presentacio_oportunitats_economiques_SDDR_pels_ens_locals_webLa Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable i l'Associació Retorna presenten l'informe Implantació d'un sistema de retorn d'envasos de begudes a Catalunya. Oportunitats econòmiques pels municipis.

L'estudi quantifica els costos que actualment els ajuntaments estan pagant per la gestió dels envasos i que, pel principi europeu de responsabilitat del productor, haurien de ser assumits per la indústria. Així, els catalans paguen 215 dels 295 milions d'euros que cada any costa gestionar els residus d'envasos i que haurien de ser assumits per la indústria. També analitza com un sistema de retorn d'envasos de begudes podria ser una eina beneficiosa per millorar aquesta situació, tot triplicant els nivells de recollida selectiva dels envasos de begudes i gestionant el 20% del volum dels residus municipals. En aquest sentit el sistema de retorn d'envasos de begudes, que té un cost zero d'implantació per a municipis i ciutadans, obre la porta a uns estalvis potencials de més de 56 milions d'euros/any pels ajuntaments catalans.

icon Nota de premsa Oportunitats econòmiques de l'SDDR pels ens locals (103.59 kB)

icon Resum executiu Oportunitats econòmiques de l'SDDR pels municipis (111.56 kB)

 

A través de l'anàlisi de residus i de les dades econòmiques de 24 municipis catalans, que representen un terç de la població, l'estudi demostra com tant la recollida selectiva (contenidors groc, verd i blau), com la recollida no selectiva (contenidor gris) i la neteja viària tenen un ampli marge de millora. Aquesta ineficiència fa que la indústria estigui transferint tres quartes parts de la seva responsabilitat econòmica als ciutadans.

"Si sumem el fet que els envasadors no es fan càrrec íntegrament del cost de la recollida dels contenidors groc, verd i blau, que la gestió del contenidor gris la paga completament el municipi, tot i que més d'un 75% del seu volum són envasos, i que els ajuntaments també han d'assumir el cost total de la neteja viaria dels envasos llençats al carrer, estimem que els ciutadans assumeixen a través dels seus impostos municipals 215 dels 295 milions d'euros que cada any costa la gestió dels residus d'envasos i que haurien de ser responsabilitat de la indústria", va afirmar Víctor Mitjans, director d'estudis de la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (FPRiC), l'entitat que ha elaborat l'informe. "Els envasos que no estem recollint selectivament, a més, tindrien un valor en el mercat del reciclatge de 80 milions d'euros mentre que ara ens gastem 215 milions dels pressupostos públics en recollir-los i abocar-los, incinerar-los o portar-los a Ecoparcs", va afegir.

En aquest sentit, l'estudi analitza com un Sistema de Retorn d'envasos de begudes podria ser una eina beneficiosa per millorar aquesta situació. "Cada dia, a Catalunya, s'aboquen, incineren o abandonen al medi 5,5 milions d'envasos de begudes. Un Sistema de Retorn evita de cop aquest malbaratament econòmic i ambiental", va sostenir Miquel Roset, director de Retorna.

Els responsables de Retorna van explicar com un Sistema de Retorn pels envasos de begudes, que funcionaria de manera complementària al sistema de contenidors actual i que seria gestionat per la indústria envasadora, permetria als municipis escurçar la freqüència de recollida dels contenidors, reduir les necessitats de neteja viària i de platges, disminuir la quantitat pagada per portar a abocar, incinerar o tractar els envasos. Tots aquests avantatges es quantifiquen en un estalvi potencial de més 56 milions d'euros pels municipis catalans. "El voluntarisme de la gent té un límit i no podem responsabilitzar exclusivament al ciutadà de la poca eficiència del sistema. En aquest sentit, un Sistema de Retorn d'envasos, que té un cost zero d'implantació pels ajuntaments, és una eina doblement eficaç: S'incentiva la participació ciutadana tot aplicant el principi de 'qui contamina paga' per triplicar els nivells de recollida selectiva dels envasos de begudes, al mateix temps que municipis i ciutadans deixen d'assumir uns costos que no els pertoquen", va concloure Roset.

En la presentació de l'informe també van participar representants de dos ajuntaments catalans com Terrassa i Salou, que han col·laborat en l'elaboració de l'estudi. Eva Herrero, regidora de Medi Ambient del municipi egarenc, va reivindicar que l'única responsabilitat que no para de créixer és la del ciutadà i que amb un Sistema de Retorn d'envasos Terrassa es podria estalviar més d'un milió d'euros/any. Per la seva banda, Eugeni Capella, tècnic de l'ajuntament tarragoní, va posar l'èmfasi en la importància que té per un poble turístic i marítim com el seu la gestió eficaç dels residus. "Amb el Sistema de Retorn tenim una oportunitat econòmica d'estalvi només en neteja viària i de platges de gairebé 150.000 que hem d'aprofitar", va declarar Capella.