Entra en vigor la Llei Balear de Residus i Sòls contaminats, la primera que aposta de forma contundent per la prevenció de residus.
El 19 de febrer de 2019, Balears va aprovar una Llei que va fer història. La Llei Balear de Residus i Sòls Contaminats, no només era la primera que apostava de forma contundent per la prevenció de residus i per acabar amb la proliferació indiscriminada de productes d’un sol ús, sinó també la que va marcar un camí a seguir per altres regions d’Europa que fins ara vivien amb resignació el creixement de residus i l’allau de plàstics. Aquell any, Europa va mirar cap a Balears fins al punt que importants empreses multinacionals varen venir a les Illes a “interessar-se” per la llei.
Hem de recordar que Balears estava, i encara està, al capdavant de tot l’Estat en la generació de residus, amb 763 Kg de residus per habitant/any l’any 2018 i amb un creixement que el 2018 superava el 21,5% respecte al 2010. Els residus són recursos fora de lloc, que no tenen una gestió eficient en l’actual sistema econòmic i productiu i que generen impactes sobre la salut i el medi ambient, contaminant el medi i agreujant la crisi ecològica i el canvi climàtic. Avui, un de cada 6 peixos que habiten a les Balears conté microplàstics en el seu estómac i les analítiques d’orina que vam iniciar amb persones referents de Balears i Catalunya amb la campanya Salut de Plàstic (i que ara s’ha replicat en l’àmbit europeu), també evidencien la presència de compostos del plàstic en el nostre cos.
La sobreexplotació dels recursos naturals, l’existència d’unes plantes de gestió col·lapsades, la tendència imparable i l’impacte ambiental, econòmic i social, obligava a canvis radicals, que difícilment es podien assolir sense un nou marc normatiu ambiciós. I la Llei de Residus Balear va suposar un cop de timó. Una llei cuinada a foc lent amb un ampli procés participatiu, on intervengueren entitats ecologistes, empresarials, Consells Insulars, el Govern i grups parlamentaris i que finalment es va aprovar el 2019 amb un ampli consens, en un exercici de responsabilitat amb el territori i les generacions futures.
Després de dos anys d’adaptació per a tots els agents implicats, i d’un període extraordinari ajornat per la situació generada en l’estat d’alarma sanitària, entra en vigor aquesta setmana i amb ella es desplega tot el seu poder transformador, amb la materialització dels objectius específics, prohibicions i regulacions sobre plàstics i productes d’un sol ús.
La Llei Balear apunta cap a uns objectius clars i ambiciosos en l’horitzó 2030, en la línia que ens marca Europa i ofereix eines per a la seva implementació. Ara ens correspon a tots els actors, des dels àmbits polítics, econòmics i socials, fer-nos nostres aquests objectius, i invertir en l’adaptació, innovació i millora per fer efectiva la transformació ecosocial.
Pel que fa als objectius destaquen el de reduir els residus un 20% el 2030, una reducció del 50% del malbaratament alimentari i el fet d’establir com a obligatòria la recollida selectiva de la matèria orgànica.
Un dels aspectes que van donar gran projecció mediàtica a la Llei són les mesures reducció de plàstic d’un sol ús, que aquesta mateixa setmana haurien de començar a fer desaparèixer del nostre territori productes com les bosses, vaixelles, canyetes i anelles per a begudes, monodosis, bastonets, productes d’higiene amb microplàstics, maquinetes d’afaitar no recarregables, càpsules de cafè…, tan innecessàries com fàcils de reemplaçar. Tot i que la Llei permet substituir alguns d’aquests productes per les seves versions compostables, és també una oportunitat per replantejar la cultura d’un sol ús i transitar cap a les opcions de consum a granel i reutilització.
I de fet, una altra fita important de la llei és l’impuls a la reutilització: en envasos de begudes amb objectius concrets per aigües, refrescos o cerveses i en l’obligatorietat de l’ús d’envasos i tassons reutilitzables en equipaments i esdeveniments públics. També per a la reutilització de tòners, cartutxos i encenedors, el foment de productes menstruals reutilitzables i l’obligatorietat de disposar d’espais per la reutilització a les deixalleries municipals.
Tot això desplega un escenari d’oportunitats per a la transició cap a una economia circular a les illes, on els residus troben el seu lloc com a recursos, on s’optimitzen processos, es posa fre a l’abandonament de materials al medi natural i on s’obren noves oportunitats d’ocupació arrelada al territori, i amb elevats valors socials i ambientals. Una oportunitat per diversificar el model econòmic de les Illes, en un moment on s’ha demostrat la fragilitat del monocultiu turístic.
Finalment, un dels aspectes més rellevants i que les entitats fa temps que reclamem és la incorporació de mesures de responsabilitat ampliada del productor, que obliguen als que posen al mercat els determinats productes, d’assumir els costos totals derivats de la gestió d’aquests quan esdevenen residus. Un dels instruments plantejats a la Llei i que fan possible aquesta responsabilitat són els sistemes de dipòsit, devolució i retorn per a determinats productes com els envasos de begudes. La prova pilot que el Govern just està dissenyant podria facilitar la seva implantació al conjunt de les Illes.
Per tot plegat, creiem que aquesta Llei obre el camí cap a un altre model de producció, gestió i consum que ens acosti a la Societat Residu Zero. Per això cal que el seu desplegament es faci de forma efectiva i que empreses, comerços, organitzacions, municipis i ciutadania incorporin els principis, objectius i instruments recollits a la Llei. Així mateix, Govern, Consells Insulars i ajuntaments hauran de vetllar pel seu compliment i aplicar les mesures necessàries en cas d’incompliments.
Des de Rezero seguirem treballant en xarxa amb agents polítics, econòmics i socials perquè el seu desplegament sigui també motor de canvi per a una transició ecosocial justa i equitativa tal com proposem conjuntament les organitzacions que treballem en el Pacte per la Reutilització, la Plataforma per una Mar sense plàstics o el moviment “La vida al centre”, entre tants d’altres.
