Hi ha evidències científiques que els envasos, i no només els de plàstic, són una font d’entrada de tòxics al nostre organisme.
Els envasos de paper o les tapes de carmanyoles de vidre també poden suposar un risc per a la salut.
El nostre organisme està exposat a una gran diversitat de substàncies tòxiques. En gran part, aquests tòxics es troben en els envasos, en especial, als d’aliments i aigua, però també als dels detergents i cosmètica, entre d’altres.
Per poder reduir aquesta exposició, convé saber quins envasos són menys segurs per a la salut i quines alternatives hi ha.
Envasos de paper amb fluor i tractat amb PFA
Un estudi fet als Estats Units el 2018 va trobar que hi havia molts envasos alimentaris de paper o cartó que contenien fluor i que, per tant, havien estat tractats, molt probablement, amb PFA (substàncies perfluorades). Es tracta d’envasos com ara embolcalls de paper per a entrepans i caixes per transportar amanides o altres plats preparats.
Els PFA s’incorporen al paper o cartó per fer-los més resistents a l’aigua i el greix. Però aquest avantatge contrasta amb el risc que suposa per a la salut. Els PFA, també anomenats químics eterns per la seva persistència en els organismes i el medi ambient, s’associen a problemes reproductius, de desenvolupament, hepàtics, renals i immunològics en animals de laboratori, baixa natalitat i alteració de la tiroide.
A més, el paper i cartó pot estar recobert polietilè o de materials antiadherents i també pot estar en contacte amb tintes d’impressió i laques aplicades a les superfícies exteriors. A més, com explica el doctor Nicolás Olea al seu llibre Libérate de tóxicos, guia para evitar los disruptores endocrinos, els cartons reciclats tenen restes de plastificants i poden alliberar BPA (bisfenol A).
Les persones consumidores no tenen manera de saber si un envàs alimentari d’aquest tipus ha estat tractat amb PFA, o recobert de polietilè o altres materials antiadherents. Davant d’això, la manera de reduir riscos és evitar-los, optant per envasos reutilitzables, propis (prioritzant materials inerts com el vidre i l’acer inoxidable) o del mateix establiment com els que participen de sistemes amb envasos reutilitzables que solen estar certificats com a lliures de bisfenol A o altres substàncies:
Llaunes de conserves
L’exposició humana al bisfenol A (BPA) està molt estesa, principalment a través de la dieta. En concret, es troba en molts productes enllaunats, ja que s’incorpora en aquest tipus d’envàs com a recobriment per prevenir-ne la corrosió.
El Bisfenol A és un disruptor endocrí, afecta la salut reproductiva, s’associa a malalties cardiovasculars, interfereix en el metabolisme dels sucres i els greixos i augmenta les possibilitats de desenvolupar càncer.
A l’Estat espanyol, gràcies entre d’altres a la pressió de Rezero, l’any 2022 es va aconseguir que la llei de residus inclogués la prohibició del bisfenol A i els ftalats en envasos alimentaris. Ara bé, la mesura es va quedar curta perquè no inclou la resta de bisfenols i, a més, encara no s’ha desenvolupat cap reglament per fer-la complir.
Envasos de plàstic
A més del seu greu impacte ambiental, els envasos de plàstic suposen un risc per a la salut de les persones. Si bé és cert que no tots els plàstics tenen el mateix potencial de toxicitat, també ho és que les persones consumidores tenim poca o gens informació sobre la composició dels envasos de plàstic. L’American Academy of Pediatrics posa el focus en els plàstics número 3, 6 i 7.
PVC
El número 3, el clorur de polivinil (PVC) es troba molt habitualment en recipients per emportar i en el paper de plàstic transparent (film). Es recomana evitar-los pel risc que contingui ftalats, un component químic que s’empra per fer el plàstic més mal·leable. Els ftalats, però, poden migrar als aliments i, dins l’organisme humà, actuar com a disruptor hormonal. S’associen a l’obesitat infantil i a malalties cardiovasculars i poden interferir en el desenvolupament genital masculí.
Poliestirè
El número 6 és el poliestirè, molt present en caixes per transportar aliments, safates, etc. En escalfar-se, podria alliberar estirè, vinculat a la depressió i la fatiga. A altes dosis, també podria afectar la funció renal. Segons el doctor Miquel Porta «En el cos humà, l’estirè es converteix o metabolitza principalment en òxid d’estirè-7,8, que és cancerigen i disruptor endocrí».
Policarbonats
Dins la categoria de plàstic «altres», amb el número 7, hi ha els que estan fets de policarbonats (PC) i es troben en ampolles d’aigua. Són font d’exposició al bisfenol A i al bisfenol S, especialment quan s’escalfen, com explica el doctor Olea al seu llibre. Es consideren disruptors endocrins i se’ls associa a malalties metabòliques, infertilitat i càncer.
PET
Algun dels 600 additius que pot utilitzar el fabricant de l’envàs per donar característiques específiques al PET poden ser disruptors endocrins. Així ho explica també el doctor Nicolás Olea al llibre citat. Segons el catedràtic, hi ha controvèrsia respecte a la relació entre els envasos de PET i la presència de ftalats i fenols. Ara bé, múltiples estudis demostren l’activitat estrogènica i antiandrogènica de l’aigua embotellada. La migració de compostos dels plàstics als aliments i begudes, s’accentua en materials greixosos, com l’oli.
Què passa amb el vidre?
El vidre és un material inert, per tant, recomanable per contenir aliments i begudes. Els envasos de vidre són els menys tòxics, però no estan lliures de contaminació. Alguns components de les juntes i les tapes poden alliberar ftalats, especialment durant els processos de segellat amb autoclau de productes com els pots de conserves.
En el cas de les carmanyoles de vidre, on les tapes solen ser de plàstic o amb components plàstics, convé evitar que entrin en contacte amb els aliments.
20 de novembre de 2024
