L'etiqueta de la UE en matèria de medi ambient, també coneguda com l'etiqueta ecològica o "la Flor", pel seu logotip en forma de flor, ajuda als consumidors a fer les seves compres «més ecològiques», en productes com bombetes, detergents, matalassos o paper. Darrere l’ecoetiqueta europea, molts criteris aborden els diferents aspectes del cicle de vida dels productes (consum d'energia, l'ús dels recursos naturals, l'embalatge, l'ús de productes químics perillosos, etc.). Aquests criteris garanteixen que els productes que porten l'etiqueta ecològica tenen menys impactes ambientals negatius per a la salut i el medi ambient.

L'Oficina Europea del Medi Ambient (EEB) i la Organització Europea de Consumidors (BEUC) va publicar un informe el passat 21 de gener sobre l'avaluació de l'etiqueta ecològica de l'actual enfocament de la reducció de l'ús de substàncies químiques potencialment perilloses en els productes i la identificació de solucions més sostenibles que garanteixin que l'etiqueta ecològica segueix sent una etiqueta d'excel·lència ambiental.

El Bureau Europeu de Medi Ambient (EEB) i l'Organització Europea de Consumidors (BEUC) proposen que l'ecoetiqueta europea no només restringeixi l'ús de les substàncies químiques problemàtiques, sinó que a més integri aspectes important com l'ecodisseny i la química neta. Per això l'ecoetiqueta hauria de respondre les següents qüestions:
- quina és la funció de determinada substància química en un producte?
- és aquesta funció necessària per a l'objectiu del producte i/o pels consumidors?
- la substància és necessària per a obtenir aquesta funció?
- el disseny o el material del producte podrien ser adaptats o modificats per tal d'obtenir la mateixa funció sense usar químics perillosos?
- en cas que no, la substància podira ser substituïda per una altra que no perillosa o que ho sigui menys.
- finalment, si cap de les anteriors opcions és possible, es podria restringir l'ús de la substància perillosa en el producte assegurant que es manté la funció del producte però minimitzant els riscos per la salut i el medi ambient?

Un bon exemple són els detergents. Mentre que la funció netejadora és indispensable, els químics que creen les fragàncies de "brisa marina" o "frescor intensa" no ho són. Es podrien evitar aquests químics, substituint-los o restringir-los sense afectar la propietat netejadora del detergent.

Els consumidors haurien de poder confiar que els productes ecoetiquetats no contenen substàncies perilloses per la salut i pel medi ambient. Per aquest motiu l’EBB i la BEUC fan una crida als Membres del Parlament Europeu per tal de garantir que es prohibeixi l’ús de substàncies perilloses sempre que sigui possible o, com a mínim, sigui limitat de forma estricta.

Aquesta proposta encaixa perfectament en el nou Pla d’Acció sobre Consum i Producció Sostenibles de la Unió Europea, atès que l’ecoetiqueta europea podria crear una via sostenible per altres indústries, contribuir a promoure productes amb menors impactes ambientals i sobre la salut.

Mes informació a:

www.beuc.eu i http://www.eeb.org/publication/2008/Dec08-Ecolabel+Chems-FINAL.pdf