Durant els primers mesos de la pandèmia del COVID-19, les recomanacions que arribaven de les administracions convidaven a fer servir guants per evitar els contagis en contacte amb les superfícies, a desinfectar els poms de les portes i inclús els productes alimentaris que compràvem i a netejar tot tipus de superfícies. A nivell global l’any 2020 les vendes de desinfectant de superfícies van augmentar més del 30% respecte a l’any anterior.
La fumigació d’espais amb desinfectants i altres mesures semblants inclús han estat definides per alguns investigadors com a “teatre pandèmic”. Ara, el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) desaconsellen la polvorització de desinfectants tant per la seva manca d’efectivitat com per la seva possible perillositat per l’entorn i les persones.
Amb el temps, nombrosos estudis i experts conclouen que els esforços per prevenir la propagació s’haurien d’enfocar a millorar la ventilació o instal·lar purificadors d’aire (rigorosament testejats) així com a l’ús de mascaretes i a mantenir una distància social segura.
Cada vegada hi ha més evidència que la principal via de contagi no són els objectes contaminats (fomites). El ECDC indica que “es considera possible, tot i que, fins al moment, no s’ha documentat la transmissió a través de fomites”.
A principis d’aquest any, la revista Nature va publicar un article amb el títol “El coronavirus està en l’aire: s’està posant massa atenció a les superfícies” en què es deia “després d’un any de pandèmia, les proves ara són clares. El coronavirus SARS-CoV-2 es transmet predominantment a través de l’aire”. Això és, segons els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels EEUU (CDC) a través de gotetes respiratòries que transporten virus infecciosos que viatgen per via aèria.
L’abril d’enguany, els CDC , fent ressò dels resultats de diferents estudis d’avaluació de riscos microbians dels EUA, van indicar que el risc de contagi de COVID-19 per tocar superfícies contaminades és d’1 entre 10.000. Això significa que cada contacte amb una superfície contaminada té menys d’una possibilitat entre 10.000 de causar infecció.
Els CDC creuen que per reduir substancialment els nivells de virus a les superfícies és suficient una neteja rutinària amb aigua i sabó com a mètode higiènic, en lloc de productes desinfectants (excepte en situacions interiors en què hi ha hagut un cas sospitós o confirmat de COVID-19 en les darreres 24 hores quan s’haurien de desinfectar les superfícies que es toquen més freqüentment).
Els estudis presentats als pocs mesos de l’aparició de la pandèmia sobre la supervivència del virus en diferents materials es van realitzar en situacions poc semblants als escenaris de la vida real- ja sigui per l’elevada càrrega viral com per les condicions experimentals de laboratori. Segons el biòleg Emanuel Goldman, professor de la Universitat de Rutgers (New Jersey, EEUU), el virus és fràgil i mor ràpidament en el medi ambient quan s’asseca o amb la llum solar. Al món real es donarien uns factors que podrien retirar o degradar el virus com poden ser la ventilació o altres condicions ambientals. Segons la viròloga i investigadora del Conicet, Sandra Cordo, no hi ha dades originades de situacions reals de contagi per aquesta via.
També és important destacar que quan s’ha trobat presència de coronavirus en superfícies, la seva càrrega viral era negativa en pràcticament totes les proves. En el cas dels estudis de IDAES-CSIC al transport públic, es van trobar traces del virus- fragments sense capacitat d’infectar. Segons Goldman, l’ARN (molècula emprada per identificar contaminacions virals) que es troba equival al “cadàver” del virus només indica que el virus hi va ser un cop.
Goldman i Cordo coincideixen en indicar que l’únic escenari en el que consideren que és possible la transmissió per contacte amb superfícies via és si algú toca una superfície recent contaminada (dins d’una o dues hores després de la contaminació), i després es toca la boca, el nas o els ulls, també dins d’una hora o dues, sense haver-se rentat les mans. Però, segons Goldman, fins i tot aquest escenari és hipotètic.
L’enginyera Linsey Marr de Virginia Tech conclou en el seu article d’opinió publicat al Washington Post que el rentat de mans és crucial – perquè no es pot descartar la transmissió superficial- però és més important millorar els sistemes de ventilació o instal·lar purificadors d’aire que esterilitzar superfícies.