La societat està compromesa amb la reducció de residus, especialment envasos alimentaris. Cada cop més, els consumidors demanen envasos respectuosos amb el mediambient i sostenibles, i reconeixen el valor de reutilitzar els envasos per prolongar-ne la vida útil.
Tres quartes parts de la població mundial creu que s’haurien de prohibir com més aviat millor plàstics d’un sol ús, i gairebé dos terços dels consumidors mundials estan interessats en els envasos reutilitzables. Aquest fet, juntament amb la creixent pressió que exerceixen els responsables polítics per accelerar la transició cap a una economia circular, està obligant la indústria a donar resposta a les demandes emergents. Per això, es treballa en la cerca de solucions reutilitzables i reciclables, així com de materials alternatius (principalment sense plàstic).
Tot i això, els aspectes crítics de la seguretat química se solen minimitzar i fins i tot ignorar als estudis i debats sobre la sostenibilitat dels envasos.
Malauradament, la legislació actual no garanteix la seguretat dels envasos alimentaris ni d’altres materials en contacte amb aliments. Avui dia, els envasos alimentaris i altres objectes en contacte amb aliments contenen centenars de substàncies nocives que poden acabar al nostre organisme per filtració o migració als aliments, cosa que té potencials conseqüències a llarg termini en els sistemes reproductiu, immunitari i nerviós. Això suposa una important amenaça tant per a la salut pública com per a grups de població vulnerables, com els nens i les dones embarassades, que estan exposats a més risc.
Moltes d’aquestes substàncies químiques són presents en envasos d’un sol ús i en vaixelles de plàstic, paper i cartró, ja que contenen una sèrie d’additius que aporten funcionalitat, com ara els plastificants i els agents impermeables al greix. Igualment preocupant resulta el fet que tan sols una petita part de les substàncies químiques presents als envasos alimentaris/objectes en contacte amb aliments s’hagin sotmès a avaluacions exhaustives d’impacte a la salut.
Les substàncies químiques tòxiques que migren des dels envasos alimentaris i altres objectes en contacte amb aliments representen un risc per a les empreses, que s’exposen a possibles sancions per incompliment i retirades de productes del mercat després d’una anàlisi més exhaustiu o fins i tot a la pèrdua de la confiança i satisfacció dels seus clients.
L’ús de substàncies sense avaluar o sotmeses a avaluacions poc exhaustives també genera una gran incertesa, ja que està augmentant la investigació sobre substàncies químiques potencialment perilloses, i cada cop són més les veus que demanen sancions més ràpides. Per tant, prendre una actitud preventiva eliminant proactivament les substàncies químiques nocives i escollint materials més segurs pot reduir el risc per a la indústria associat a l’elevat nivell d’ incertesa actual i a les creixents càrregues normatives que poden arribar a posar en perill les activitats empresarials.
Una menor exposició a substàncies químiques nocives afavoreix la prevenció de malalties cròniques entre la població, incloses l’obesitat i l’esterilitat.
Així mateix, la necessitat de regular l’ús de substàncies químiques en els envasos alimentaris també és urgent per l’acceleració de la transició cap a una economia més circular a la UE. El reciclatge d’envasos alimentaris per generar nous materials en contacte amb aliments també suposa un repte, ja que pot incrementar les possibles fonts de contaminació i la quantitat de substàncies químiques que migrin des dels envasos als aliments. Per tant, les substàncies químiques nocives haurien de desaparèixer des del principi, en la fase de disseny del producte primari, de de manera que, quan els envasos es reciclin o es compostin, es faci de manera segura. Degut a la reducció de riscos i costos associats a la descontaminació, l’ús d’envasos que no continguin substàncies químiques nocives també pot afavorir que les empreses inverteixin en sistemes de reciclatge en circuit tancat de qualitat.
En última instància, depèn dels legisladors i de les empreses productores assegurar-se de que no estem exposats a substàncies químiques tòxiques.
Tot i que encara no s’ha acabat revisió de la legislació de la UE sobre la presència de substàncies químiques en materials a contacte amb aliments, les empreses ja poden començar a eliminar els tòxics dels seus productes, fins i tot si aquesta oportunitat comporta diversos reptes, com la necessitat d’utilitzar materials i químics segurs en l’absència d’una normativa oficial, així com la dificultat d’aconseguir informació de referència adequada per a tota la cadena de subministrament.
Afortunadament, les bases de dades i eines disponibles ara mateix, com ara UP Scorecard, poden ser útils per avaluar l’impacte en la salut i mediambiental dels envasos alimentaris que triem habitualment. Seguretat i sostenibilitat són dos conceptes íntimament relacionats: perquè els envasos alimentaris siguin realment sostenibles, han de ser segurs tant per a la salut humana com per al medi ambient. Zero Waste Europe insta a l’adopció de productes, inclosos els envasos alimentaris, reutilitzables i que no continguin substàncies químiques nocives. Uns envasos més segurs i sostenibles també reforçaran la confiança dels consumidors i la reputació de l’empresa.
L’objectiu de l’informe nou que ha publicat Zero Waste Europe és_
(1) Informar les empreses sobre els problemes de salut i mediambientals relacionats amb les substàncies químiques nocives presents als materials en contacte amb aliments (amb especial atenció als envasos alimentaris).
(2) Posar en relleu l’oportunitat que suposa per a les empreses adoptar pràctiques d’economia circular utilitzant materials no tòxics i reutilitzables que protegeixin la salut humana.
Campanya Salut de Plàstic de Rezero.
El que es va aconseguir a la Llei estatal.
Com la UE frena els bons propòsits de reduir la toxicitat dels envasos.