El passat 16 de setembre el Fòrum de la Societat Civil va presentar a Palma el 2n Informe de les transicions 2024, impulsat des de l’Observatori de les Transicions i amb l’objectiu de valorar l’evolució actual de les Illes Balears per veure si avançam cap a la transició econòmica, social i ambiental o, si per contra, repetim els patrons dels models anteriors.
L’informe ha estat possible gràcies a l’ajut de la Fundació Marilles i a la feina col·lectiva i transversal de les entitats que conformam el Fòrum i que hem aportat la nostra visió des dels diferents àmbits de coneixement.
Indicadors de residus
Aquest indicador ve condicionat per factors com la situació econòmica, el turisme i les polítiques implementades al territori. Tot i que les xifres actuals de generació es troben per davall de l’any de referència (2019), en els darrers tres anys s’observa una tendència al creixement (tant de generació total com per càpita), coincidint amb la recuperació econòmica del territori i l’increment del turisme després de la pandèmia.
Aquesta dinàmica indica que el desacoblament real de la producció de residus i el creixement econòmic a Mallorca, estratègia principal per prevenir la generació de residus tal com marca la política europea, encara no s’ha assolit.
Recollida selectiva
Les dades de recollida selectiva tampoc mostren un avenç significatiu, atès que es mantenen estancades en valors baixos, situant-se en el 21,2%. Dins la recollida selectiva, les dades de la fracció orgànica queden encara més per davall, només el 16,2%, quan es tracta de la fracció que permetria, amb una bona gestió, recuperar sòl fèrtil cada cop més afectat per la desertificació.
Reutilització i PxR
En l’àmbit de la reutilització i preparació per a la reutilització (PxR) es veu una evolució positiva i en creixement, tot i que encara hi ha un bon marge de millora. Aquest és un dels sectors amb més potencial per avançar cap a una economia circular i arrelada al territori.
Conclusions generals
Des de la visió ambiental, que ha analitzat no només indicadors de residus, sinó també marins, de mobilitat, d’energia i d’aigua, es fa evident que els canvis són superficials i van massa lents i per això seguim molt lluny d’assolir els nivells de sostenibilitat necessaris per mitigar els efectes del canvi climàtic i preservar els nostres recursos naturals a llarg termini.
Des de la visió de la societat Residu Zero, cal un treball de fons per integrar la visió social i econòmica en les propostes i polítiques per a la transició, canviant dinàmiques i models mentals com els que ens empenyen a usar i llençar i fent de palanca per canviar un sistema social i econòmic lineal cap a ecosistemes de la reutilització que ens permetin fer una veritable transició social, econòmica i ambiental.