania viure sense residus ni tòxics

Enguany celebrem el 5 de Juny, Dia Mundial del Medi Ambient, en el marc de la crisi sanitària de la COVID19. Una crisi mundial sistèmica que ha posat en evidència la vulnerabilitat de la nostra societat i el nostre sistema econòmic. De la mateixa manera, s’ha fet més pales que mai la necessitat de repensar i reconstruir aquest model socieconòmic posant la vida al centre.

No seria just, ni per totes aquelles persones que ens han deixat ni per les generacions futures, que no treballéssim plegades per materialitzar un nou sistema de producció i consum basat en la proximitat, la relocalització, la descarbonització de l’economia i el residu zero.

Un dels instruments cabdals que ens poden ajudar en aquesta urgent transició són els nous marcs normatius que s’han d’elaborar i posar en marxa en els mesos vinents a nivell estatal, català i balear.

A Catalunya, el govern està elaborant la proposta de text de l’avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos que hauria de poder iniciar tràmit parlamentari a finals d’aquest any.

Les Illes Balears, en canvi, es troba ja en procés d’implantació de les mesures aprovades a la Llei 8/2019 de residus i sols contaminats, tot i que algunes mesures concretes entren en vigor no a 1 de gener de 2021, sinó amb un endarreriment igual al nombre de dies que duri l’estat d’alarma per la pandèmia.

En l’àmbit estatal, aquesta mateixa setmana el Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats que ha de substituir l’anterior Llei de residus del 2011 i fer efectiva la transposició de les directives europees que s’han anat aprovant als darrers anys on la prevenció de residus i la reutilització es consideren elements prioritaris. Aquest avantprojecte obre una finestra d’oportunitat perquè l’Estat espanyol evolucioni cap a una gestió preventiva dels seus residus.

Llegeix més...

Rezero inicia una campanya per visibilitzar les iniciatives i empreses balears que duen a la pràctica accions inspiradores i referents cap al residu zero

idees circularsAmb l'eslògan, "Idees circulars, resultats rodons", Rezero inicia una campanya per visibilitzar les iniciatives i empreses balears que duen a la pràctica accions inspiradores i referents en la prevenció de residus i el consum responsable, sigui des de l'ecodisseny, la producció local i ecològica, la reparació, la reutilització, el reciclatge, la gestió preventiva dels residus o qualsevol altra activitat que permeti avançar cap a un model econòmic circular basat en el residu zero.

La campanya s’inicia el 5 de juny, Dia del Medi Ambient, i durarà fins el 31 de juliol. Es visibilitzaran un total de 17 experiències de diferents sectors productius, comercials, ubicades a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Entre les experiències seleccionades, comptarem amb Calzados Bestard, l' IBAVI, Ecofeixes, Cas Xifoner, Lluriach, Garden Hotels, Editorial Arrela, Fundació Deixalles, Polarier, Pwani, Agromart, entre d’altres.

Llegeix més...

Rezero participa en el Webinar organitzat per Zero Waste Europe sobre les afectacions en la salut dels productes químics presents en envasos que estan en contacte amb aliments

Webinar 2 rezero

Durant el mes de maig, Rezero va participiar en un webinar organitzat per Zero Waste Europe, amb l'objectiu d'aprofundir en els productes químics que es troben en els materials en contacte amb aliments i els efectes adversos que poden tenir en la salut humana; així com poden arribar a obstaculitzar el reciclatge i l’economia circular. Hi van participar 300 persones.

El Raül Paniagua, coordinador de projectes de Rezero, va participar per presentar els resultats de la campanya Salut de Plàstic: A través d’aquesta campanya es va poder visualitzar que els materials en contacte amb aliments que contenen milers de productes químics emigren els cossos.

Durant el webinar, també es van analitzar les principals limitacions del marc de política en la Unió Europea sobre els materials en contacte amb aliments amb l’objectiu d’explorar solucions i oportunitats per enfortir el Pacte Verd Europeu per protegir la salut humana i garantir una economia circular lliure de tòxics.

El webinar va estar dirigit per Esra Tat, directora associada de Zero Waste Europe i també va comptar amb la participació de Sidsel Dyekjaer, consultora i assessora en ciència i política a CHEM Trust; i Justine Maillot, realitzadora de campanyes de producció i consum i coordinadora de polítiques de Rethink Plastic Alliance a Zero Waste Europe.

Els alumnes prenen consciència del malbaratament alimentari amb el projecte "Ens ho mengem tot"

Vedruna Gracia Ens servim sols


Des de Rezero hem col·laborat, per segon any, amb Escoles+Sostenibles de l'Ajuntament de Barcelona en la coordinació de la microxarxa Ens ho mengem tot. Una iniciativa dirigida als centres escolars de la ciutat per a sensibilitzar-los sobre la problemàtica del malbaratament alimentari i per ajudar-los a conèixer la petjada ecològica de determinats aliments d'ús quotidià en els àpats escolars.

Aquest curs, hi han participat 19 centres de tota la ciutat que han analitzat l'aliment malbaratat per gairebé 3.000 alumnes en el menjador escolar en els mesos de gener a març. En concret, s'han analitzat 1.273kg d'aliments, dels quals se n'han malbaratat 166kg, el que suposa el 13% o l'equivalent a 1.218 racions. L'estudi de l'impacte que genera tot aquest aliment permet als alumnes prendre consciència de la importància dels seus actes quotidians i de la necessitat d'actuar per a reduir-lo.

També hem pogut compartir moments amb els equips de menjador i amb el professorat a través de sessions de formació, on els assessorem, els facilitem eines per a treballar amb els infants i creem espais per a compartir experiències.

Tot i que la situació de crisi sanitària no ens ha permès acabar el curs com estava previst, continuem treballant per a reduir el malbaratament alimentari.

Durant 57.600 hores, una de les parts més sensibles i absorbents del nostre cos està en contacte amb milers de substàncies químiques, algunes tòxiques, a través de compreses i tampons d’un sol ús

28M menstrual video info


28 de maig, Dia Mundial de la Salut Menstrual

Amb l'eslògan “La salut menstrual, millor sense plàstic ni tòxics”, Rezero alerta de les repercussions sobre la salut de les persones i el medi ambient dels productes menstruals d'un sol ús, la manca d'informació que les persones consumidores tenim al respecte i proposa la seva regulació normativa 

Llegeix més...

La salut, millor sense plàstic (4): el cas dels guants d'usar i llençar

guants plastic abandonatsÉs possible que els guants de plàstic i les mascaretes d’un sol ús siguin una de les imatges que quedaran a la nostra ment com a referents de la crisi sanitària que estem vivint.

A què respon l’ús i consum dels guants d’un sol ús? Estem davant una malaltia encara desconeguda amb una elevada capacitat de contagi i, com a ciutadania, les úniques mesures que podem prendre són el distanciament social i la higiene exhaustiva i constant de les nostres mans. Davant de la por i sensació de vulnerabilitat que causa aquesta situació, moltes persones pensen que utilitzant els guants tindran una major protecció però, de fet, tal i com ja fa dies que alerta la comunitat mèdica i científica, utilitzar-los fins i tot pot ser perillós per la sensació de falsa seguretat que ens provoca.

Llegeix més...

Impactes a Catalunya i Balears del COVID-19 en la generació de residus

Infografia reducció residus AMB.jpeg

Passat el primer mes de crisi sanitària ocasionada per la Covid19 i tot intentant gestionar com a societat la sacsejada emocional i el dolor humà que està causant aquesta pandèmia, comencem a disposar d’evidències quantitatives del seu impacte envers la generació de residus.

Segons dades de producció i recollida selectiva publicades des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Agència de Residus, i el Govern Balear els residus municipals han sofert una clara davallada.

Llegeix més...