Mentre que les empreses de tabac consumeixen 120.000 tones/any de plàstic per fer els filtres, cada ciutadà pot arribar a pagar 21 euros l’any per una neteja viària de les burilles de cigarreta que creiem que hauria d’assumir el fabricant de tabac.
S’anuncia l’aplicació d’un dipòsit a les cigarretes de tabac
L‘Agència de Residus va anunciar que aplicaria un dipòsit a les cigarretes de tabac a l’Avantprojecte de la Llei de prevenció i gestió de recursos. El perquè i com es pot complementar ho trobareu aquí.
Les burilles de cigarreta actualment son notícia en l’agenda política de la prevenció i gestió de residus de Catalunya. És un dels residus més abundants en la brossa dispersa d’entorns naturals i urbans i causar greus impactes ambientals, econòmics i de salut pública.
Les burilles generen més de 2.700 tones de residus anuals
A Catalunya les burilles generen més de 2.700 tones de residus anuals i s’estima que a nivell global el 70% de les cigarretes que es fumen acaben a terra o en espais naturals. Aquestes representen entre el 30-40% de la brossa dispersa en municipis (en termes unitaris) i són el residu més abundant en les platges de la regió occidental del Mediterrani (25,33% sobre el total de deixalles marines recollides en termes unitaris).
Recollir les burilles de la via pública i de les platges és una tasca difícil i laboriosa pels serveis de neteja viària municipal, a causa de la seva mida petita i perquè els mètodes de neteja no estan dissenyats per l’escombrat unitari.
Un cop les burilles de cigarretes acaben al medi ambient, poden ocasionar greus impactes ambientals degut, d’una banda, a la composició en plàstic (acetat de cel·lulosa) no biodegradable dels filtres que poden acabar generant microplàstics i, d’altra banda, a la gran quantitat de compostos tòxics resultants de la combustió del tabac que s’acumulen als filtres i que, amb el pas del temps, s’acaben transferint al sòl o aigua, contaminant-los i suposant una amenaça per diferents tipus d’ecosistemes i organismes vius.
La recollida de les burilles i a la seva gestió són actualment assumits íntegrament per les administracions públiques i s’estima que als municipis catalans els costos de neteja viària de les burilles poden oscil·lar entre els 12-21€ / habitant / any, sent superiors en els municipis costaners. A aquests costos cal afegir aquells ocasionats per la neteja d’altres punts on també s’hi acumulen, com el clavegueram i les plantes de tractament d’aigua i costos indirectes vinculats al seu impacte en els ecosistemes, en la salut humana, el turisme i altres activitats econòmiques.
Mesures insuficients
Abans de l’aprovació de la llei estatal de residus, les burilles de cigarreta no s’han regulat específicament per la normativa estatal i eren els municipis o les comunitats autònomes, si ho consideraven oportú, qui havien d’imposar algun tipus de regulació en aquest àmbit.
Fins ara, a Catalunya les principals mesures implantades per reduir els impactes ocasionats per aquests residus han resultat insuficients: campanyes de conscienciació, distribució de cendrers portàtils dissenyats especialment per a fer-ne ús a la platja, instal·lació de receptacles per dipositar les burilles i habilitació de zones sense fum en algunes platges.
Responsabilitat ampliada del productor
Però la nova llei estatal de residus aprovada el mes d’abril, ja recull la mesura de desenvolupar reglamentàriament la responsabilitat ampliada del productor al tabac.
La responsabilitat ampliada del productor, es basa en el fet que el productor s’ha de fer responsable de la gestió i els costos dels residus dels productes que posa al mercat, com incentiu perquè es dissenyin els productes per ser més fàcils de reutilitzar o reciclar i reduir-ne l’impacte. Actualment menys de la meitat dels residus de productes estan subjectes a sistemes de responsabilitat ampliada del productor, entre els que es troben els residus dels productes de tabac.
Des del Ministeri de Transició Ecològica, prèvia aprovació de la llei, es fa obrir un procés de consulta pública per aquest assumpte. Rezero hi va presentar observacions diverses que, més enllà de valorar qui havia de finançar la neteja de burilles de la via pública, apostaven per mesures que anessin realment a l’arrel del problema.
Nova Llei de prevenció i gestió dels residus
En el marc de l’Avantprojecte de la nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya, Rezero considera imprescindible el desplegament de sistemes de responsabilitat ampliada del productor per aquests productes, tal com estableix la Directiva (UE) 2019/904 relativa a la reducció de l’impacte dels plàstics d’un sol ús.
Instrument clau: sistema de dipòsit, devolució i retorn
Rezero considera el Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) com a instrument clau per complir amb el principi de Responsabilitat Ampliada del Productor i assegurar que els productors assumeixin els costos de la recollida (infraestructures i logística) i de tractament de les burilles, així com els costos de neteja de l’entorn.
Amb aquest instrument es reduiria dràsticament el seu littering i s’aconseguiria la recollida selectiva de les burilles per al seu tractament i valorització material. En altres indrets s’ha optat per l’aplicació d’una taxa sobre les cigarretes per assolir el doble objectiu de reduir el consum de tabac i de fer front als elevats costos de neteja de les burilles de cigarreta, i a França, s’ha articulat un “organisme” finançat pels productors per gestionar el tractament dels residus dels productes de tabac.
Resulta imprescindible que es despleguin instruments econòmics, normatius, tècnics i comunicatius per evitar o minimitzar els impactes ocasionats pels residus dels productes de tabac.
—
Enllaç al resum de l’estudi
Enllaç als vídeos elaborats per Rezero amb la informació
Enllaç a la notícia de TV3 en què es recullen els arguments de Rezero.