Passat el primer mes de crisi sanitària ocasionada per la Covid19 i tot intentant gestionar com a societat la sacsejada emocional i el dolor humà que està causant aquesta pandèmia, comencem a disposar d’evidències quantitatives del seu impacte envers la generació de residus.
Segons dades de producció i recollida selectiva publicades des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Agència de Residus, i el Govern Balear els residus municipals han sofert una clara davallada.
A Catalunya han disminuït una mitjana del 17%. A l’àrea metropolitana, on es concentren gran quantitat de serveis i altres activitats econòmiques, la caiguda més important l’observem a la ciutat de Barcelona amb un 25%, arribant a situar la generació de residus a nivells de finals dels anys 80.
A les illes Balears la disminució ha sigut lleugerament inferior, situant-se en un 14%. Per illes, la reducció ha sigut més acusada a les Pitiüses, situant a Eivissa al capdavant amb una baixada del 22% i un 18% a Formentera. A Mallorca la reducció ha estat del 14% i Menorca esdevé la illa on la baixada ha estat menor amb només un 6%.
En referència a la recollida selectiva (orgànica, paper/cartró, vidre i envasos lleugers) les dades indiquen també una clara disminució. A Catalunya cau un 20% en relació a un mes normal. Tot i que totes les fraccions pateixen caigudes importants destaquen aquells vinculades al sector comercials no alimentaris –paper i cartró- i de restauració (orgànica i vidre). Els envasos lleugers també denoten una reducció tot i que menys intensa i resulta destacable l’augment dels envasos de refrescos i cerveses d’un sol ús ja que no es poden consumir als bars on es serveixen encara envasos retornables.
A les Illes Balears, la caiguda de la recollida selectiva és menor situant-se de mitjana en un 11%. Per fraccions s’observa un dinàmica similar sent el paper i cartró la de major davallada (19%) seguida per la fracció orgànica (12%) i els envasos de vidre (11%). En canvi, a les illes, es detecta un lleuger augment del 2% en el cas dels envasos lleugers. La generació de resta disminueix en un 15%.
L’impacte de la Covid19 també s’observa a nivell de neteja viària degut tant a la disminució de residus a les papereres (amb una mobilitat limitada per la ciutadania i la desaparició de turistes com es el cas, per exemple, de les ciutats de Palma a les Balears o Barcelona a Catalunya). També els residus voluminosos han baixat significativament degut al cessament de la prestació dels serveis municipals de recollida.
Aquestes dades evidencien la importància de determinats sectors econòmics en la generació de residus municipals, així com la eficiència de determinats models de recollida.
D’una banda, l’impacte del sector de la restauració en la disminució de la generació de fracció orgànica ens fa prendre consciència de la importància de la recollida selectiva en aquest sector i de la necessitat de generalitzar aquesta recollida segregada a tots els municipis, juntament amb la resta de residus comercials, amb sistemes com el porta a porta que garanteixin també la seva màxima qualitat.
Així mateix, l’impacte sobre la generació de residus d’envasos (paper/cartró, vidre i envasos lleugers) ens aporta dades significatives sobre l’actual model de distribució i sobre d’incompliment del dret de la ciutadania consumir sense generar residus. Sense possibilitat de consumir a la restauració, on encara es mantenen els envasos retornables per cerveses i refrescos, la ciutadania continua amb les seves pautes de consum de begudes i aliments en confinament, però ho fa en base als envasats que troba en els establiments comercials, és a dir, en formats més petits i en envasos d’un sol ús per a les begudes i altres aliments.
Caldrà veure també quines han estat les fluctuacions en les quotes de mercat per part dels establiments comercials (gran distribució en front a comerç de proximitat) i com afecta la sensació de vulnerabilitat i por al contagi en vers a la compra a granel i amb elements reutilitzables per part dels consumidors que alguns establiments han deixat de permetre durant la crisi sanitària.
És obvi que encara és aviat per a poder analitzar quines són les conseqüències a llarg termini de la pandèmia tant en els hàbits de separació i recollida selectiva per part de la ciutadania com en els hàbits de consum envers a alguns productes d’alimentació. Serà necessari per un anàlisi profund i en base a tots els factors i agents implicats en el model de consum i distribució. Especialment, per prendre aquelles mesures que mitiguin un possible repunt en la generació de residus que incrementi, fins i tot, els nivells de producció anteriors i per protegir el dret dels consumidors a fer un consum sense generació de residus ni impactes a la nostra salut.
Perdrem una gran oportunitat si des de la responsabilitat compartida no som capaços d’impulsar ara polítiques de descarbonització i desmaterialització que donin suport a aquelles iniciatives i activitats que accelerin la transició cap al residu zero. Un model de producció i consum on els productes estiguin dissenyats amb criteris d’ecodisseny, minimització de residus, reparabilitat, reutilització i, al final de la vida útil, recuperació i reciclatge. Si no som capaços de fer-ho, contribuirem a una societat encara més debilitada i amb menys possibilitat d’abordar la crisi climàtica, de materials, energètica que ja vivim ni la pròxima crisi sanitària.
Més informació a rezero.cat