Burilles de cigarret / Juliol sense plàstic
Els filtres de cigarret, el component principal de les burilles, són de plàstic. En concret, d’acetat de cel·lulosa. A més, a les burilles també hi ha restes de tabac, cendres i paper (cremat i sense cremar). Però el potencial tòxic més alt es concentra en els filtres, degut, d’una banda, al fet que, en ser de plàstic, no són biodegradables i, d’altra banda, perquè acumulen grans quantitats de compostos tòxics resultants de la combustió del tabac.
Generació de residus
A Catalunya l’any 2019 es van consumir gairebé 427 milions de paquets de cigarrets, equivalent a 8.500 milions de cigarrets. Aquest consum comporta la generació de 2.720 tones de burilles de cigarrets anualment (considerant que una burilla de cigarret pesa 0,3 grams de mitjana).
Pel que fa a les Illes Balears, el 2022 va ser la segona comunitat autònoma de l’Estat amb un major consum de cigarretes per càpita: 1.221 cigarretes per persona i any. Es calcula que, només a Menorca, s’estarien generant 118 milions de llosques de cigarreta (en unitats), equivalent a gairebé 38 tones de residus anualment (considerant que una llosca de cigarreta pesa 0,32 grams de mitjana).
Les burilles de cigarret són el residu més abundant en les platges de la regió occidental del Mediterrani representant el 25,33% (en unitats) sobre el total de deixalles marines recollides. La Comissió Europea els classifica com el segon residu més freqüent en les neteges de platges europees. Un cop abandonada, una burilla pot restar al medi fins a quinze anys, i una sola burilla pot arribar a afectar la qualitat de 1.000 litres d’aigua.
Accions estructurals
Els canvis d’hàbits de consum formen part de la solució, però calen polítiques públiques i la implicació del teixit empresarial per accelerar la transformació del model productiu.
En aquest sentit, el problema provocat pels filtres de cigarret s’ha tingut en compte a la Directiva SUP, que conté disposicions que afecten els residus derivats del consum del tabac. La normativa europea obliga a especificar als paquets de cigarrets i als de filtres, on cal dipositar el residu. També estableix un règim de responsabilitat ampliada del productor; és a dir, estableix mesures perquè siguin les empreses productores qui assumeixin costos d’accions de conscienciació sobre el problema d’aquest residu, així com els dels abocaments de brossa dispersa generada per les burilles i el seu posterior transport i tractament, així com els costos de recollida de dades i d’informació. Tanmateix, no inclou l’exigència de la recollida separada per garantir un adequat tractament per als productes de tabac amb filtre que continguin plàstic.
Una important mesura que ajudaria a reduir el problema de les burilles de cigarret seria aplicar el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR), fent que els productors assumeixin els costos de la recollida (infraestructures i logística) i de tractament de les burilles. Amb aquest instrument se’n reduiria dràsticament l’abandonament al medi natural i s’aconseguiria la recollida selectiva de les burilles per tractar-les i valoritzar-ne el material.
Altres mesures, algunes ja aplicades en certs indrets, són:
– Aplicar una taxa sobre els cigarrets per assolir el doble objectiu de reduir el consum de tabac i de fer front als elevats costos de neteja de les burilles de cigarreta.
– Establir la prohibició de fumar en aquelles àrees que, pels seus valors naturals, culturals, o altres, es considerin sensibles a veure’s malmeses per l’abocament de burilles.
– Impulsar mesures d’innovació i desenvolupament de filtres de cigarret amb menys impactes ambientals i sobre la salut i variar-ne la composició per facilitar-ne el reciclatge.
– Fixar objectius quantitatius de recollida i de reciclatge pel que fa a aquests residus.
– Desenvolupar campanyes informatives i de sensibilització ambiental informant sobre els impactes que les burilles ocasionen en el medi ambient, en la salut pública i els costos econòmics que provoquen quan són abandonats a l’entorn, així com indicar on s’han de dipositar.
– Incorporar en l’etiquetatge dels paquets de tabac, bosses de filtres, etc. informació sobre: els impactes ambientals que pot ocasionar l’abandonament a l’entorn; informació sobre la seva composició (tòxics, plàstic…), i sobre com s’han de gestionar.
– Establir un règim sancionador pels infractors que llencin burilles a terra i tipificar-ho específicament a les ordenances municipals.
Alternatives a casa
La informació sobre l’impacte ambiental i social del consum, ens interpel·la i ens porta a buscar canvis d’hàbits.
Pel que fa a les burilles, i afegint-hi el factor salut, el millor és deixar de consumir tabac. De fet, l’entrada en vigor de les lleis antitabac, ha significat una caiguda del consum del 56% (entre els anys 2009 i 2019). Està clar que aquesta mesura, a més de reduir l’impacte ambiental del dia a dia de la persona consumidora, també comporta avantatges econòmics i beneficis per a la salut.
A les persones fumadores que volen reduir l’impacte ambiental del seu hàbit, només els queda assegurar-se que cap de les seves burilles acaba abandonada al medi o contaminant sols. Per això és important, mentre no s’implantin altres sistemes de recollida, llençar les burilles a la fracció del rebuig, en bosses plàstiques ben tancades per evitar la contaminació del sòl i l’aigua.