El passat 4 de març en Ple del Parlament de Catalunya, es va aprovar amb tots els vots a favor, la primera Llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari. La seva aplicació es pot convertir en una llei referent a Europa.
Segons dades del 2010, al malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser a Catalunya de 262.471 tones anuals. Això vol dir que cada català malbarata 35 quilos l’any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits.
L’impacte econòmic d’aquestes pèrdues és de 841M€ anuals i de 112e per persona i any. Pel que fa a l’impacte ambiental, aquest malbaratament suposa una petjada ecològica equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de conreu, xifra corresponent a l’emissió de 520.723 tones de gasos d’efecte hivernacle, que serien els produïts per 20.300 automòbils durant la seva vida útil.
Es tracta d’una normativa pionera a Europa perquè prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant la redistribució dels excedents, i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final.
A l’espera de la publicació de la Llei en el Butlletí oficial, s’ha informat d’algunes de les mesures que es duran a terme
Algunes de les mesures són:
Per a les empreses de la cadena alimentària, entitats d’iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquin a la distribució d’aliments:
- Estaran obligades a disposar d’un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.
- Hauran de mesurar i informar anualment sobre els nivells de generació de pèrdues i malbaratament d’aliments i adoptar les mesures pertinents per aplicar la jerarquia de prioritats que estableix la llei pel que fa el destí dels excedents: primera destinació l’alimentació humans, si això no és possible, l’alimentació animal i si tampoc és possible, a compostatge o altres usos tècnics.
Per al sector de la restauració i hostaleria:
- Facilitar al consumidor que es pugui endur, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit, i informar d’aquesta possibilitat de manera clara i visible al mateix establiment, preferentment a la carta o al menú.
- Utilitzar envasos, per al trasllat dels aliments no consumits, que siguin aptes per a l’ús alimentari, reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables, i admetre que el consumidor dugui el seu propi envàs.
Per al Sector públic:
- La llei imposa a l’Administració pública l’obligació d’incorporar en els contractes públics clàusules per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari
El que no contempla la llei, per exemple, és que es permeti comercialitzar aliments vençuda la seva data de consum preferent i amb garanties, com succeeix a països europeus com Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, França, Noruega, Regne Unit… Allargar la vida dels aliments mantenint la seguretat alimentària permet canviar l’actual model d’economia lineal a una economía circular.
Tampoc sabem quin serà el seguiment de control de les mesures de règim sancionador que s’han establert.