La futura Ley de residuos y suelos contaminados pot significar un gran avenç en matèria de prevenció si s’adopten les mesures necessàries.
Una llei de residus del 2022 que no aposti de forma decidida i prioritària per la prevenció és una llei que neix caducada. Això és el que pot succeir si no s’aprofita el pas pel Senat de la llei estatal de residus per corregir-ne les mancances de l’articulat aprovat pel Congrés. A Rezero tenim clar que és imprescindible que el contingut en prevenció no es quedi en meres declaracions d’intencions i s’incorporin mesures concretes. Per això, els darrers mesos hem mantingut nombrosos contactes amb representants públics i membres de partits polítics. Gràcies a aquesta tasca algunes de les nostres propostes ja s’han incorporat al redactat actual.
Però en clau de prevenció, encara queda molt marge per millorar. Les mesures que proposem introduir es poden resumir en cinc punts:
1) Incorporar objectius de prevenció més ambiciosos
Unes fites del 20% el 2025 i un 30% el 2030 són assolibles si s’adopten les mesures adequades. Mesures valentes i necessàries. Amb la situació actual, no ens podem conformar amb la transposició de la directiva europea de plàstics d’un sol ús.
2) Desplastificar l’alimentació
Cal prohibir, a partir de l’1 de gener de 2023, els ftalts i els bisfenols en envasos (no tan sols l’A sinó també els S, F, B i AF).
3) Fixar objectius concrets de reutilització per al 2030
S’han d’especificar fites per cada àmbit: envasos als comerços i envasos al sector restauració; productes d’higiene personal (compreses, bolquers, tampons), i pel sector tèxtil.
4) Apostar de forma decidida pel sistema de dipòsit, devolució i retorn
Per recuperar la reutilització d’envasos i acabar amb el littering, cal que el sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos inclogui tots els materials: plàstics, llaunes, vidre i brics.
5) Aplicar la responsabilitat ampliada del productor a més sectors
Cal que les empreses productores assumeixin els costos derivats del tractament de residus dels productes que generen. Alguns productes on encara no és així són: el tèxtil, els productes d’higiene íntima, els matalassos, les càpsules de cafè, les joguines, les bengales marítimes i les embarcacions lucratives.
Limitar els impropis a l’orgànica
Una altra mesura crucial que hauria d’incorporar la futura llei, si bé en aquest cas no és de prevenció, té a veure amb la fracció orgànica. Si es vol aconseguir un compost de la qualitat requerida per la Unió Europea (màxim un 5% d’impureses, és a dir, trossos de plàstic, vidre, etc.), és indispensable garantir que la recollida de la fracció orgànica recollida selectivament no supera el 10% d’impropis en pes.
Priorització real de la prevenció
Europa necessita gairebé tres planetes per mantenir els ritme de producció i consum actual. Però la política europea i l’espanyola, malgrat les declaracions de bones intencions, continuen relegant a un segon terme el principi de reducció de consum de recursos naturals i de generació de residus. La nova llei estatal de residus podria trencar aquesta línia si s’opta per introduir les mesures adequades. Si tu també ho creus, suma’t a la campanya de Rezero a les xarxes socials. Ajuda’ns a aconseguir que la nova llei signifiqui el salt ferm cap a la societat residu zero que necessitem.
