Remenja’mmm arriba a Balears per posar en valor els aliments i fer visible el problema ambiental, social i econòmic del malbaratament alimentari. Planteja mesures a tots els actors de la cadena alimentària, com ara accions de sensibilització a la ciutadania i creació de circuits d’aprofitament per a hospitals i comerços.

Aproximadament, un terç de tots els aliments produïts a nivell mundial es perden o es malbaraten. Fer front a aquesta pèrdua representa una oportunitat d’aconseguir un triple benefici, pel clima, per la seguretat alimentària i la sostenibilitat dels nostres sistemes agroalimentaris. 

La generació i malbaratament d’excedents alimentaris és una problemàtica que s’origina en diferents àmbits i sectors socioeconòmics (sector primari, indústria, comerç, restauració, llars,…), fet que demostra la necessitat d’abordar la problemàtica des d’una mirada global i transversal, amb la implicació dels diferents agents.

Remenja’mmm té per objectiu posar en valor els aliments, visibilitzant aquesta problemàtica i sensibilitzant a tots els actors de la cadena alimentària per prevenir  el malbaratament i canalitzar els excedents que no s’hagin pogut evitar a través de l’establiment d’un Pont Alimentari amb entitats socials. La proposta, que va néixer a Catalunya el 2015 i el 2022 s’estén a Balears,  proposa actuacions de prevenció del malbaratament alimentari i de canalització d’excedents dirigides a diferents actors de la cadena dels aliments:

Administracions locals: elaboració de campanyes municipals de prevenció 

Ciutadania: campanyes de sensibilització per posar en valor els aliments

Hospitals: diagnosi, prevenció del malbaratament i canalització d’excedents alimentaris (Pont Alimentari)

Sector HORECA: prevenció del malbaratament, aprofitament alimentari i sensibilització (Remenja’mmm)

Sector comercial:  foment de la canalització d’excedents alimentaris (Pont Alimentari)

Remenja’mmm  pretén contribuir a assolir els objectius de reducció del 50% del malbaratament alimentari i de prevenció de residus que la legislació europea estableix cara al 2030.

Nins, cuiners, pagesos, botiguers, restauradors, padrines, cantants …, i tothom que vulgui dir no al malbaratament alimentari, que faci un cop de taula!

CUINA VIVANT

Guanyador del I Premi Remenja’mmm Balears!

Un projecte jove ubicat al centre de Palma.

La mentalitat del restaurant i una de les raons de ser-hi és poder treballar per a l’aprofitament alimentari, reduint els residus i maximitzant l’ús dels recursos naturals, a través de la feina a cuina i amb la sensibilització a les persones comensals. Una carta amb una proposta gastronòmica reduïda, amb 7-8 plats que permet reduir el malbaratament, ajustant bé les matèries primeres. Tots els productes emprats són de temporada i proximitat, amb una gran presència de productes de la mar. Sent localitzats en una illa, potencia el consum conscient del producte marí seleccionant espècies que normalment són descartades en el mercat convencional i que mai arriben als restaurants.  El projecte també inclou tallers de sensibilització per a la ciutadania per a aprendre tècniques per a allargar la vida útil dels productes, com ara la fermentació.

Remenja’mmm amb…

M’ha sorprès la quantitat de menjar que tiram cada dia. En part ja érem conscients, però traduït en kg és una dada que impacta bastant.

En el vostre sector on és el problema? A la nostra cuina elaboram unes 700 dietes diàries. Això, multiplicat per 4 si comptam berenar, dinar, sopar.  A les cuines, en la part de producció, establim protocols per aprofitar el màxim possible, però el 75% del que tiram és el menjar que arriba a planta i no es consumeix. Si aquest menjar torna a la cuina ja no es pot reaprofitar.

A un hospital hi ha moltes casuístiques. Pot ser el pacient està inapetent, potser que el menjar no li agradi o que li duguin menjar de casa, també passa que hi ha canvis constants en les prescripcions de les dietes.

Pel que fa al que es perd a cuina, començarem a posar en marxa mecanismes de canalització perquè altres entitats aprofitin aquests aliments.
Per la part més grossa el que hem de fer és una feina de prevenció. Ja estem treballant per millorar la comunicació amb les unitats d’infermeria per anticipar-nos més a les necessitats i gestionar millor les dietes.

Tu remenges? Si, a ca meva tenc la gelera bastant buida.

Un terç dels aliments es perd. Això fa mal de panxa perquè és moltíssim, no sabia que fos tant!

En el vostre sector on és el problema? Noltros com a productors on tenim problemes és quan hi ha excedents a la finca. Quan el mercat no assumeix tota la producció. Si abaixam el preu podem vendre un poc més, però arriba un punt que ni regalat. 

Per solucionar-ho hem d’ajustar molt bé les planificacions de sembra amb les vendes previstes. El que passa és que fora vila no és una fàbrica i enguany pots produir 10 i l’any que vé 15, per tant, pots tenir una sobreproducció sense voler.

Hi ha incoherències al mercat. A Mallorca el que produïm aquí no basta pel nostre consum, això passa perquè importam molt de fora. A més hem acostumat a la gent que lo bò és lo guapo, així trobam que moltes produccions si no compleixen els requisits de bellesa externa no entren al circuit. Això penalitza als productors. Una tomatiguera te fa tomàtigues de primera i de bolla que no són tan apreciades.

Què feis amb els excedents? Ja fa un parell d’anys que col·laboram amb diferents fundacions i és una sort que aquests puguin canalitzar els excedents. Gràcies a la feinada que fan poden treure els excedents. De moment no hi ha altra solució.

Tu remenges? Jo som fill de pagesos, vaig néixer a aquesta finca. Dins ca nostra sempre vàrem dur el meló amb una taqueta, la tomàtiga crivellada, el pebre un poc tocat… era el que menjàvem a casa, és la meva educació. Sé de primera mà que aquelles coses un poc tocades, són les més bones i igual de comestibles. Si tots feim un petit esforç i no esteim tan pendents de l’exterior, tots podem remenjar

Com remenja Hope? Hope Mallorca va sorgir durant la COVID. Començarem a repartir aliments a Santanyí poble perquè molta gent no podia sortir a fer feina. A partir d’aquí vàrem créixer a altres pobles i el 2021 en vistes que haviem crescut molt ens convertirem en fundació.

Els supermercats ens donaven les seves sobres, per exemple, si d’un paquet de 6 tomàtigues una s’havia fet malbé, les altres 5 són aprofitables. Varem començar a classificar aquestes coses que se tiraven. A base d’això vàrem créixer.

Gràcies a aquest projecte Remenja’mmm que ens ha posat en contacte ara podem agafar els excedents d’aquesta finca d’Agromart. Sense els agricultors que vulguin cooperar no hi hauria res d’això. També els voluntaris són molt importants. Per una banda, quan anam a les finques veim que els voluntaris disfruten. Espigolam i després repartim el que hem agafat. Hi ha moltíssima producció que es podria aprofitar i es perd. També aliments que es donen per perduts i són bons pel consum.
Perquè es perd tanta producció? Perquè du feina. Tirar-ho és més fàcil que organitzar un grup, que ho vengui a recollir i que ho empaqueti per tornar-ho a posar a la venda o per repartir. Tirar costa menys que aprofitar.

Hi ha malbaratament a la mar? A la mar, les barques d’arrossegament tenen uns mecanismes que arrosseguen i no saben el peix que entra dins el sac. Si agafen 300kg de jarret, per exemple, més del que poden vendre, es genera molt de malbaratament. Noltros feim pesca artesana, és més selectiva, només agafam allò que sabem que es vendrà.

Apart, també hi ha malbaratament perquè el mercat és molt capritxós i es creen mites, com per exemple que la sardina d’aquí no es tan bona com la gallega perquè té menys greix.

Jo faig cursos de nàutica a gent jove. Quan els demanes quin peix mengen contesten salmó, bacallà i lluç. Cap d’aquest tres és d’aquí. No coneixen un rap, una pàgara, un caproig. Falta una feina de divulgació i sensibilització del que tenim aquí. Els supermercats ens han venut la moto, tot es ven a lloms, la gent ja no vol trobar espines.

Llavors tenim els restaurants, s’hauria d’obrir una línia perquè la gent que no té recursos pogués agafar allò que es perd.

Per on començam? Hi ha espècies que no se valoren o no se mengen i ja no hi ha gent que les sàpiga cuinar. Si jo te faig un guisat de morenes te xuparàs els dits. Un temps menjàvem saupes, oblades, morenes, que ara tenen un valor comercial nul. Si a mi me dones a triar m’estim més menjar un ase que altres espècies que aquí es descarten. Per no malbaratar, s’hauria de començar per aprendre a cuinar.

Un terç del menjar es perd. Què està passant? Baix el meu punt de vista és un tema d’educació. No li donam importància al menjar. Qualsevol persona és capaç de deixar menjar al plat sense major repercussió. I crec que va a pitjor. Veig als meus fills, que són joves i no els importa, menjarien qualsevol cosa de 5a gamma abans d’un plat cuinat de manera tradicional.

És veritat que els nostres estudiants són més conscients però amb més desconeixement de les coses.

No estan acostumats a menjar un enciam, perquè a casa no ho fan. No saben distingir un porro d’una ceba tendra. I això fa que no s’aprofiti el producte de temporada, mengen sempre el mateix. S’excedeix en la producció d’això perquè la resta no coneixen.

Per on començam? No entenc molt bé per què han d’existir tants supermercats. Abans hi havia un i ja bastava. Que tenguem tants punts de venda ens obliga a tenir molta quantitat de producció que al final acaba a les escombraries. Els meus pares vivien en un poble de La Manxa i no hi havia llobarros, estaven acostumats a arengs i bacallà, però ara no. Ara hem de tenir de tot a tot arreu. Jo visc a Inca, abans hi havia 5 establiments, ara 25. Al matí tots han d’estar assortits, però què passa a la nit?

Tu remenges? A casa tot el que puc. Intentam comprar una vegada a la setmana. Aprofitar les verdures per a fer brou. Intentem que els menjars es cuinin només una vegada i no 2 o 3… Un cuiner té més recursos. De 4 verdures fa un sofregit per a una recepta que potser una altra persona no sap fer. En quant als restaurants, ara les cambres són més petites que abans. El fruiter venia una vegada a la setmana i t’havies de planificar. Ara en ser més petites podem comprar al dia, però cal fer-ho perquè al final hi ha un excés.

Els municipis també formen part de Remenja’mmm

La Llei Balear de Residus i també la llei estatal marquen un objectiu del 50% de reducció del malbaratament alimentari per al 2030. Un objectiu ambiciós, si tenim en compte la situació avui dia, i que Rezero vol contribuir a complir, convidant els municipis a sumar-se al moviment Remenja’mmm, amb accions de sensibilització i prevenció. 

Els resultats de tota la campanya han estat molt positius, tant en l’àmbit de participació i implicació dels diferents actors de la cadena alimentària, com de tones de menjar aprofitat.

Continuant amb aquesta idea de transversalitat, la proposta als municipis que llançam el 2024, posa el focus en el malbaratament que es produeix a les llars, a les botigues i als restaurants. 

En aquest sentit, s’han elaborat materials visuals per a la sensibilització amb consells pràctics de prevenció per a diferents escenes quotidianes que es produeixen a casa, a l’hora d’anar a comprar o bé en menjadors col·lectius (restaurants, escoles..). La idea és mostrar que en cada petita acció del viatge que fan els aliments, des del lloc on es produeixen fins que arriben a taula i més enllà, tenim l’oportunitat de valorar els aliments evitant que es facin malbé.
A més, els municipis que vulguin aprofundir i anar més enllà, poden també disposar dels serveis que Rezero ofereix, com la inclusió dels restaurants a la xarxa Remenja’mmm, la participació d’empreses i botigues d’alimentació al pont alimentari i els serveis d’assessorament que Rezero proporciona per a l’elaboració de plans de prevenció de residus i que inclouen propostes específiques per assolir els objectius de reducció del malbaratament alimentari que estableix la llei.

Podeu descarregar els materials gratuïtament en aquest enllaç:

Hi col·labora:

Finançat amb el fons de l’Impost del Turisme Sostenible de les Illes Balears www.illessostenibles.travel