2022 / Actualitat

La festa de Rezero

Un any més, Rezero reuneix els agents socials i econòmics que treballen per avançar cap al residu zero en el seu acte anual.

Més de 100 persones van assistir-hi per conèixer les novetats en matèria de prevenció de residus i descobrir qui ha guanyat els premis Rezero 2022.


Festa Rezero
Foto: Marta Amat / Rezero

El passat dijous 10 d’octubre va tenir lloc l’acte anual de Rezero d’enguany, en el marc del magnífic edifici de Ca l’Alier, al barri de Poblenou. Un cop més, la trobada va servir per reunir en un mateix espai els agents socials i econòmics compromesos amb la societat residu zero. El propòsit tampoc no ha variat respecte les anteriors convocatòries: defugir del pessimisme i els missatges angoixants i recordar-nos que sabem quin és el camí a seguir, que les solucions no són hipòtesis de futur, sinó les experiències pioneres que dia a dia ja estem fent realitat entre totes. D’aquí que un dels moments més rellevants de la tarda fos el lliurament dels premis Rezero, que com sempre visibilitzen projectes que ens acosten una mica més a l’objectiu de viure sense generar residus.

Cal accelerar la transformació


L’acte, conduït per la periodista de Betevé Nuria Ferré i amb música en directe de la mà del guitarrista Bartolomeo Barenghi, va començar amb les reflexions de la Rosa García, directora general de Rezero. García va alertar que el canvi va massa lent i que és moment de forçar una redistribució de responsabilitats per posar el focus en els agents que controlen el model de producció i consum. En aquest sentit, va reivindicar que les noves normatives que s’estan treballant, tant en l’àmbit català i espanyol com en l’europeu, són oportunitats per accelerar la transformació necessària. Però també va subratllar que cal celebrar els petits grans passos que s’estan fent i que la comunitat residu zero és cada dia més gran.

Les certificacions de Rezero com a eina per al canvi


Un dels al·licients per assistir a l’acte de Rezero és conèixer de primera mà l’activitat de l’entitat veterana de la prevenció de residus. Per això van pujar a l’escenari la Laia Carulla, directora adjunta de projectes i l’Alba Cabrera, coordinadora d’estudis. Elles van explicar la faceta de Rezero com a agent certificador. Carulla va explicar la certificació de Comerç verd, creada per Rezero i Cabrera la de Ciutats i pobles residu zero, d’àmbit europeu.

Si bé són certificacions amb orígens i protocols diferents, en ambdós casos es va destacar la importància per visibilitzar els esforços i la valentia dels agents compromesos amb la prevenció dels residus. Carulla va posar èmfasi en què al voltant de la certificació Comerç Verd s’ha articulat un espai amb recursos, formacions i serveis oberts també a establiments que encara no poden obtenir la certificació. Per la seva banda, Cabrera va destacar que un dels primers municipis europeus a obtenir la certificació Ciutats i Pobles residu zero ha estat el de Torrelles de Llobregat.

El residu zero necessita…


Després va tenir lloc la que ja es pot considerar tradicional dinàmica participativa amb el públic. Aquest any, es va convidar les persones assistents a respondre a través dels seus mòbils la pregunta “Què necessitem per arribar al residu zero?” La Núria Ferré va respondre que el que cal és voluntat mentre que l’Anna Peña, directora de comunicació de Rezero i promotora de la dinàmica, es va decantar per la valentia. De les respostes globals, en destacaven les paraules compromís, canvi, consciència, legislació i formació.

La directora executiva de Rezero, l’Elena Diez, amb micro a la mà, va demanar a algunes de les persones assistents quina paraula havien escrit. Així vam poder saber, per exemple, que la directora del Gremi de Recuperació de Catalunya, Victòria Ferrer, pensa que per arribar al residu zero el que cal és incidir més en l’inci de la cadena de valor i alhora, que tots els agents siguin conscients que no tot es pot reciclar.

Llorenç Serrano, responsable de Transició Justa de CCOO de Catalunya, va subratllar que no ens en sortirem si no protegim la població més vulnerable.

Al seu torn, Víctor Mitjans, cap del Servei de Planificació i Prevenció de l’AMB va apuntar que part de la solució passa perquè hi hagi canals de recollida propis del sector econòmic.

Aquest va ser el resultat de la dinàmica participativa amb el públic.

Què tenen en comú Rotterdam, Ghet, Leuven, París, Berlín i Barcelona?


Aquesta altra pregunta és la que va plantejar Núria Ferré a la directora de Projectes de Rezero, la Marta Beltran. La resposta és que aquestes sis ciutats estan treballant per aconseguir que els envasos retornables siguin una pràctica habitual en el sector del menjar per emportar. Des de fa dos anys, està en marxa un projecte europeu en què participen Rezero i les empreses següents de Barcelona: Les Mercedes, Vasovengo, Bumerang, Ecofestes i Paka.

El que tenen en comú totes les iniciatives que participen al projecte és que faciliten als establiments la logística dels envasos retornables. Com comentava Beltran, el millor envàs és el que es porta de casa, però és necessari treballar per estendre les alternatives complementàries per quan això no sigui possible.

L’estratègia que se segueix és identificar les claus de l’èxit de les experiències pioneres que ja existeixen per poder replicar-les. Dues de les empreses que hi col·laboren, Bumerang i Vasovengo van pujar a l’escenari per explicar en què consisteix la seva proposta i com contribueixen a erradicar els envasos d’un sol ús.

Cloenda festiva

Després del lliurament de premis, la crònica del qual es pot llegir en aquest altre article, van cloure l’acte Rosa García i Isaac Peraire. García va tenir unes paraules d’agraïment a tota la comunitat residu zero per continuar picant pedra en un àmbit tan necessari com difícil. També va reivindicar el dret de les persones a consumir sense generar residus i va recordar que el marge de millora és enorme.


Al seu torn, Peraire va agrair a Rezero la celebració d’un acte amb aquest caràcter positiu, demostrant un cop més que el canvi ja és real. Va reconèixer les dificultats de passar dels compromisos i les paraules als fets tangibles, però va manifestar la seva determinació a aconseguir-ho.

Com cada any, en acabar els parlaments les persones assistents van poder degustar les delícies preparades pel La teca de la Montse. A més, aquest cop també es va poder veure i provar la font d’aigua de Happy Agua.

Entre copes i tastets, es van anar produint salutacions, retrobades, converses, debats i bromes. I és que, com va dir la conductora Núria Ferré, més que d’un acte hauríem de parlar d’una festa. La festa de Rezero per celebrar que, tot i que cal continuar picant pedra, sabem que estem contribuint a la transformació necessària. I que ho fem entre tots els agents, creant una extensa i sòlida xarxa de complicitats.

Fotos: Marta Amat / Rezero