Avui a Palma s’ha celebrat la jornada «Desplastificar l’alimentació» per fer front a l’amenaça del plàstic en la salut de les persones.
Amb el pretext del servei, la protecció i la higiene dels productes han proliferat els envasos de plàstic d’un sol ús, el take away i el sobreempaquetatge.
Aquest fet, a banda d’incidir en un augment significatiu dels residus, la cultura de l’usar i llençar i l’afectació sobre els ecosistemes naturals -especialment als nostres mars i oceans- també té afectacions preocupants sobre la salut de les persones.
Aquest ha estat el punt de partida de la Jornada «Com desplastificar l’alimentació: toxicitat en els envasos i els agents implicats en la seva reducció», organitzada per Rezero – Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum -, el Govern Balear i la Universitat de les Illes Balears, que ha reunit aquest divendres al Campus de la UIB experts i representants dels diferents sectors de la cadena alimentària.
L’acte ha estat inaugurat per la Presidenta del Govern, Francina Armengol, el Rector de la Universitat de les Illes Balears, Llorenç Huguet i la responsable de Rezero a les Illes Balears, Roser Badia.
L’actualitat i repercussió del debat ha congregat un públic nombrós i heterogeni provinent de diferents sectors mediambiental, sanitari o empresarial.
Durant la primera part de la Jornada, el Doctor Nicolás Olea de la Universidad de Granada, ha fet una exposició científica sobre la problemàtica dels plàstics en els aliments. Segons el Doctor Olea «en la cúspide de la cadena alimentaria, se encuentra el ser humano. Esto nos convierte en receptores de todo tipo de contaminantes que nos llegan amplificados debido a la bioacumulación y biomagnificación de muchos de ellos. No es de extrañar, por tanto, que los monómeros y aditivos químicos que constituyen los polímeros que conocemos como plásticos circulen a sus anchas por la sangre de cualquier individuo, se encuentren en los tejidos y se excreten en la orina.”
Per la seva banda, Jane Muncke, Manager Director de la Food Packaging Forum, ha intervingut des de Zurich amb dades concloents sobre la migració química dels envasos cap els aliments, alertant sobre l’exposició humana en petites dosis, però constants.
L’exposició continuada a aquests compostos tòxics, molts d’ells disruptors endocrins, està vinculada a malalties com l’hipotiroidisme, diabetis, infertilitat, entre d’altres. Unes conseqüències inadvertides però que es comencen a entendre ara, segons el Dr. Olea. Així, els darrers estudis epidemiològics demostren que, malgrat algunes substàncies organoclorades (DDT, dioxines, PCB) han disminuït la seva presència al cos humà durant els darrers anys, altres com els residus plàstics (ftalats, bisfenols), polibromats i parabens l’han augmentat de forma molt significativa.
Actualment, a l’orina dels adults es detecten gran quantitat d’aquests residus plàstics hormonalment actius que han tingut com a principal via d’entrada al cos humà els aliments i els seus envasos degut a la migració de substàncies amb acció hormonal des del plàstic cap a l’aliment; de l’aliment al cos i del cos a l’orina. Roser Badia, Directora de projectes de Rezero a Balears ha presentat la Campanya Salut de Plàstic, on es va realitzar una analítica d’orina a 10 líders d’opinió balears en l’àmbit de la cultura, l’esport, la ciència i la medicina:
“El fet que el 100% de les mostres hagi donat positiu per la presència de metabòlits plàstics (una mitjana de 21 substàncies de ftalats i fenols) mostra que la ciutadania està sotmesa a una contaminació invisible i constant derivada del model actual de producció i envasat dels aliments”.
La segona part de la Jornada ha volgut incidir de forma positiva en la manera de revertir aquesta situació plantejant un debat transversal i col·lectiu amb representació de tots els sectors que intervenen dins la cadena alimentària, des de l’administració al sector productiu, distribució i consumidors.
La taula ha estat moderada per Rosa García, Directora General de Rezero i hi han participat representants de tota la cadena de l’alimentació que han valorat la situació del plàstic així com la responsabilitat i el trobar solucions entre tots.
La taula rodona ha tingut tot el ventall de declaracions de les que s’han destacat les següents:
Joan Ripoll Director d’Eroski: “és el consumidor el que al final té la força per exigir un nou model”
Juan Velasco d’Especias Crespí: “Tenemos una estrategia en marcha para ir reduciendo el plástico en nuestra producción. Pero, al ser pequeños, tenemos muchas limitaciones: las economías de escala van en nuestra contra. Cualquier cambio que yo hago va a tres años vista. El envase para nosotros es necesario porque es el que lleva la información de lo que el consumidor compra. Nosotros hacemos pimentón, pero no cualquier pimentón, el nuestro es de Mallorca y quiero que se sepa.. Hemos de poder comunicarlo”.
Maria Antonia Font, Directora general de Salut: “La solució davant el problema és difícil de trobar però passa per fer aquestes reunions, debatre per poder prendre mesures. Avui dia el plàstic és l’únic que tenim per protegir els aliments. Però és veritat que ens hem passat i ara ens va en contra. Hem de trobar una alternativa al plàstic que ara mateix no tenim i, més, quan el 80% de la carn que consumim a les illes ve de fora.“
Sebastià Sansó, Director General de Residus i Educació Ambiental: “L’administració ha de donar exemple. Per exemple impulsar fonts d’aigua. Mesures que es poden fer sense un gran trasbals. El gran repte serà poder fer una implantació efectiva de la Llei Residus. Sense implicació social i empresarial no es podrà fer”.
Antoni Agulló de la UIB: “A la universitat es consumeixen 150.000 envasos d’aigua cada curs. Hem de ser un exemple de bones pràctiques: fem accions com horts comunitaris, mercat local, cicle cinema, projecte economia circular per fer compost, dilluns sense carn, etc”.
Margalida Ramis del GOB: “Si envasam és per una qüestió de sanitat, no de salut. Els costos sobre la salut no estan comptabilitzats. Haurem d’exigir als governs que prioritzin un canvi en la lògica de produir i distribuir, perquè no es mantingui la lògica del preu”.
JR Balanzat del Supermercat Cooperatiu: “Som un projecte que pretén posar el consum en mans de la gent. On primin criteris de sostenibilitat”.
La jornada ha servit per posar de rellevància la necessitat, per una banda, d’un major coneixement de tots els agents pel que fa la problemàtica de la presència de plàstic en contacte amb els aliments al llarg de la cadena alimentària i, per tant, a la salut humana. I, per altra banda, s’ha posat en debat la voluntat dels sectors en impulsar un canvi i eliminar o reduir el plàstic, principalment d’un sol ús, en tota la cadena.
Això passa, segons els participants per la participació en molts nivells: un canvi d’hàbits de consum a favor d’un estil de vida saludable per part de la persona consumidora però, especialment, per un canvi de polítiques, tant a nivell legislatiu com a nivell de producció per part dels agents econòmics vinculats a l’alimentació, l’envasat i la distribució. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de Sebastià Sansó, Director General de Residus, que ha recordat el compromís del Govern Balear amb la Llei de Residus recentment presentada al COP25 .
La Jornada ha finalitzat amb la idea de que és urgent detectar, vertebrar i facilitar un canvi de model en la forma com produïm, distribuïm i consumim i que aquest repte és una responsabilitat compartida.
Font: Rezero, 2019
Recursos:
Vídeo presentació de la Jornada >>
Campanya Salut de plàstic
www.salutdeplastic.org
Ver video campaña >>
Més informació:
Carme Verdaguer
Comunicació de Rezero a Balears
646203815 // comunicaciobalears@rezero.cat
Redes sociales: @rezerocat
Roser Badia
Directora de projectes a las Illes Balears
680821244 // roserb@rezero.cat