El I Fòrum Balear d’Economia Circular i Gestió de Residus serveix per constatar, una vegada més, que hi ha qui utilitza conceptes nous per dissimular que res no canvia.
Rezero fa una valoració profundament crítica d’aquest esdeveniment, celebrat el passat 11 d’octubre a Palma.
Des que fa uns anys es va començar a parlar de l’economia circular, moltes administracions, empreses i iniciatives s’han sumat a aquest moviment. De fet, la mateixa Unió Europea ha desenvolupat tota una estratègia emmarcada en el Pacte Verd que ha servit per regar amb milions d’euros tot allò que s’identifiqués amb la circularitat. També l’Estat espanyol es troba alineat amb aquest plantejament a través de l’Estratègia espanyola d’Economia Circular i, a les nostres illes, ja fa temps que s’associa el concepte amb el desenvolupament “sostenible” del nostre territori.
Un moviment que han sabut aprofitar especialment empreses amb recursos humans i econòmics, per integrar la circularitat al seu discurs (no necessàriament en les seves accions).
I Fòrum Balear d’Economia Circular i Gestió de Residus
El passat 11 d’octubre es va celebrar el I Fòrum Balear d’Economia Circular i Gestió de Residus al Palau de Congressos de Palma. L’organitzava la Fundación para la Economía Circular amb el suport de la Conselleria d’Empresa del Govern Balear.
Des de Rezero hi vam assistir per escoltar les intervencions de la segona jornada, més enfocada a l’àmbit polític. A la primera de les jornades, amb participacions més tècniques i de l’àmbit municipal, no hi vam assistir. Per falta de temps (no de ganes) i perquè coneixem de prop la realitat municipal i hem constatat que l’actual sistema de producció i consum genera una allau de residus que desemboca als municipis, on es concentra la responsabilitat de la seva gestió i on el marge d’acció per transformar el model és realment molt petit. I és que tot i els esforços i recursos destinats a escala municipal per tancar el cercle, els volums de recursos que s’incineren i els resultats de recollida selectiva continuen essent inacceptables en termes de límits planetaris.
Així, amb les dades de 2023, a les Balears vam generar més de 840.000 tones de residus. No només no n’hem reduït la generació, sinó que l’hem augmentat respecte a anys anteriors. D’aquests, gairebé el 65% és fracció resta i continuem incomplint els objectius de reciclatge situant-nos en un baix 19,5%. Res nou que no sapiguem: la major part dels nostres residus-recursos es gestionen via valorització energètica (56,2%) i abocament (11,2%).
Estratègia equivocada
Per desgràcia (o de manera intencionada) fins al dia d’avui, els esforços per a la sensibilització o l’impuls d’estratègies de prevenció i reutilització es focalitzen, com un mantra, en la responsabilitat i hàbits de la ciutadania, qui realment té poc marge a l’hora de reparar aparells fabricats amb obsolescència programada o a l’hora de trobar productes a granel.
Per adoptar estratègies de prevenció i reutilització sabem que cal fer canvis més amunt. Entendre realment l’economia com a circular requereix posar el focus i concentrar els esforços abans, en els llocs de la cadena de producció i consum on encara els recursos no s’han convertit en residus. Un canvi estructural i de model que interpel·la a esferes polítiques i econòmiques supramunicipals. I per això vam voler anar a la segona de les jornades, on hi havia intervencions del Ministeri, de representants polítics de diverses comunitats autònomes, inclosa la nostra, i on confiàvem que s’abordaria l’estratègia a seguir per fer realment aquesta transformació.
Decepció, frustració i indignació
Decepció en veure que les mencions a la prevenció de residus s’orienten també des d’aquí dalt cap a la sensibilització ciutadana, obviant la responsabilitat de les empreses a l’hora de dissenyar els seus productes i de les institucions per fer que aquest sigui el camí més fàcil.
Frustració en veure que la reutilització segueix essent una assignatura pendent en aquest tipus de fòrums (hi havia entitats entre el públic amb molta més experiència i visió en economia circular del tèxtil o els voluminosos que molts dels ponents).
I indignació per la manca de visió dels qui confiem que han de dirigir aquest canvi i per la tergiversació de conceptes, on abocament zero, economia circular i residu zero s’alineen per defensar la valorització energètica com a model de gestió. Discursos que giren entorn el mateix tema, la gestió dels residus un cop ja són residus, i que ressonen com un eco llunyà d’allò que ja es parlava als anys 90.
No és que no hàgim avançat, sinó que seguim fent cercles allà mateix.
24 d’octubre de 2024