Fa tres mesos es van esgotar tots els recursos naturals dels quals disposàvem per a enguany. El 90% d’aquests recursos s’han malbaratat perquè no s’han recuperat. Això significa que convivim amb sistemes que es basen en l’extracció i el malbaratament de recursos, sense cap mena de circularitat.
Fins ara, la majoria dels partits polítics han mirat cap a un altre costat, amb discursos continuistes i buits, defensant els models de producció i consum que posen en perill la sostenibilitat de la societat, subjecta a un planeta cada vegada més malalt.
Davant d’aquesta situació, l’Alianza Residuo Cero demana als partits polítics que assumeixin el repte, superant les barreres de la immediatesa i comprometent-se a avançar cap a la societat residu zero.
Aquests són els tres eixos principals de les 12 propostes de l’Alianza Residuo Cero per a les eleccions generals juliol 2023 que s’han fet arribar als partits polítics:
1. Qualitat i salubritat abans que quantitat
Entre totes les fraccions de residus que produïm com a societat, l’orgànica és la que es pot recuperar amb més facilitat perquè torni a tenir la seva funció essencial de nodrir la terra, com a compost. Malgrat això, actualment és tractada com escombraries sense ús posterior.
És urgent prioritzar el desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica i l’elaboració de compost amb criteris de qualitat.
D’altra banda, el món científic fa anys que informa sobre la perillositat de les substàncies químiques presents en envasos de plàstic o altres productes de consum, com els d’higiene íntima —compreses, tampons, bolquers, etc.— i cosmètica.
Cal assegurar que el sistema productiu no posi en perill la salut humana i els ecosistemes terrestres i aquàtics, prohibint l’ús de microplàstics en cosmètics, i l’ús de ftalats i bisfenol A en els envasos, especialment els alimentaris.
2. Allargar la vida dels objectes
Per reduir al màxim l’ús injustificat i ineficient dels recursos del planeta que, alhora, fa perillar l’economia global i local, els objectes han d’estar dissenyats perquè durin el màxim de temps possible. Per a això és necessari:
- Eliminar del mercat els productes d’un sol ús (siguin del material que siguin) i fiscalitzar l’obsolescència planificada;
- Repensar els productes amb criteris d’ecodisseny, on el que es prioritza és la reutilització i la reparació —és a dir, fomentar la logística de l’arreglar, l’aprofitar i el netejar en tots els fluxos de productes (envasos, tèxtil, aparells elèctrics i electrònics…).
3. Optar per eines útils i amb sentit per a la ciutadania
El dipòsit és una eina monetària perquè no ens oblidem de retornar un objecte que utilitzem durant un temps, i que després retornem. L’empren els pescadors amb les caixes de plàstic dur per transportar el peix, els distribuïdors per a recuperar els palets de fusta i, en molts països, més de 40, la ciutadania ja té incorporat en les seves vides el dipòsit per als envasos de begudes. És un instrument fàcil per a tothom, que s’entén a la perfecció. A més d’implantar-lo en els envasos de begudes, pot ser útil en altres objectes: burilles, matalassos, envasos per a menjar i begudes per emportar… Ja està més que demostrat: hem d’implantar el sistema de dipòsit i retorn per a envasos de begudes i, per què no, per a altres productes.
Molts dels nostres impostos serveixen per netejar els carrers i gestionar els residus. Però, per què? Actualment, els productors no assumeixen els costos de la gestió del producte quan aquest es converteix en residu. Necessitem eines que compensin la ciutadania. La indústria ha de pagar el 100% dels costos de la gestió dels seus productes quan aquests es converteixen en residus. S’ha d’aplicar la Responsabilitat Ampliada del Productor.
Quan es passa una enquesta a la població preguntant si separa o no els residus a casa, la majoria, per ser políticament correcta, diu que sí. Però, i si s’individualitzés de veritat la generació i la separació dels residus? Un canvi d’hàbit pot produir un primer rebuig, però l’efectivitat i la millora en els índexs de recollida, és absoluta. Per això, és necessari apostar per sistemes de recollida com el “porta a porta” o el pagament per generació.
¿Veuran els partits més enllà dels seus interessos partidistes i curtterministes?
Sobre Alianza Residuo Cero
L’Alianza Residuo Cero està formada per les entitats Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, Retorna, Rezero i Surfrider. Forma part de Zero Waste Europe, plataforma formada per 30 organitzacions de 24 països europeus. Segons aquesta plataforma, s’entén per “residu zero” el model de gestió de residus que tracta d’emular els cicles de la naturalesa en els quals tots els materials descartats per a un procés són necessaris per a un altre ús, de manera pragmàtica i a llarg termini. Residu zero significa dissenyar i gestionar els productes i els processos de manera que es redueixi el volum i la toxicitat dels residus generats, es conservi i es recuperin tots els recursos i no es cremin ni enterrin. La implementació de models residu zero eliminaria totes les emissions a l’aire, aigua i sòl que amenacen en l’actualitat la salut humana, animal, vegetal i planetària.