Un dels trets característics de Rezero és l’aposta pel treball en xarxa. Per això en aquest Festival tampoc no van faltar-hi sessions de treball per àmbits temàtics en què es va fomentar l’intercanvi de punts de vista i d’experiències. Van ser espais dinàmics i participatius que van servir per identificar reptes compartits i, sobretot, estratègies de transformació per assolir els objectius.
Com mantenir els recursos de la construcció
En aquesta sessió, hi va participar persones de sectors diversos, com ara empreses constructores, administració pública local, supramunicipal i autonòmica, empreses socials com Banc de Recursos i Saó Prat, arquitectes, etc. Rezero va fer una introducció en què va fer una radiografia de la situació actual, tant pel que fa a generació de residus com a normativa vigent. Al seu torn, Recursos Urbans va presentar els principals reptes del sector pel que fa al foment de la reutilització i la reincorporació dels materials i també va apuntar mesures a impulsar en les diverses fases.
Del treball posterior en grups heterogenis, se’n van desprendre les conclusions següents:
- És important que les certificacions incorporin la reutilització, així com la modulació de les taxes.
- La reutilització suposa una oportunitat afavorir pràctiques més justes, inclusives i recuperar la capacitat industrial en el sector de la construcció.
- Cal que la reutilització generi al·licients per tots els sectors que intervenen.
- El sector de la construcció i de l’administració són lents, però a través dels plecs es pot garantir que la reutilització quedi recollida.
- Per fomentar la reutilització cal incidir des de la fase de disseny, facilitar que els materials siguin fàcilment desmuntables.
- És imprescindible activar la simbiosi i treballar en xarxa amb els diferents agents.
Productes menstruals: estàndards de qualitat i sense tòxics
Van participar-hi una vintena de persones, sobretot productores de productes menstruals, així com distribuïdores de bolquers reutilitzables i productes absorbents, administracions i entitats.
A l’inici, es va presentar l’estudi de Rezero sobre les primeres analítiques de substàncies químiques de productes menstruals d’un sol ús del mercat estatal encarregat del Idaea – CSIC, que va generar molt d’interès entre les assistents.
A continuació es va fer un debat entorn dels estàndards de qualitat i generació de tòxics en el productes menstruals, que va ser molt participatiu. També va ser molt ben rebut el fet de crear un espai d’aquestes característiques en aquest sector tan específic. Per grups de treball, es va debatre sobre materials, mètodes de producció, certificacions i altres aspectes.
La transició dels esdeveniments i festivals cap al residu zero
La trobada es va iniciar amb una introducció al context legal i compartint algunes experiències d’esdeveniments que han introduït elements reutilitzables. A continuació l’Agència de Residus de Catalunya va presentar la guia d’esdeveniments que publicarà pròximament i que tindrà eines i metodologia per analitzar els fluxos i la petjada dels esdeveniments. La responsable de sostenibilitat del Festival Cruïlla va compartir la seva experiència introduint envasos retornables en la fira gastronòmica i el got reutilitzable. Posteriorment, es va obrir un torn de preguntes i debat molt interessant, on van sortir temes com la necessitat que el got es pugui reutilitzar més enllà d’un esdeveniment concret per assegurar un mínim de 10 o 11 usos i així compensar la seva petjada de carboni. En aquest sentit, caldria apostar per models on els gots els aportin les proveïdores de les begudes o empreses que ofereixen un servei de lloguer i neteja de gots retornables. També es va parlar de la necessitat d’utilitzar el terme retornable i no reutilitzable perquè amb el segon es deixa oberta la porta que sigui el mateix consumidor qui l’hagi de tornar a utilitzar sense que hi hagi d’haver l’obligació de l’organitzador de recollir-ho. Es van compartir experiències de municipis, que no tenen un gran esdeveniment com un festival, però que la suma d’activitats festives sí que generen tant impacte com un festival i la necessitat de trobar solucions concretes a diferents problemes, com la neteja o la dificultat que tothom cobri i retorni el dipòsit.
Comerç electrònic i residus: Mesures i aliances
Després que Rezero aportés dades del seu estudi sobre la generació de residus vinculada al comerç electrònic, es va compartir informació sobre les novetats del marc normatiu. Per exemple, es va comentar que d’acord amb el PPWR, a partir de 2030, els operadors hauran de garantir que la proporció d’espai buit en els envasos no superi el 50%. La mateixa norma europea estableix objectius de reutilització per als envasos utilitzats en el comerç electrònic. A partir de 2030, s’espera que almenys el 40% dels envasos siguin reutilitzables, amb un objectiu del 70% per al 2040. A continuació, es van presentar experiències diverses que ja s’han dut a terme per reduir la generació de residus associada al comerç electrònic: Kopak, Repack, Returnity, Living packets i Opack. En grups reduïts, es van enumerar els reptes logístics i es van proposar mesures per superar-los, com ara reforçar sinergies amb el comerç de proximitat.
Workshop Municipis cap al residu zero: inspiració i acció
En aquest espai, coorganitzat per MiZa i Rezero, es va donar l’oportunitat als agents de canvi locals d’explicar les seves iniciatives, experiències i solucions, oferint a les participants l’oportunitat de connectar-hi a un nivell més personal, fer xarxa i formular preguntes específiques. L’objectiu era inspirar les participants a fer canvis similars i resoldre dubtes sobre la implantació de les mesures.
Es va comptar amb la participació d’una desena de persones expertes, agrupades en diferents taules per temàtiques:
- La certificació residu zero com a eina per a empreses i municipis a caminar cap al residu zero, amb la participació de dues mentores: Susanna Pérez de Rezero i Žaklina Žnajder de l’organització Ekologi brez meja d’Eslovènia.
- Les biblioteques de les coses i el paper que hi poden jugar les administracions públiques, amb la participació d’Eli Miralles de Nusos Cooperativa, coimpulsores amb Rezero de la Biblioteca de les Coses de Sant Martí, i Toni Tubau de l’Ajuntament de Tiana.
- Estratègies locals residu zero, amb la participació de l’illa de Tilos, la ciutat de Tallinn (Liina Kanarbik) i Viladecans (Irma Fabró i Marta Clua). Tots tres municipis formen part de la certificació de municipis residu zero, Tilos va esdevenir, l’any 2023, la primera illa certificada. Tallinn ha explicat la seva estratègia per reduir els envasos d’un sol ús als esdeveniments festius de la ciutat i Viladecans la seva campanya per fomentar els envasos reutilitzables al comerç.
- Iniciatives per reduir el malbaratament alimentari, amb la participació de Mariona Ortiz de Banc de Recursos explicant el projecte de Pont Alimentari, coimpulsat amb Rezero, Tania Jiménez de Siresa – Ajuntament de Barcelona, explicant la implantació del Pont Alimentari a les escoles de la ciutat i Xavier Juanena i la Nélida Rodríguez del Consell Comarcal Vallès occidental explicant la iniciativa Recooperem i Mercat Circular.
El consum conscient: de l’activisme al “mainstream”
A través d’una dinàmica participativa es van detectar les limitacions que existeixen per l’extensió del consum responsable i es va fer una pluja d’idees per poder superar aquestes limitacions. A partir d’aquí, es van escollir quines accions es podrien dur a terme i, finalment, es va fer una posada en comú del treball en grups. Una de les mesures proposades va ser la creació d’espais lliures de consum per recuperar l’espai públic com un lloc de relació i de trobada entre veïns i veïnes i no de consum. Així, es fomentaria la connexió entre persones i això afavoriria els processos comunitaris i els recursos compartits. Una altra mesura proposada va ser la naturalització de les ciutats per tornar a connectar amb la Terra i els seus recursos, i que a cada barri hi hagués un hort comunitari. També es va proposar educar en la no immediatesa de les coses i tenir referents (com ara actors o influenciadors) que normalitzin la reutilització i la facin sexi.
En aquesta línia, també va sortir la idea de fer una sèrie amb actors famosos que mostrin el seu dia a dia incorporant mesures de consum conscient o que vagin a conviure durant unes setmanes a casa de famílies que ja tenen incorporats aquests hàbits. Una altra proposta que es va compartir és fer un macroestudi per conèixer i analitzar els valors i criteris dels consumidors (igual que fan les grans marques) per poder generar una narrativa posant en el centre les necessitats i creences dels altres i que s’integrés el joc en aquesta narrativa per fer-la més atractiva i donar a conèixer alternatives de consum.
Març 2025