NOTA DE PREMSA
Les Illes Balears, lluny dels objectius de residu zero segons les dades del 2023
Palma, 27 de gener de 2025 – Les darreres dades sobre residus a les Illes Balears mostren una situació preocupant pel que fa a la transició cap a una societat residu zero. Malgrat certs avenços en reutilització i recollida selectiva, l’anàlisi dels indicadors de Rezerolab Dades, apunten a una tendència de creixement en la generació de residus i un incompliment dels objectius balears, estatals i europeus.
L’eina Rezerolab Dades, revisada, ampliada i actualitzada amb les darreres dades disponibles i el suport dels ajuts d’educació ambiental del GOIB, analitza més d’una trentena d’indicadors, amb el suport de l’ajut d’educació ambiental del GOIB, analitza més d’una trentena d’indicadors que es poden classificar en sis categories: prevenció i generació de residus, gestió i tractament de residus, consum, responsabilitat ampliada al productor, política municipal i economia circular.
A partir dels indicadors recollits, Rezero ha fet una valoració de la situació en la qual es troben les Illes Balears en el camí cap al residu zero.
Generació de residus: xifres alarmants
El 2023, es van generar 702,2 kg de residus per habitant a l’any (546,5 kg si es considera la població de fet és a dir, afegint-hi el turisme i els visitants transeünts). Aquesta xifra supera amb escreix la mitjana estatal que al 2022 va ser de 466 kg i europea (513 kg).
Tot i una lleugera reducció del 0,9% respecte al 2022, els nivells de residus es mantenen propers als de 2019, reflectint la recuperació econòmica i turística després de la pandèmia. Aquesta tendència allunya les Illes Balears dels objectius de la llei de residus balear 8/2019, que fixa una reducció del 20% de la generació de residus per al 2030 respecte als nivells del 2010.
Pel que fa al destí dels residus municipals recollits a les Illes Balears, a l’any 2023 el 71% van tenir un destí finalista (el 59% valoritzats energèticament i el 12% a dipòsit controlat). Per tant, a l’any 2023 tan sols un 20% dels residus es van destinar al reciclatge material i un 9% es van portar a compostatge, metanització i bioestabilització. Malgrat els baixos resultats de reciclatge material i tractament de la fracció orgànica, val a dir que aquests percentatges s’han vist incrementats des de l’any 2018 (en nou i sis punts percentuals, respectivament). Els residus municipals destinats a tractaments finalistes a les Illes Balears superen considerablement a la mitjana de l’Estat espanyol (58%) i de la Unió Europea (49%).
Recollida selectiva: insuficient per complir els objectius
El 2023, la recollida selectiva a les Illes Balears només va arribar al 30,6%, molt lluny de l’objectiu del 55% fixat per al 2025 per la llei balear de residus. Posant el focus en la fracció orgànica recollida selectivament, només representa el 19% del total generat, malgrat ser la més important en pes dels fems generats.
Només 13 dels 67 municipis de les illes, que contenen només el 4,8% de la població balear, superen el 60% de recollida selectiva. Es tracta de municipis que tenen implementats sistemes individualitzats de recollida dels residus, com el porta a porta o el pagament per generació, tots ells ubicats a Mallorca.
La gran majoria de la població balear (un 89% del total), però, resideix en municipis amb una recollida selectiva menor al 40%, lluny encara de l’objectiu del 55% que estableix la normativa per a l’any 2025.
Aquestes dades són indicadores de la necessitat d’apostar per una política municipal de gestió preventiva on es prioritzi la recollida de la fracció orgànica, la recollida amb sistemes com el porta a porta, entre altres mesures que poden implementar les administracions locals.
Reutilització: un camp amb potencial
En contraposició a la generació de residus i els baixos nivells de recollida selectiva i reciclatge, l’àmbit de la reutilització i la preparació per a la reutilització mostra una clara voluntat i potencial per avançar cap a una economia circular real i arrelada al territori. Així, els indicadors de reutilització de roba, residus voluminosos i residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) presenten una evolució positiva i en creixement. Els percentatges de reutilització del total de residus recollits assoleixen nivells destacats en tèxtil (83%) (malgrat només se’n recull selectivament el 14% del total de residus generats) i voluminosos (68%), però aquest percentatge és només d’aquells que s’han aconseguit recollir selectivament així que, si posam la lupa als processos de lliurament i recollida d’aquests materials, observem que existeix molt de marge de millora per ampliar i generalitzar la recollida d’aquestes fraccions i sobretot per ecodissenyar aquests materials i productes per tal d’allargar-ne la seva vida útil.
Productes d’usar i llençar: un problema persistent
D’altra banda, és remarcable que encara hi ha molts productes d’usar i llençar que se continuen posant en el mercat malgrat no ser compostables i presentar dificultats de ser reciclats o reparats, evidenciant la mala aplicació del principi de responsabilitat ampliada del productor. En són un exemple les càpsules de cafè (720 tones de residus al 2023 a les Illes Balears), les cigarretes (457 tones de residus) i els bolquers i productes menstruals d’un sol ús (14.027 tones de residus).
Destaca l’elevat consum i tendència a l’alça d’aigua envasada. Amb 112 litres d’aigua envasada consumida per habitant balear l’any 2023, les Balears se situen com a segona comunitat autònoma de l’Estat espanyol amb un consum per càpita més elevat, després de les Illes Canàries.
Així mateix, preocupen també les 7.000 tones de residus generades el 2023 a causa del comerç electrònic l’any 2023, una tendència de consum que segueix en expansió.
Conclusions: un camí llarg cap a la societat residu zero
Tot i petits avenços en certs àmbits, com la reutilització i l’increment en el consum de productes conscients, les Illes Balears estan lluny d’assolir els objectius fixats. La generació de residus segueix una tendència a l’alça, i la recollida selectiva i el reciclatge no arriben als nivells necessaris.
Ens trobem, encara, davant el repte d’accelerar la transició cap a la societat residu zero. L’administració ha d’adoptar de forma urgent les mesures contemplades a la llei de residus balear. També la implantació de la llei 7/2022 de residus estatal i considerar els canvis que imposarà la Unió Europea a curt termini.
Així mateix, les activitats econòmiques han d’adoptar aquestes mesures sense més dilatacions. Si no revertim aquesta situació, no només agreujarem els impactes ambientals i socials dels nostres fems, sinó que estarem perpetuant l’esgotament i la ineficiència en l’ús dels recursos materials i energètics, contribuint negativament a la crisi climàtica i de recursos que ja ens afecta.