L’SDDR serà una realitat gràcies a la tasca de les entitats ambientalistes que, com Rezero, han contrarestat les pressions d’Ecoembes.
El nou sistema de recuperació d’envasos és un pas important per avançar cap a una logística de reutilització.
La publicació de les xifres oficials de reciclatge a l’Estat espanyol era el darrer dels molts esculls que ha calgut superar per establir l’obligatorietat d’activar el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos de begudes. L’evidència que no s’estan assolint els objectius fixats per Europa, força, per fi, el canvi de model per a la recuperació d’envasos.
El retorn d’envasos als supermercats és una mesura que arriba tard i tan sols representa un pas més cap a la generalització de la reutilització. Però no deixa de ser un èxit col·lectiu protagonitzat per les entitats ambientalistes que, com Rezero, han estat contrarestant el discurs d’Ecoembes, aportant dades, demostrant que hi ha alternatives i pressionant per impedir que les grans empreses interferissin en el debat polític per imposar els seus interessos per sobre dels de la ciutadania.
Un estalvi per als municipis
La implantació de l’SDDR implica que els nostres municipis deixaran d’assumir una responsabilitat i un cost econòmic que no els pertocava. Amb la proliferació dels envasos d’un sol ús, els va ploure el problema de l’increment de residus que implicaven. Però, segons el principi de la responsabilitat ampliada, han de ser els qui posen els productes al mercat els qui han de pagar el 100% del cost que suposa la gestió dels seus productes quan es converteixen en residus.
Fins ara, a través d’Ecoembes, els fabricants han contribuït parcialment a la gestió de la fracció d’envasos lleugers. Ara, amb el nou model, s’han de responsabilitzar d’articular un sistema de recuperació propi i cobrir-ne tots els costos.
El paper de Rezero en l’assoliment del SDDR
Fa més de quinze anys, Rezero va ser de les primeres entitats a defensar la necessitat d’avançar en els sistemes de dipòsit, devolució i retorn. Sempre ha argumentat que és un pas important per avançar cap al Residu Zero. Per això he desplegat en aquest àmbit la fórmula de treball que caracteritza la fundació.
1. Publicació d’estudis
Per una banda, i d’això fa molt temps perquè la Fundació encara no s’identificava amb el logotip de Rezero, vam elaborar un estudi sobre els costos de gestió dels residus d’envasos. Les dades recollides demostraven que les empreses productores i envasadores no es responsabilitzaven de les despeses de la gestió dels envasos.
Segons l’estudi, en aquells moments, la gestió dels envasos a Catalunya suposava als municipis uns costos nets que superaven els 292 milions d’euros anuals. La implantació de l’SDDR els estalviaria tot aquests costos que, injustament, han assumit els ens locals.
2. Execució de proves pilot
Per una altra banda, Rezero ha estat l’única entitat que ha dut a terme una prova pilot d’SDDR que ha implicat el teixit comercial del territori. Fa més de deu anys, l’experiència a Cadaqués, va demostrar que aquest sistema permet assolir taxes de recuperació superiors al 90%. L’impacte en l’entorn natural també va ser altament positiu: les platges i carrers del poble i el Cap de Creus van quedar nets d’envasos abandonats. Més recentment aquest mateix 2024, i en el marc de la Llei de residus balear, Rezero ha dissenyat i contrastat el model d’implantació de l’SDDR a un territori insular com és Formentera.
3. Incidència en l’àmbit legislatiu
Una de les branques d’actuació de Rezero és vetllar perquè els interessos de la ciutadania i el medi es tinguin en compte en els processos legislatius. Els grups de pressió que representen les empreses sempre hi són. Per contrarestar-los, la presència de les entitats ambientals, ben assessorades per equips legals especialitzats en dret ambiental, té una importància cabdal.
Rezero va treballar a fons perquè la llei de residus balear fos capdavantera en matèria de prevenció i inclogués la implantació dels sistemes de retorn. Un cop aprovada, va convertir-se en punta de llança en l’àmbit europeu. Molt especialment, Rezero s’ha implicat en els processos legislatius que han acompanyat a l’aprovació de la Llei de residus i sols contaminats per una economia circular i en el Reial Decret d’envasos i residus d’envasos per aconseguir que el nou marc normatiu estatal contemples la implantació de l’SDDR, com sembla que finalment serà.
per, entre d’altres qüestions, reclamar la implantació de l’SDDR.
4. Comunicació rigorosa
Fer campanyes de comunicació i atendre els mitjans sempre que els residus esdevenen notícia és una de les dimensions de la tasca de Rezero. Com s’ha vist aquests darrers dies, cal combatre el desconeixement i aplacar els recels que sorgeixen quan es plantegen canvis importants. Rezero ho fa amb un to positiu i ferm, aportant coneixement de forma didàctica i rigorosa.
betevé explicant la importància de la notícia de la implantació de l’SDDR.
El camí no acaba amb l’SDDR
Com sempre, després d’assolir una fita els reptes següents apareixen a l’horitzó. En aquest àmbit, la feina de Rezero a partir d’ara tindrà eixos diversos.
Vetllar per la implantació correcta de l’SDDR
La pugna d’interessos entorn la gestió dels residus d’envasos és majúscula. Després de molts anys d’opacitat en relació amb les xifres reals de recuperació d’envasos i de pressionar a governs i responsables polítics per no millorar els models de gestió d’envasos, sembla que ara els sectors productius i de la distribució, responsables d’implantar el futur SDDR, poden seguir pressionant per no complir el termini de 2 anys definit a la Llei, igual, que s’està incomplint de forma reiterada amb l’obligatorietat de la venda a granel.
Des de Rezero continuarem treballant perquè la implantació del sistema es faci dins els terminis establerts, denunciant possibles estratègies de dilatació, garantint que s’assoleixi el màxim de recuperació i que els envasos retornables i reutilitzables siguin una realitat als nostres comerços.
De l’SDDR a la reutilització d’envasos
L’arribada de l’SDDR és motiu de celebració, però no per la millora que implicarà en el percentatge de recuperació d’envasos d’un sol ús, que també, sinó per les portes que obrirà a la reutilització. En aquest sentit, Rezero ja fa anys que promou l’articulació d’un sistema de reutilització d’ampolles de vi, amb el projecte reWine. Primer amb una prova pilot, a Catalunya, i ara amb l’impuls d’una xarxa d’agents del sector a les Balears per començar a treballar-hi.
Malauradament, la Llei de residus i sòls contaminats per l’economia circular, que obliga ara a implantar l’SDDR, va deixar fora de la mesura els envasos de vidre reutilitzables. Aquest va ser un dels cavalls de batalla durant les negociacions prèvies a l’aprovació de la llei. Però el redactat final és fruit de les pressions del sector, tal com les organitzacions ambientals vam denunciar en el seu moment.
Malgrat això, la implantació del retorn d’envasos als supermercats i botigues obre el camí a altres sistemes de reutilització. Per una banda, s’aplicarà a gran escala una logística de recuperació. Per una altra banda, s’activarà un canvi d’hàbits entre la ciutadania. Ambdues coses, està clar, facilitaran l’arribada dels sistemes de reutilització d’envasos. Per això podem dir que, gràcies a l’SDDR, estem més a prop de poder retornar l’envàs del vi, la llet, l’aigua o els refrescos i que aquests envasos es rentin i es tornin a posar al circuit d’envasament. Això sí que serà una autèntica mesura d’economia circular.
Si creus en la feina de Rezero, suma’t a l’entitat.
Fes-te gentRezero!
20 de desembre de 2024