Els tòxics estan presents en la majoria de béns de consum i les normatives existents no sembla que hagin de canviar-ho.
Mentre no hi hagi lleis més exigents ni es prenguin mesures per garantir que es compleixen, la millor solució per reduir l’exposició a tòxics passa per un canvi d’hàbits.
Avui dia, viure implica entrar en contacte amb substàncies tòxiques que entren al nostre organisme i s’hi queden. Se n’han trobat en orina, en sang, en llet materna… Es tracta de substàncies presents en els productes de consum habituals i associades a diverses malalties. Així fa temps que ho denuncien reputades veus del món científic i de la salut, basant-se en estudis rigorosos. Per això, Rezero ha impulsat la Declaració Futur Sense Tòxics, que reclama mesures polítiques que protegeixin realment la salut de les persones. L’han signada més d’un centenar de persones de l’àmbit científic i mèdic i s’ha presentat a la presidenta del Congrés i al Ministeri de Sanitat. Rezero també ha llançat a xarxes la campanya «Stop contacto tóxico», perquè la ciutadania pugui reclamar al govern espanyol que anteposi la salut de les persones per damunt dels interessos de les indústries.
Davant l’evidència que els tòxics hi són i amenacen la salut de les persones, podem prendre diverses mesures per protegir al màxim el nostre organisme d’aquesta exposició. El primer pas és saber on es troben aquests components nocius i quines opcions hi ha per esquivar-los.
1. Alimentació i aigua
Consumir aliments ecològics redueix l’exposició als tòxics associats als pesticides. Quan això no és possible, en cas de fruites i verdures és important pelar-los i, si no es pot, rentar-los bé. Pel que fa als làctics, és preferible consumir-los desnatats, ja que la major part dels tòxics s’acumula al greix. Pel mateix motiu, també es recomana treure el greix visible de la carn. Pel que fa al peix, se sap que els de mida més gran, com ara la tonyina vermella o el lluç de riu, acumulen metalls pesants.
Pel que fa a l’aigua, si la consumim de l’aixeta convé assegurar-nos que les conduccions són d’acer inoxidable, gres o argila, que són les menys problemàtiques. A més a més, podem deixar córrer una mica l’aigua per evitar els contaminants que es puguin haver acumulat a les canonades. Per evitar malbaratar-la, cal recollir-la per poder destinar-la a altres usos. Una altra pràctica interessant per reduir la ingesta de tòxics és recórrer a purificadors d’aigua que ajuden a reduir la concentració d’alguns contaminants químics.
Tant pel que fa als aliments com a l’aigua, també poden contenir tòxics provinents dels envasos, tant dels plàstics (vegeu el punt 8) com de les llaunes.
2. Productes de neteja
Una altra font de tòxics són els productes de neteja convencionals i l’alternativa torna a passar per buscar productes ecològics certificats, tot i que mai està de més revisar també la llista d’ingredients. En el cas dels detergents, però, tenim una altra alternativa, que és recórrer a productes alimentaris, com el vinagre, el bicarbonat sòdic i la llimona, que tradicionalment han demostrat la seva eficàcia a l’hora de netejar. En cas d’optar per continuar usant productes de neteja convencionals, la recomanació és reduir-ne la quantitat al mínim necessari, triar-ne sense fragàncies sintètiques, usar-los amb bona ventilació i esbandir amb aigua les superfícies on s’ha aplicat per eliminar tòxics residuals.
3. Higiene personal i cosmètics
Eliminar l’ús d’aquest tipus de productes és la manera més directa d’evitar estar en contacte directe amb substàncies perjudicials. Ara bé, si se’n segueixen consumint, és recomanable escollir productes ecològics amb un certificat rigorós, perquè no tots són garantia de zero tòxics. En aquest cas també hi ha l’alternativa d’elaborar productes d’higiene personal amb receptes casolanes. De fet, en alguns casos no cal gens d’elaboració: alguns aliments habituals a les llars també poden tenir usos cosmètics. Per exemple, la llimona tanca els porus de la pell i el cogombre és un tònic facial.
4. Roba
La indústria de la moda recorre cada vegada més a fibres sintètiques a les quals s’incorporen substàncies diverses, algunes de les quals són tòxiques. La manera més segura d’evitar el contacte amb aquests components és optar per peces confeccionades amb teixits naturals d’origen biològic no tractat. Hi ha certificacions que garanteixin que no s’han incorporat substàncies problemàtiques al llarg de tot el procés, des del cultiu o la ramaderia fins que arriben a les botigues.
Un truc per reduir la presència de contaminants en una peça, és deixar-la remullar en aigua i bicarbonat. Pel que fa a la rentada, també és més segur optar per detergents certificats i, en cas de no ser possible, escollir-ne sense fragàncies sintètiques i emprar-ne poca quantitat.
5. Ambientadors
La millor estratègia per combatre la mala olor no és tapar-la amb fragàncies sintètiques, sinó eliminar-la amb una bona ventilació o materials absorbents, com el bicarbonat. També hi ha remeis casolans per combatre les males olors, com bullir aigua amb canyella. Si el que busquem és sentir una olor agradable a la llar, les plantes aromàtiques poden ajudar-hi. En cas d’optar per un ambientador comercial, és preferible escollir-ne un que estigui fet a base d’olis essencials naturals.
6. Biocides
Vetllar en la mesura que sigui possible per deixar d’utilitzar productes biocides, com els antimosquits o els raticides. Les barreres físiques, com les mosquiteres i cortines, poden reduir la necessitat de productes químics. També és recomanable evitar deixar aliments que puguin atraure insectes o rosegadors. Per foragitar plagues, hi ha productes d’origen natural. Per exemple, una barreja de sucre i bicarbonat és letal per a les paneroles. Pel que fa al jardí, hi ha plantes que alliberen substàncies que ajuden a allunyar alguns insectes. És el cas de la citronel·la i el gerani llimona, que foragiten els mosquits. A més a més, a l’hora de dissenyar un jardí o hort, és recomanable crear un sistema ric i equilibrat, ja que això dificulta el desenvolupament de plagues.
7. Aparells electrònics i electrodomèstics
Els omnipresents aparells elèctrics i electrònics també són font de toxicitat. Per reduir-ne els riscos, la principal recomanació és limitar-ne les hores d’ús i rentar-se les mans després del seu ús, sobretot abans dels àpats.
8. Plàstics
El problema dels plàstics com a residus ja és de domini públic. Però és que també suposen un risc per a la salut de les persones. La recomanació és minimitzar l’ús dels plàstics en el nostre dia a dia i evitar sobretot els que estiguin en contacte amb aliments i begudes. En cas d’utilitzar envasos de plàstic per guardar menjar, cal procurar no escalfar-los o deixar-los a l’exposició del sol, ja que l’augment de temperatura facilita la migració de tòxics cap als aliments.
Les joguines de plàstic també poden tenir altes concentracions de components nocius. És cert que no tots els plàstics són iguals. Conèixer la diversitat de plàstics existents i saber-ne llegir l’etiquetatge permet fer un consum més conscient dels materials i evitar els més desfavorables. D’altra banda, mantenir una bona ventilació i treure la pols sovint pot ajudar a reduir l’exposició a determinades substàncies.
A més, hi ha altres productes de consum habitual que contenen tòxics: espelmes, piles, líquids correctors, pega, tiquets de la compra, transport públic i estacionament (que poden contenir bisfenol A) … Sense oblidar el tabac, que és una amenaça per a la salut també pels components químics de les cigarretes. En tots aquests casos, la recomanació és evitar-ne el consum al màxim possible. En el cas dels correctors i les pegues, si cal usar-ne, és preferible optar pels elaborats amb base d’aigua i les espelmes, des del punt de vista de la toxicitat, són millors les de cera natural d’abella.
20 de novembre de 2024
