El 2023, a les illes Balears, es van generar gairebé 7.000 tones de residus associades al comerç electrònic.
Entre les mesures per reduir aquest impacte: la creació de sistemes de retorn d’envasos i l’aplicació de criteris d’ecodisseny.
El comerç electrònic és una opció de consum que ha pres una importància creixent al llarg de les darreres dues dècades, de la mà de l’augment de l’ús d’internet, les aplicacions mòbil i les xarxes socials. L’any 2021 el nombre d’enviaments de paqueteria, condicionat pels efectes de la covid, va arribar al seu màxim. Entre 2021 i 2023 hi va haver una lleu disminució del nombre d’enviaments, tot i que les xifres són molt superiors a les dels anys prepandèmia. Tanmateix, el nombre de transaccions de comerç electrònic, malgrat que es va estabilitzar entre l’any 2020 i el 2022, actualment continua amb una tendència a l’alça.
Darrere la comoditat que suposa per a part de la població comprar a peu de teclat, s’hi amaguen uns elevats impactes ambientals.
7.000 tones de residus a les Balears
Pel que fa a la generació de residus, segons l’estudi de Rezero «Anàlisi de la generació de residus i impacte ambiental associats a les vendes a través del comerç electrònic», el pes mitjà d’un envàs de comerç electrònic és de 272 grams. Els envasos emprats estan compostos, principalment, de cartó (98,6%), però també acostumen a incloure paper (0,9%), plàstic LDPE (0,04%) i porexpan: 0,4%.
A partir del total de paquets enviats i el percentatge de paquets associats al comerç electrònic (el 80% del total), i tenint en compte la població de les Balears, es pot estimar que el 2023, al territori insular, el comerç electrònic va generar 6.934 tones de residus. A l’Estat, la xifra s’enfila fins a 275.591 tones de residus.
Passar a l’acció
Més enllà de constatar la magnitud de les xifres, des de Rezero es posa l’accent en la necessitat de frenar la proliferació dels residus associats al comerç electrònic. Per fer-ho, planteja les mesures següents.
Recomanacions per al sector econòmic
Està clar que les empreses tenen un paper crucial per aconseguir reduir el problema de la generació d’aquests residus. En primer lloc, destaca un paquet de mesures vinculat a la reducció de l’ús d’envasos (evitar els superflus i agrupar productes d’una mateixa comanda en un sol paquet, per exemple). En segon lloc, cal començar a utilitzar envasos reutilitzables, creant sistemes de retorn eficients i introduint incentius o dipòsits per garantir el retorn. En tercer lloc, hi ha canvis vinculats a l’ecodisseny, que implica prioritzar materials fàcilment reciclables i dissenyar envasos que permetin un ús eficient dels recursos. Per últim, és important que les empreses informin la clientela sobre les mesures aplicades i els objectius de reducció, alhora que en recullin l’opinió per ajustar les estratègies, si s’escau.
Recomanacions per a les administracions públiques
Les administracions públiques també estan cridades a intervenir si volen evitar els costos ambientals i econòmics dels residus dels paquets del comerç en línia. Un primer gran bloc de mesures té a veure amb la normativa. Per exemple, poden establir objectius de reutilització d’envasos. També cal fixar límits al sobre-envasat i l’espai buit en els paquets i prohibir envasos decoratius i elements que augmentin artificialment el volum.
Aquestes mesures han d’anar acompanyades d’incentius i suport econòmic a les empreses. És important, per exemple, ajudar-les amb suport econòmic a l’R+D+I, per exemple, per desenvolupar envasos retornables i activar sistemes de logística inversa.
Per tal de millorar aquestes polítiques, cal que les administracions disposin d’informació actualitzada del volum de generació, dades sobre l’anàlisi del cicle de vida dels envasos, sobre les caracteritzacions dels residus, etc. També poden fer campanyes formatives i guies adreçades a les empreses.
Per acabar, cal no oblidar la importància de fer campanyes de conscienciació ciutadana sobre el consum sostenible en el comerç electrònic.
25 de novembre de 2024
