25 de febrer 2021
Rezero presenta l’informe «Burilles de cigarreta. Impactes i oportunitats des de la perspectiva ambiental, econòmica i normativa» (resum executiu) que descriu els impactes ambientals i econòmics que generen els residus de cigarretes i on es presenten diverses mesures tècniques, econòmiques i legals que es podrien implementar a Catalunya per reduir els impactes d’aquests residus.
Les burilles de cigarreta no són actualment una prioritat en l’agenda política de la prevenció i gestió de residus, tot i ser un dels residus més abundants en la brossa dispersa d’entorns naturals i urbans i causar greus impactes ambientals, econòmics i de salut pública.
A Catalunya les burilles generen més de 2.700 tones de residus anuals i s’estima que a nivell global el 70% de les cigarretes que es fumen acaben a terra o en espais naturals. Aquestes representen entre el 30-40% de la brossa dispersa en municipis (en termes unitaris) i són el residu més abundant en les platges de la regió occidental del Mediterrani (25,33% sobre el total de deixalles marines recollides en termes unitaris).
Recollir les burilles de la via pública i de les platges és una tasca difícil i laboriosa pels serveis de neteja viària municipal, a causa de la seva petita mida i perquè els mètodes de neteja no estan dissenyats per l’escombrat unitari.
Un cop les burilles de cigarretes acaben al medi ambient, poden ocasionar greus impactes ambientals degut, d’una banda, a la composició en plàstic (acetat de cel·lulosa) no biodegradable dels filtres que poden acabar generant microplàstics i, d’altra banda, a la gran quantitat de compostos tòxics resultants de la combustió del tabac que s’acumulen als filtres i que, amb el pas del temps, s’acaben transferint al sòl o aigua, contaminant-los i suposant una amenaça per diferents tipus d’ecosistemes i organismes vius.
La recollida de les burilles i a la seva gestió són actualment assumits íntegrament per les administracions públiques i s’estima que als municipis catalans els costos de neteja viària de les burilles poden oscil·lar entre els 12-21€ / habitant / any, sent superiors en els municipis costaners. A aquests costos cal afegir aquells ocasionats per la neteja d’altres punts on també s’hi acumulen, com el clavegueram i les plantes de tractament d’aigua i costos indirectes vinculats al seu impacte en els ecosistemes, en la salut humana, el turisme i altres activitats econòmiques.
Fins ara, a Catalunya les principals mesures implantades per reduir els impactes ocasionats per aquests residus han resultat insuficients: campanyes de conscienciació, distribució de cendrers portàtils dissenyats especialment per a fer-ne ús a la platja, instal·lació de receptacles per dipositar les burilles i habilitació de zones sense fum en algunes platges.
Les burilles de cigarreta són un residu que no es troba regulat específicament per la normativa estatal i són els municipis o les comunitats autònomes, si ho consideren oportú, qui han d’imposar algun tipus de regulació en aquest àmbit. En el marc de l’Avantprojecte de la nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya, Rezero considera imprescindible el desplegament de sistemes de Responsabilitat Ampliada del Productor per aquests productes, tal com estableix la Directiva (UE) 2019/904 relativa a la reducció de l’impacte dels plàstics d’un sol ús. La Responsabilitat Ampliada del Productor, es basa en el fet que el productor s’ha de fer responsable de la gestió i els costos dels residus dels productes que posa al mercat, com incentiu perquè es dissenyin els productes per ser més fàcils de reutilitzar o reciclar i reduir el seu impacte. Actualment menys de la meitat dels residus de productes estan subjectes a sistemes de Responsabilitat Ampliada del Productor, entre els que es troben els residus dels productes de tabac.
Rezero considera el Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) com a instrument clau per complir amb el principi de Responsabilitat Ampliada del Productor i assegurar que els productors assumeixin els costos de la recollida (infraestructures i logística) i de tractament de les burilles, així com els costos de neteja de l’entorn. Amb aquest instrument es reduiria dràsticament el seu littering i s’aconseguiria la recollida selectiva de les burilles per al seu tractament i valorització material. En altres indrets s’ha optat per l’aplicació d’una taxa sobre les cigarretes per assolir el doble objectiu de reduir el consum de tabac i de fer front als elevats costos de neteja de les burilles de cigarreta ,i a França, s’ha articulat un “organisme” finançat pels productors per gestionar el tractament dels residus dels productes de tabac.
Resulta imprescindible que es despleguin instruments econòmics, normatius, tècnics i comunicatius per evitar o minimitzar els impactes ocasionats pels residus dels productes de tabac.