Més de 400 persones assisteixen al Festival Residu Zero, “un espai per avançar i celebrar el futur” que durant dos dies va convertir Barcelona en la capital europea de la prevenció de residus.
Les entrades van esgotar-se la setmana abans de l’esdeveniment, que ha comptat amb una important participació internacional.
No eren ni les nou del matí que diverses persones s’amuntegaven a l’entrada del Palo Alto, a Barcelona, per recollir les seves acreditacions. S’hi sentia català, castellà, francès, anglès… Al cap de poca estona es donaria el tret de sortida a la segona edició del Festival Residu Zero, organitzat per Rezero i Zero Waste Europe, pel qual passarien més de quatre-centes persones d’arreu d’Europa per conèixer de primera mà les experiències d’administracions, entitats i empreses “per marcar l’estela cap a una societat residu zero”, en paraules de Rosa García, directora general de Rezero.
Les va pronunciar en el parlament institucional amb què va obrir-se el Festival. A l’escenari l’acompanyava la directora executiva de Zero Waste Europe, Esra Tat, que va referir-se al Festival com “un espai per avançar i celebrar el futur”, i va confiar que “l’experiència de Barcelona serà una inspiració per a moltes altres ciutats”.
En aquell espai, el filòsof Jordi Pigem va convidar els assistents a “sentir el batec de la vida” per viure amb harmonia amb l’entorn, la Terra i l’Univers; la investigadora Alicia Valero ens va fer pensar en els límits planetaris i socials i va proposar-nos “retornar a les arrels per retornar al futur”.
“Fast fashion”, tòxics en productes quotidians i el morbo de l’SDDR
Al voltant del sector del tèxtil i la fast fashion vam conèixer diversos punts de vista i experiències, així com casos d’èxit que aposten per un model més circular de producció i consum del tèxtil, com les de la dissenyadora Miriam Ponsa, la marca de roba per a nadons Lerolero, o Solidança.
La reutilització dels envasos a Europa, la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) i la implantació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) a l’Estat espanyol van ser els altres grans protagonistes del Festival. De tots els panels de ponents, si n’hi va haver algun amb “més morbo” que cap altre va ser el d’Ecoembes i AECOC, perquè per primera vegada Rezero s’asseia en públic amb Ecoembes per parlar d’un SDDR que aviat serà una realitat. “Que avui sigueu aquí és una evidència que estem en un moment de canvi”, va comentar Rosa García.
L’altre gran tema del Festival van ser els tòxics presents en els productes de la nostra vida quotidiana. Estan presents en els envasos, els aliments, els teixits, els cosmètics, els productes menstruals, de neteja. És, en paraules de Marta Beltran, directora de Salut i Estratègia Internacional de Rezero, “una contaminació lenta i silenciosa amb efectes a llarg termini”. En vam parlar amb diversos ponents en una conferència en què vam veure que salut i medi ambient van de bracet, i que una societat residu zero és, necessàriament, una societat sense tòxics.
En paral·lel a les conferències i ponències principals, van celebrar-se sessions de treball sobre àmbits tan variats com l’ús eficient de recursos en l’àmbit de la construcció, els productes menstruals i la transició cap a esdeveniments i festivals residu zero. A més, durant les dues jornades que va durar el Festival, va poder-se visitar una exposició participativa a l’EspaiLab: la casa d’un futur residu zero. Es tracta d’una casa on es valora el temps, l’espai, les relacions, la vida comunitària… Estança per estança, el residu zero era present a tot arreu. Per exemple, al rebedor, envasos de vidre reutilitzables a punt per ser retornats, al lavabo, sabó i xampú sòlids… I també amb absències significatives. La més destacada, la de la rentadora, perquè quan es té accés a un aparell compartit, no cal destinar-li cap espai a les llars. I la més òbvia, la del contenidor per a les escombraries perquè, és clar, en una societat residu zero no seria necessari!
La delegació balear
En el marc del Festival es van produir moltes trobades sectorials, una de les quals va reunir entitats, empreses i administracions de les Illes Balears que treballen a l’arxipèlag amb l’objectiu del residu zero i que es van desplaçar fins a Barcelona per enriquir-se d’altres experiències i explorar noves vies per avançar. A la trobada hi han participat entitats de referència com Fundació Deixalles, Fundació Marilles, Save the Med, Fundació per a la Preservació d’Eivissa i Formentera, i empreses com ADALMO i Begudes Puig, iniciatives com el SINDI.CAT, a més d’una representació de la Direcció General d’Economia Circular del Govern Balear.
Un festival per celebrar i moure l’esquelet
A banda de compartir coneixement, debatre i reflexionar al voltant del nostre model de producció i consum, el Festival va ser un acte de celebració. S’hi van lliurar els Premis Rezero Catalunya, que reconeixen les millors iniciatives catalanes en residu zero, i va commemorar-se el 20è aniversari de Rezero amb un monòleg d’Oye Sherman i un brindis oficiat per Rosa García. “Vull donar les gràcies a tothom que ha apostat per la prevenció; les organitzacions, les empreses, i universitats; també, a l’equip tècnic, que són gent amb molta empenta i capaces de fer coses molt especials”, va dir la directora general alçant la copa de cava.
L’endemà, va presentar-se la Certificació Ciutats i Pobles Residu Zero, el primer estàndard de certificació d’abast europeu. Creat per MiZA, té l’objectiu de guiar i reconèixer les ciutats europees en la seva transició cap a un model residu zero. Rezero és l’entitat mentora i assessora en l’àmbit estatal, havent assessorat als primers municipis certificats residu zero de l’Estat espanyol. Un altre acte destacat va ser la presentació pública d’una nova entitat, l’associació espanyola per al foment de la reutilització: ES Reutiliza. Aquesta entitat, formada per fabricants de productes reutilitzables així com empreses orientades a la logística de la reutilització, va triar el Festival Residu Zero per donar-se a conèixer i començar la seva activitat.
Cap dels dos dies va faltar-hi la música. Els migdies van amenitzar-los DJ Metralleta i DJ The Neighbour, i el plat fort va venir al final de cadascuna de les jornades: primer, amb Mogamblo Live i, el segon dia, amb la força de Koko Jean & The Tonics.
Abril 2025