Nota de premsa
Barcelona, divendres 22 de desembre
Hem deixat enrere la tardor en què s’ha celebrat la COP28 i, també, tot i que ha passat força més desapercebuda, la tercera reunió del Comitè Intergovernamental de Negociació per al tractat internacional contra la contaminació per plàstics, celebrada a Nairobi. Les negociacions antiplàstic promogudes per l’Assemblea de Medi Ambient de les Nacions Unides havien despertat moltes expectatives. Hi havia qui ho arribava a equiparar amb l’Acord de París.
Però tant la COP28 com la reunió de Nairobi han servit de poc més que per constatar la dificultat d’arribar als acords globals que la situació d’emergència ecosocial requereix.
Els motius s’han comentat a bastament en tertúlies i articles d’opinió durant la COP28. En resum, han estat les pressions dels grans interessos econòmics les que han fet que s’anteposin les seves estratègies de creixement a les necessitats de supervivència de la humanitat. És cert que, pel que fa a les negociacions per formular els termes del tractat internacional contra la contaminació per plàstics, encara cal veure en què s’acaben concretant, però queda poc marge per a l’optimisme.
Davant la manca de valentia política en les altes esferes, s’imposa la necessitat de potenciar la resiliència arran de territori.
A Catalunya, la nova llei de residus, que per fi és a punt de veure la llum, ha de significar l’aposta clara que no s’està fent en reunions com les de Dubai o Nairobi.
Així, si al comitè intergovernamental contra la contaminació per plàstics es perd el temps parlant d’aspectes procedimentals en comptes de promoure polítiques favorables a la reutilització i penalitzadores dels envasos d’un sol ús, aquí cal anar per feina i crear instruments que afavoreixin les iniciatives locals innovadores, com Paka o Pacto Zero. Es tracta d’empreses que ja han demostrat la viabilitat dels sistemes d’envasos retornables i reutilitzables. En el cas de Paka, al mercat del Carmel, mentre que Pacto Zero opera a diversos establiments i mercats de Terrassa, Sabadell i Sant Cugat. Amb un sistema de logística inversa, faciliten que el comerç local pugui funcionar esquivant els envasos d’un sol ús. I, Bumerang i Vasovengo també ofereixen sistemes d’envasos retornables a negocis que tenen com a costum el take-away d’aliments o begudes.
Es tracta de projectes necessaris i que no sempre obtenen el ressò ni el suport normatiu que es mereixen. Són exemples de les moltes iniciatives des de les quals es treballa dia a dia, sense focus ni grans titulars, per acostar-nos, elles sí, cap a un futur residu zero que la ciutadania demana.
