El 19 de febrer de 2019, Balears va aprovar una Llei pionera a tota Europa. La Llei Balear de Residus i Sòls Contaminats no només era la primera que apostava de forma contundent per la prevenció de residus, sinó també la que va marcar el camí a seguir. Cinc anys després d’aquell cop de timó, continuem mantenint el rumb?
El febrer del 2019, Europa va mirar cap a les Balears. La Llei de Residus va suposar un cop de timó. Una llei cuinada a foc lent amb un ampli procés participatiu, on intervingueren entitats ecologistes, empresarials, Consells Insulars, el Govern i grups parlamentaris i que finalment es va aprovar amb un ampli consens.
Cinc anys després d’aquella fita històrica, val la pena revisar on ens trobam ara.Per fer-ho, des de Rezero, hem elaborat una eina digital d’accés lliure, RezeroLab Dades, que permet consultar, de forma pràctica i visual, indicadors considerats estratègics per avançar cap a una societat residu zero. L’eina RezeroLab Dades conté un nou marc d’anàlisi amb més d’una vintena d’indicadors que aporten una visió conjunta i transversal del model productiu i de consum a les Illes Balears i a territoris veïns (Estat espanyol, Catalunya i Europa), amb l’objectiu de detectar si hi ha certes tendències cap a la transició. Aquests indicadors es classifiquen en sis categories: prevenció i generació de residus, gestió i tractament de residus, consum, responsabilitat ampliada del productor, política municipal i economia circular.
Objectiu principal, la prevenció
Pel que fa als objectius de la llei destaquen el de reduir els residus un 20% el 2030, una reducció del 50% del malbaratament alimentari i el fet d’establir com a obligatòria la recollida selectiva de la matèria orgànica.
A partir dels indicadors recollits podem concloure que, tot i petits avenços, Balears encara es troba lluny de transitar cap a la societat residu zero. Si fa cinc anys les Balears estava al capdavant de tot l’Estat en la generació de residus, actualment i d’acord amb les darreres dades disponibles, continuem encapçalant la llista.
Cada balear produeix una mitjana de 563,7 kg de residus municipals per habitant i any (478,8 kg per càpita si es té en compte la població de fet i, per tant, el turisme). Superam a la mitjana de generació a l’Estat espanyol (467,3 kg per càpita) i a la mitjana de la Unió Europea (530,0 kg per càpita). Si bé la crisi sanitària va suposar una reducció important, el 2021 s’observa un increment en la generació per càpita del 9% (per població de fet), coincidint amb la recuperació econòmica del territori i l’increment del turisme.
Gestió de residus
Es veu una tendència a l’alça de la recollida selectiva dels residus municipals durant els darrers anys analitzats, però tot i superar a la mitjana estatal, els nivells encara són molt baixos, situant-se en un 25,7% (1) per al conjunt de les Illes.
De fet, l’any 2021 només 18 dels 67 municipis balears (un 5% de la població) superaven el 60% de recollida selectiva. Es tracta de municipis que tenen implementats sistemes individualitzats de recollida dels residus, com el porta a porta o el pagament per generació.
A part, destaca el baix percentatge de recollida selectiva de la FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals). Tot i que l’any 2022 el 88% dels municipis de la comunitat autònoma (59 municipis) ja ofereixen el servei de recollida selectiva d’aquesta fracció, no suposa ni una quarta part del total de materia orgànica generada. Resulta evident, que els sistemes de recollida (majoritariament contenidor de carrer) no són del tot efectius. Malgrat l’obligatorietat normativa de recollida de la FORM, alguns municipis com Ciutadella, Marratxí o l’illa de Formentera encara no l’han implantada. La recollida de la fracció orgànica de forma selectiva és clau per augmentar els valors de recollida selectiva dels residus municipals.
Pel que fa al destí dels residus municipals recollits, el 77% tenen un destí finalista (el 59% són incinerats a la planta de Son Reus i un 18% van a parar a l’abocador de Son Reus, Es Milà o Ca la Putxa). Unes xifres per damunt de la mitjana de l’Estat espanyol (58%) i de la Unió Europea (48%).
Per tant, l’any 2021 tan sols un 15% dels residus es van destinar al reciclatge material i un 8% es van portar a compostatge, metanització i bioestabilització. Malgrat els baixos resultats de reciclatge material i tractament de la FORM, val a dir que aquests percentatges s’han vist incrementats des de l’any 2019 (en quatre i sis punts, respectivament).
- Suma de fraccions paper i cartró, vidre, envasos lleugers, FORM i fracció vegetal.
Adeu a la cultura d’un sol ús
La Llei va impulsar la reducció del plàstic d’un sol ús (bosses, envasos, monodosi, bastonets, etc.) generant amb aquesta mesura molta repercussió mediàtica.
Tot i que es permet substituir alguns d’aquests productes per les seves versions compostables, és també una oportunitat per replantejar la cultura d’un sol ús i transitar cap a les opcions de consum a granel i reutilització.
Avui dia, encara hi ha molts productes d’un sol ús que es continuen introduint en el mercat malgrat no ser compostables i presentar dificultats per ser reciclats o reparats, evidenciant la mala aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor.
Algunes dades il·lustratives:
| Càpsules de cafè | 73,4 M/any (63 càpsules /hab./any). El 2021 es consumeixen 10 vegades més càpsules que el 2010. |
| Llosques de tabac | 1.436 M cigarretes/any. Equivalent a 459,6 TN de residus. |
| Bolquers / Productes menstruals d’un sol ús | 12.613 TN bolquers /any + 1.464 TN productes menstruals/any. Equivalent al 2% dels residus municipals generats. |
| Envasos begudes | Disminueix l’envàs reutilitzable passant d’una quota del 30% l’any 2000, 21% l’any 2010 i del 15% l’any 2022, deixant pas a les llaunes i ampolles de plàstic d’un sol ús. L’aigua envasada és una tendència a l’alça, duplicant el consum per càpita de l’estat espanyol. |
No obstant això, també s’observa un increment continuat del consum d’alternatives de productes de consum conscient, com els productes de comerç just o d’agricultura ecològica.
Benvinguda al nou model circular
La Llei va desplegar un escenari d’oportunitats per a la transició cap a una economia circular a les Illes.
Els residus troben el seu lloc com a recursos, on s’optimitzen processos i es posa fre a l’abandonament de materials al medi natural.
L’indicador que mostra si s’està transitant o no cap a un model de producció i consum basat en el Residu Zero, és la petjada material, que mesura el consum de matèries primeres per satisfer la demanda de béns i serveis d’un territori. Aquest consum material es manté estable en el període estudiat (2010-2022) tant a la UE com a l’Estat espanyol, superant el llindar considerat sostenible i just, d’acord amb els límits planetaris (7,2 TN per càpita).
L’any 2022 la petjada material mitjana a l’Estat espanyol va ser de mitjana de 9,8 TN per càpita i a la UE de 14,8 TN per càpita, mostrant la ineficiència de l’actual model de producció i consum. Aquest indicador explica, en part, els baixos nivells de la recircularitat de materials a la UE (11,5%) i a l’Estat espanyol (7,1%).
La Llei Balear apunta cap a uns objectius clars i ambiciosos en l’horitzó 2030, en la línia que en marca Europa i ofereix eines per a la seva implementació. Per tant, amb les dades a la mà es conclou que és necessari el desplegament de solucions més efectives si volem assolir aquests objectius.
Aquestes dades són indicadores de la necessitat d’apostar per mesures clares i urgents.
La incorporació de la responsabilitat ampliada del productor, que obliga als que posen al mercat determinats productes, d’assumir els costos totals derivats de la gestió d’aquests quan esdevenen residus.
Els sistemes de dipòsit, devolució i retorn per a determinats productes com els envasos de begudes. És indiscutible a més, una política municipal de gestió preventiva on es prioritzi la recollida de la fracció orgànica, la recollida amb sistemes com el porta a porta i el pagament per generació, entre altres mesures que poden implementar les administracions locals.