fbpx
Societat Residu Zero

El Residu Zero, valor i necessitat pel comerç català – Comerç Verd

El passat 23 de març es va celebrar un nou #WebinarRezero dedicat al comerç en un context de Residu Zero, amb l’objectiu de presentar i compartir la certificació Comerç Verd, experiències i casos pràctics de comerç residu zero i reflexionar sobre la situació del comerç sostenible.

Laia Carulla de Rezero va obrir la sessió fent incidència en la importància de prendre consciència del rol dels comerços i de la influència que poden exercir en la ciutadania, va animar als comerços a adquirir compromisos, facilitar i integrar canvis permanents que permetin accedir a una societat residu zero.

La certificació de Comerç Verd es va presentar per part de Laura Sanz de Rezero. Es tracta d’una certificació que s’atorga a aquells comerços que la seva oferta compleix certs requisits com la venda a granel, el foment de la reutilització d’envasos, i/o la venda de productes ecològics o de proximitat, entre d’altres. Avui dia, hi ha més de 650 comerços certificats, la majoria de productes d’alimentació, encara que també podem trobar drogueries, perruqueries, forns de pa o farmàcies, entre d’altres. La majoria s’han certificat mitjançant col·laboracions amb administracions i treball de camp. Tot i això, es va explicar que des de la web (www.comercverd.cat) els comerços poden optar a obtenir el certificat emplenant un qüestionari. Fa 15 anys que es certifiquen comerços, de manera que els criteris i requisits han anat evolucionant. Actualment es vol adaptar l’eina perquè sigui més dinàmica i propera per a la ciutadania i el comerç.

Glòria Molina, tècnica de Barcelona Comerç + Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, va compartir el funcionament i objectius de la xarxa Comerç + Sostenible. Es tracta d’una xarxa formada per diferents organitzacions amb l’objectiu de fer créixer la sostenibilitat a Barcelona, a través del compromís ciutadà per la sostenibilitat 2012-2022, un document de valor estratègic que marca els deu objectius principals. En aquesta línia, es vol estendre la sostenibilitat al sector comercial convertint-lo en referent i protagonistes del canvi. Amb aquest objectius es treballa amb associacions i eixos comercials, gremis, associacions professionals i col·legis professionals, a través dels quals s’arriba als establiments comercials. Les actuacions es divideixen en sis àmbits: el compromís amb la comunitat, l’estalvi d’energia, la prevenció i gestió dels residus, la reducció del consum d’aigua, la mobilitat sostenible i el consum responsable. Comerç + Sostenible vol ser un marc comú de treball, on trobar assessorament i suport tècnic, recursos i informació, així com acompanyament en la implementació d’accions. Es pot consultar més informació en el seu portal web i twitter.

La sessió va continuar amb la presentació de sis experiències de Comerç Verd. La primera va ser la d’en Marc Covelo, copropietari del Safareig, un comerç de productes de neteja i cosmètica a granel i naturals que ja va néixer amb el leitmotiv de reduir els residus al màxim possible. Amb aquesta filosofia, des de 2013 reutilitzen els mateixos bidons de plàstic per oferir els productes, en comptes d’usar el sistema «bag in box», una caixa de cartó amb una bossa de plàstic que no es pot reciclar. A més, en Marc va presentar també la seva nova marca ioio de cosmètica en envasos retornables i recarregables. Finalment, en Marc va voler plantejar el debat de la necessitat d’un gremi de reutilització i quina és la manera d’arribar al mass market de forma positiva.

Joshua Torres Herrero, administrador de la Granoleta SCP, un comerç on es poden trobar productes d‘alimentació, higiene i neteja sense residus, vol aprofitar la iniciativa per expandir el seu missatge a través de les xarxes socials i la realització de xerrades. En Joshua va obrir la botiga al barri de la Sagrera perquè sentia que els veïns esperaven una botiga sostenible, i defensa que és necessària la presència de diverses botigues com la seva a cada barri de la ciutat, ja que és la manera de fomentar el consum responsable.

La tercera experiència va ser la de la Núria Ballana, fundadora de la marca de roba BLOI, una marca de roba sostenible del barri de les Corts. Després de treballar per altres marques, la Núria va decidir crear la seva pròpia segons els valors d’ètica i sostenibilitat amb els que se sentia identificada, oferint una opció de compra diferent. A Bloi utilitza fibra reciclada, cotó i lli ecològic per als seus models, i busca materials que tinguin certificats i garanties de producció ètica i sostenible. A la botiga té també el taller perquè el consumidor vegi on s’origina la roba, encara que també produeix en un petit taller de Mataró, assegurant unes bones condicions laborals. Tot i l’èxit actual, la Núria comenta que una de les grans dificultats d’obrir Bloi va ser trobar proveïdors i clientela.

Ana Zaragoza Higuero, es va convertir en propietària de DeTela, un comerç de bolquers i productes d’higiene reutilitzables situat a Gràcia, ara fa 4 anys perquè volia fer alguna cosa davant la generació de residus relacionats amb la criança. La majoria de productes que té són artesanals, reutilitzables i d’empreses familiars. Tot i tenir dificultats amb el negoci, ja que són autònomes, a l’Ana li compensa veure que no està sola i que pot acompanyar famílies que pensen com ella. L’Ana parla de l’economia del bé comú, i la importància d’afavorir el consum responsable, així com la proximitat amb el proveïdor.

En Carles Riba i la Carme Viñeta, copropietaris d’IDONI, van parlar de les diferents iniciatives que porten a terme per fomentar la reutilització. IDONI va néixer de les inquietuds d’en Carles pel menjar saludable amb la idea de ser un mercat petit, amb productors que suporten l’economia circular, de valor social i de Catalunya, amb l’objectiu de reeducar i reduir. En Carles explica que han instal·lat un armari on els clients habituals hi poden deixar les seves carmanyoles per poder-los preparar els menús per emportar per comanda. En la mateixa línia, han canviat les garrafes d’aigua de plàstic per garrafes de vidre retornables de 8 litres amb un dipòsit que es pot recuperar al tornar la garrafa.

Per acabar, en David Rodríguez, copropietari del Gibrell, un comerç de productes d’higiene reutilitzables de Sants i Sant Antoni, explica com van iniciar el projecte per motivacions personals i com la rebuda ha estat molt positiva, sobretot amb el segon comerç a Sant Antoni. A més, en David va explicar com van trobar dificultats per trobar productes amb certificats ecològics.

L’última intervenció de la sessió va ser per part de Marta Julià, directora territorial de Pimec Comerç de Girona, qui va fer una anàlisi de l’evolució del comerç local. Malgrat haver quedat fora de l’economia verda de les ciutats, els comerços són sinònims de valors associats a la sostenibilitat social, econòmica, mediambiental i cultural dels nostres municipis. La Marta explica algunes dificultats en les que es troben els comerços, com la falta de coneixement general de l’economia circular, les dificultats de trobar materials a un preu just i la poca regulació de materials com les bosses de plàstic. A més, fa la reflexió de com els comerços reben els canvis a través de les persones consumidores, que van assimilant i incorporant canvis, modificant la seva conducta cap a un consum més conscient i una economia més verda i respectable. Finalment, la Marta anima al comerç de proximitat a aplicar l’economia circular com una manera de coordinar i gestionar els processos i recursos interns, facilitar i promoure la sensibilització, realitzar accions dirigides al consumidor final i crear estratègies de comercialització per diferenciar-se.