-

Donem resposta a les necessitats dels diferents agents de la societat en la prevenció i gestió de residus.

// Societat #ResiduZero  //

 


Maria Weserbos, la directora i fundadora de la Plastic Soup Fundation, afirma: “Això és el que en diem fast fashion. Desapareix davant dels nostres propis ulls.”

Microplastics i fashion brands2

Microplastics i fashion brands3

Les samarretes testades de les marques Adidas i Nike estan fetes en un 100% de polièster i el percentatge de pèrdues de mg de fibres per rentada és molt similar a l’anterior: 124’05mg/Kg i 125 mg/Kg, respectivament.

De la marca H&M, la brusa testada conté un 65% de polièster reciclat. Les pèrdues de fibres d’aquest producte era igualment alt però, sorprenentment, els resultats obtinguts són més favorables que els de les altres marques, amb una mitjana de pèrdues de 48,6mg per quilo de roba rentada.

El mètode utilitzat per determinar la qualitat de fibres perduda és similar al que la Universitat de Plymouth va utilitzar en una recerca l’any 2016. Ambdós instituts van pesar els filtres abans i després de la filtració per tal d’avaluar la quantitat de microfibres alliberades en grams. La principal diferència entre els dos mètodes és que el IPCB-CNR utilitzava tres filtres i va rentar les peces de roba senceres, mentre que a la Universitat de Plymouth es va fer ús d’un sol filtre i els rentats es realitzaven amb pedaços de roba provinents de la fàbrica.
No obstant, els resultats dels dos projectes de recerca són comparables.

Altres especificacions més concretes: L’IPCB-CNR va rentar les peces dos vegades utilitzant la mateixa metodologia per a tots els testos:

  • Rentadora de la marca Bosch
  • Càrrega del rentat de 2 a 2,5Kg
  • Programa de rentat per a roba sintètica a 40º i 1200 rpm
  • Detergent líquid
  • L’aigua residual es va fer passar a través de tres filtres diferents d’una mida de 400, 60 i 20 micres; els forats de la malla de l’últim filtre són dos vegades més petits que un cabell humà.

Maria Westerbos: “L’IPCB-CNR ha escrit i presentat un article científic sobre els testos realitzats. Es publicarà després d’haver-lo revisat un parell de vegades. Tot i que els resultats són realment preocupants i tres de les quatre marques de moda no estan actuant degudament, no es pot realitzar una comparació completa. Tot depèn del que la fàbrica hagi estat utilitzant i com ha estat teixit el fil: no només la combinació de materials, sinó també si les fibres són llargues o curtes, o si el fil està teixit o fet a punt. Necessitaríem una comparació de mercat per poder comparar el fil, però cap marca de roba del món està disposada a jugar-se el coll. Això em decep.”

 

Solucions durant la cadena de valor


Un altra consideració important és que les rentadores ordinàries no són capaces de filtrar les microfibres alliberades durant el procés de rentat. Per aquest motiu, la Plastic Soup Fundation dona suport a un innovador filtre (adjuntat o intern) creat per la companyia start-up eslovaca Planet Care. Dues de les quatre peces de roba testades pel IPCB-CNW també van utilitzar els filtres de Planet Care, i els resultats van ser espectaculars: fins al 80% de les fibres van ser captades abans de passar a l’aigua residual. Westerbos: “Les samarretes d’Adidas i Nike es van rentar una vegada més per tal de provar el filtre, obtenint un resultat exitós. Tot i que aquesta solució és només una tècnica de final del cicle, almenys és una solució que funciona. El meu consell per als productors de rentadores és que implementin aquest filtre el més aviat possible en els seus models.”
Deixant de banda del filtre, hi ha una altra solució que es podria aplicar a l’inici del cicle, que sembla molt prometedora. Es tracta d’una capa de pectina (o fibra natural) que va generar l’IPCB-CNR durant la recerca Mermaids Life+ (2014-2018). Aquesta podria ser afegida al fil per tal de preveure potencialment més del 80% de l’alliberament de microfibres. Actualment, s’estan finançant més recerques per part dels fabricants de fil Sympatex Technologies.
Sympatex també va demanar a IPCB-CNR que testés la pèrdua de fibres dels teixits funcionals, utilitats en roba d’esport. Els resultats inicials d’aquests testos també van ser presentats en una conferència de premsa durant la fira de comerç ISPO 2019 a Munich el 4 de febrer.
Sympatex, la Plastic Soup Foundation, l’IPCB-CNR, el Plastic Leak Project, la Planet Care i Ruby Moon estan col·laborant per explorar i trobar solucions en front les pèrdues de microfibres de la roba sintètica.


Antecedents


La roba sintètica representa una amenaça pels humans i els animals
La Plastic Soup Foundation es mostra realment decebuda amb els resultats dels testos de rentats de roba i exigeix a les marques que adoptin responsabilitat davant d’aquest fet i facin els materials més sostenibles, no només durant la fase de producció sinó també durant la utilització del producte. L’acrílic, el polièster, el niló i altres materials artificials no es degraden de manera natural en el medi ambient, sinó que es divideixen en fraccions encara més petites.
La Plastic Soup Fundation avarca fabricants de roba responsables de tot el cicle de vida del producte. L'any passat, els resultats van ser compartits amb les marques testades per tal de donar-los-hi la oportunitat de reaccionar i dur a terme els canvis necessaris. Fins ara, només Adidas està actiu en una busca per a noves solucions. No hi ha hagut cap resposta ni acció per part de les altres tres marques des de llavors.
La roba sintètica és una de les majors amenaces ambientals d’avui en dia; és responsable de més d’un terç del total de microplàstics – partícules de plàstic menors de 5mm – que estan contaminant els oceans. Els materials sintètics representen en torn d’un 60% del material de la roba a nivell mundial, i dins d’aquest percentatge, el més utilitzat és el polièster. La omnipresència de la roba feta a partir de materials sintètics és irrefutable. La contaminació produïda pels microplàstics d’aquesta roba, els quals passa a través de les plantes de tractament d’aigües residuals sense ser detectats, està afectant a la salut dels humans. S’han trobat microplàstics en peixos, plàncton, pollastre, sal marina, cervesa, mel i inclús en taps de botelles d’aigua. També estem respirant aquestes partícules de plàstic degut a les pèrdues de fibra de les catifes, cortines, i altres tèxtils.
La Sustainable Apparel Coalition podria introduir la pèrdua de fibres en el Higg Materials Sustainability Index1, l’eina més sostenible del món, però per fer-ho necessitaria un estàndard de referencia per poder comparar els resultats.
L’IPCB-CNR i la Plastic Soup Fundation han col·laborat prèviament en la recerca Mermaids Life+, un projecte fundat per la EU amb l’objectiu de monitorar i mitigar el número de microfibres alliberades durant els processos de bugada.

Microplastics i fashion brands4