La Comissió Europea accepta la denúncia de 16 entitats a les institucions espanyoles per la seva gestió dels residus

La Comissió europea ha acceptat portar a tràmit la denúncia feta per 16 entitats del territori a les actuacions injustes i lesives de les institucions espanyoles al cometre contínues infraccions i incompliments de la normativa comunitària en matèria de gestió de residus.


“Totes les prospeccions sobre la preparació per a la reutilització i reciclatge en 2020 obliguen a pensar que a l’Estat espanyol no complirà els objectius establerts per la Directiva 2008/98/CE”, diu la denúncia presentada per aquest grup de col·lectius.

11 de febrer de 2021 –

Segons les últimes dades presentades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el reciclatge de residus municipals a Espanya se situava en el 35% el 2018. I, no només aquesta xifra insuficient ha empitjorat en els últims anys, sinó que a més l’Estat espanyol no ha posat en marxa cap de les polítiques que la Comissió Europea li ha anat recomanant en els últims anys per arribar a l’objectiu del 50% el 2020. «Resulta evident que l’incompliment és un símptoma clar de la ineficient gestió dels residus a Espanya“, han sentenciat els denunciants.

L’actual govern i els seus antecessors, i davant d’una emergència climàtica sense precedents, permeten recurrentment, tot i les advertències i recomanacions europees, que la ciutadania de totes les regions de l’Estat espanyol, pateixin les conseqüències de la ineficient gestió dels residus.

Actualment la ciutadania i les administracions públiques locals han de conviure en un model de producció i consum lineal, defensada des de les institucions, mantenint els tractaments finalistes (abocadors i incineradores) i permeten l’abandonament de milions de plàstics i altres residus des de l’Atlàntic a la Mediterrània, que no només afecta als ecosistemes sinó a l’economia i a la salut humana.

Hi ha territoris com Catalunya, Navarra o Balears que han fet una aposta per impulsar mesures concretes de prevenció i gestió dels residus. Tot i així, segueixen incomplint els objectius marcats per la Unió Europea i es veuen arrossegats per un Estat espanyol immòbil.

Fa uns mesos el Govern de les Illes Balears va fer públic un informe propi on es constatava l’incompliment dels objectius de prevenció reciclatge i reutilització. Una declaració històrica perquè era la primera vegada que una administració autonòmica feia un pas endavant aportant dades reals del territori trencant de forma esperançadora amb l’opacitat de el sistema oficial de recompte de dades.

El reciclatge tal com se segueix plantejant ni arriba als objectius ni suposa una recuperació de materials de qualitat. El reciclatge, per si sol, només forma part d’un discurs obsolet que no salvarà el planeta ni a les nostres comunitats.

Es requereix d’un canvi de rumb aplicant mesures concretes com poden ser:

  • la fiscalitat ambiental a l’abocament i la incineració
  • prohibir l’entrada al mercat d’elements d’un sol ús (com els envasos de plàstic, els productes menstruals o els bolquers),
  • posar objectius i instruments per impulsar la reutilització,
  • obligar als fabricants a assumir tots els costos de recollida, neteja i gestió dels productes que treuen al mercat
  • implantar sistemes com els de dipòsit, devolució i retorn a envasos, i també a cigarrets, tèxtil, piles i mobiliari.

Davant l’emergència climàtica, és prioritari canviar el rumb cap a la reutilització que, en comparació amb el reciclatge, suposa una major aprofitament dels recursos naturals, emet moltes menys emissions de CO2, és viable econòmicament i crea una ocupació local i diversificada. Així es va demostrar recentment amb l’informe reWINE sobre la viabilitat de reutilitzar ampolles de vidre en el sector vitivinícola a Catalunya. Alhora, així ho demostren dia a dia totes les organitzacions, especialment de l’economia social i solidària que treballen a favor de la reutilització en condicions més que insostenibles perquè no hi ha una aposta política i normativa a favor de la reutilització.

Per tots aquests arguments, més enllà de que la Comissió Europea hagi admès a tràmit la seva reivindicació, les entitats demanen un canvi de rumb immediat per part de la vicepresidenta Teresa Ribera, principal responsable dins l’executiu espanyol. Aquest gir de 180 graus passa per transposar les noves directives de residus a través d’una nova Llei de Residus participativa i ambiciosa, amb eines que assegurin el compliment obligatori dels nous objectius de reutilització i reciclatge.

Informe Evaluación del cumplimiento de los objetivos de reciclaje de residuos municipales de la Directiva Marco de Residuos en España

Les entitats signants:

Entidades firmantes de la denuncia:

Amigos de la Tierra, Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), Clean Ocean Project, Estratègia Catalana Residu Zero, Ecologistas en Acción, Eguzki, Grup Balear d’Ornitologia (GOB), Greenpeace, Gurasos, Mater Museoa, Lurra Nafarroa, Rezero, Retorna, Surfrider Foundation Europe, Sustrai Erakuntza y Unión Sindical Obrera (USO).