Situació de partida
Per iniciar el debat, Rosa García exposa quina és la situació actual. Per això recorda que cada persona que viu a Catalunya genera, de mitjana, gairebé mitja tona de residus per persona i any. I d’aquests 500 quilos de residus, la fracció resta, la que no podem recuperar, són 300 quilos.
García denuncia que les R de la reutilització i la reducció continuen sent anecdòtiques. És cert que tenim una societat cada cop més conscienciada. Però malgrat normatives com la Directiva Europea de Plàstics, la llei estatal i el Reial Decret d’envasos, ens trobem que quan anem a comprar, continuem tornant a casa carregats de residus i carregats de plàstics.
Quins haurien de ser els passos per accedir a aquesta societat residu zero?
La primera pregunta plantejada és:
Què li diríeu vosaltres a aquesta ciutadania embafada de residus que continua veient aquestes dificultats per comprar sense residus? Quins haurien de ser els passos per accedir a aquesta societat residu zero?
Jordi Riba (PSC): «Resulta evident que el sistema en aquests moments està estancat o amb unes evolucions molt tímides que ens situen en un escenari en què no hem complert els objectius del 2020, no complirem l’any que ve, el 25, els objectius del 55% i tenim molt difícil poder assolir els del 60% de reciclats del 2030. […] És imprescindible portar a terme l’aprovació, la discussió i l’aprovació de la Llei de residus de Catalunya. […] Què hem d’incloure en aquesta llei? Hem d’aconseguir que aquesta llei ens permeti reforçar la prevenció de la generació de residus, incrementar, els objectius en matèria de reutilització […], obligar a les recollides selectives que encara manquen per desplegar […] ampliar i aclarir responsabilitats del productor inicial […] incorporar obligacions derivades de la directiva en relació als plàstics d’un sol ús, establir plans que defineixin l’estratègia general de gestió de residus, definir instruments fiscals…»
Eugeni Villalbí (ERC): «Les dades ens diuen, que estem davant d’un model esgotat, d’un model que va néixer a la llei de residus dels anys 93, si no m’equivoco, on es posava el focus al final de la canonada […] Cal un nou model en la gestió d’aquests residus on no es posi només el focus al final de la canonada, sinó que anem a buscar l’origen de la generació d’aquests residus i que es faci entenent que la qüestió dels residus no és una qüestió d’illada, sinó que va lligada a la contaminació, va lligada al canvi climàtic, al model de consum que necessitem transformar. […] Una qüestió clau, que normalment alguns la separen, però que jo crec que sempre ha d’anar lligada, que és el canvi climàtic amb la salut. Estem parlant d’una qüestió de salut. Per tant, el nou model ha de treure pressió segurament a la ciutadania, l’ha de posar als productors i hem d’anar a treballar cap a una economia circular en la prevenció dels residus.»
Glòria Freixes (Junts+Puigdemont per Catalunya). «Aquesta llei de residus de Catalunya no acaba d’arribar. Malauradament tampoc s’ha aprovat aquesta legislatura. Crec que és la llei que hauria de permetre endreçar tot aquest sistema i, per tant, que generés les obligacions necessàries per totes aquestes empreses, que són les que han d’acabar no generant tot aquest producte. […] Hi ha d’haver tres pals i tres punters en aquesta llei de residus, que s’ha de fer i s’ha de fer ja. El primer hauria de ser que es faci més fàcil la vida de la ciutadania, el segon, que es generin les obligacions a les empreses que s’han de generar i el tercer, que els ajuntaments puguin legislar segons el que creuen que convé en els seus municipis. […] El porta a porta ha funcionat molt bé en municipis de mil, dos mil habitants com a màxim, però també posem en qüestió aquesta manera de fer de cara a les grans ciutats.»
Daniel Cornellà (CUP): «A aquests veïns i veïnes, els que els hem de dir, és que s’ha d’acabar la política de responsabilitzar-los només a ells de la separació correcta dels residus […]. El que hem de fer és una nova llei, no de gestió de residus, sinó de prevenció, i prevenció vol dir reduir. I aquí és on hem de focalitzar tots els esforços polítics, perquè el que és evident, és que no podem continuar fent veure que no passa res amb aquest increment anual de tones habitant any a Catalunya, amb aquest estancament del reciclatge. Per tant, hem d’apostar per una llei que realment redueixi la producció a les empreses, i que aquests productes ja no arribin a les llars. […] Una llei que ha d’anar directa al problema, prohibint els envasos, els productes d’un sol ús, obligant a tots els productes a tenir un ecodisseny, que es puguin recuperar o que es puguin reparar. Aplicar sistemes [en què] la ciutadania paga el dipòsit al supermercat, després el torna i recupera els diners.»
Jordi Manils (Comuns Sumar): «Portem vint anys discutint només del final de canonada quan no està aquí el problema. Aquesta és una conseqüència del problema que tenim. El problema que tenim és de model econòmic i de per què tenim un model econòmic que prima la producció infinita de més i més i més productes i que […] responsabilitzem els ciutadans i les ciutadanes de la gestió d’aquests residus que ells […] no han decidit que estiguin en el mercat. […] ens hem d’enfocar en qui està decidint que aquests productes estiguin en el mercat. […] Per tant, sistemes de dipòsit i retorn, responsabilitat ampliada de productors amb molta més profunditat del que s’està tractant i empènyer la ciutadania com a punta de llança de molts d’aquests canvis, amb els canvis de productes de granel, de sabons sòlids, de reutilització, però no responsabilitzar la ciutadania. […] I crec que és un error enorme […] que el govern hagi presentat aquesta llei en precampanya, en solitari i sense el consens de tothom […] La proposta que fem des de Comuns és que en els primers sis mesos de la nova legislatura aprovem una llei catalana de residus de consens, que es basi en els treballs de consens que s’havien fet fins ara.»
Marina Bravo (Ciutadans): «En los años pasados hemos avanzado mucho en la separación de los residuos, en el reciclaje, pero ya nos hemos estancado. Creo que también hay que felicitar a la ciudadanía porque ha respondido muy bien ante esta separación de residuos, pero […] hay que dar un paso más. ¿Ese paso más en qué tiene que consistir? Pues bien, reforzar […] en algunos elementos que todavía no se ha conseguido que funcionen completamente, como puede ser en la separación de la fracción orgánica. […] En el qué hay que conseguir, ahí sí que estamos todos de acuerdo, que es en reducir esos residuos que se generan hoy en día. […] Hay que contemplar a partir de ahora la responsabilidad ampliada de los productores. Hasta ahora todo el peso se ha pasado a la ciudadanía y lo ha hecho muy bien. Ahora hay que reforzar esa responsabilidad ampliada de los productores y eliminar todos aquellos residuos que se están generando y que tienen alternativas, en muchos casos sencillas.»
On posem la responsabilitat de cadascun dels agents?
Un estudi recent de Rezero indica que per cada compra estàndard que ens emportem a casa, que pesa uns 16 quilos, tres quilos són d’envasos d’un sol ús. Davant d’això, la pregunta és:
«Quins han de ser els protagonistes d’aquesta transició cap al residu zero? On posem la responsabilitat de cadascun dels agents?»
Glòria Freixes (Junts+Puigdemont per Catalunya): «Aqui fa falta a tothom, des del sector econòmic, al sector social, inclús el tercer sector, fa falta la ciutadania, fa falta representants de tothom, perquè a això li hem de poder donar la volta entre tots per arribar a aquest residu zero. […] Tampoc es pot criminalitzar la col·laboració públicoprivada.»
Jordi Manils (Comuns Sumar): «El planeta és finit. No hi ha recursos il·limitats i els nostres ecosistemes no poden suportar un creixement il·limitat. […] Podem començar a tenir coses mancomunades, coses de les quals, en comptes de comprar-ne la propietat, en comprem el servei.[…] Tenim dos poders, que són el poder democràtic i el poder econòmic, que sovint estan enfrontats, i necessitem un poder democràtic, que és el que votem els ciutadans quan anem a votar, que sigui fort i que tingui la capacitat i la voluntat d’enfrontar-se al poder econòmic quan cal. I en aquest cas dels residus crec que és […] evident que el que cal és que hi hagi una capacitat legislativa per enfrontar-se als interessos econòmics. […] Per tant, qui ha de ser protagonista són els que farem les lleis del Parlament de Catalunya a partir del 12 de maig. Insisteixo, lleis que siguin de màxim consens i que no siguin utilitzades de forma partidista, perquè aquestes lleis després baixen als ajuntaments. I als ajuntaments governen alcaldes i alcaldesses de tots els colors.»
Eugeni Villalbí (ERC): «La responsabilitat ha de ser compartida, però ha de ser asimètrica. […] La càrrega ha d’estar el sector econòmic, el sector productor. […] L’administració ha de liderar. És a dir, nosaltres tenim la responsabilitat de marcar el rumb, de liderar. La diputada de Junts ens acaba de dir que els models de porta a porta només funcionen en municipis de mil i de dos mil habitants. Primera gran diferència i dissonància, no? […] Els porta a porta, l’important és com s’implementen. I es poden implementar a municipis de mil, de dos mil, de cinc-cents, de deu mil, de quinze mil, o de trenta mil o més, o a barris de Barcelona, que s’estan implementant i estan funcionant. El com és important.»
Daniel Cornellà (CUP): «Si hem de fer aquesta transició real cap al residu zero, llavors pensem que tothom és necessari. És evident. Tothom ha de ser protagonista d’aquesta transició i tothom s’ha de responsabilitzar en funció del grau que li pertoca. […] Hi ha unes empreses que tenen una responsabilitat molt més gran que no pas la ciutadania. I hi ha un govern i una Generalitat que també té una responsabilitat molt més gran perquè és qui ha de posar els límits i ha de desenvolupar quin és el camí per arribar a aquesta transició cap al residu zero. […] Cal un canvi en diferents temes, en la producció i en el model de consum. I la producció afecta el que és directament a les empreses i aquí cal limitar tot el que són, no els productes, sinó l’embalatge, el sobreembalatge, tots els elements que al final arriben a les cases dels ciutadans i aquests el paguen a un lloc i a l’altre, i tot això s’ha d’acabar. […] I comparteixo que el porta a porta és el model de més de 300 municipis de moltes mides diferents.»
Jordi Riba (PSC): «Hem arribat al final de les possibilitats d’un determinat model en el qual el reciclatge era el que tenia, diguem-ne, el centre de gravetat en la gestió dels residus, i hem d’abordar aquest plantejament de nou en el que la prevenció, per una banda, i, per altra banda, la reutilització incrementin el pes específic en l’equació […] La responsabilitat ampliada del productor s’ha de desplegar, s’ha d’aplicar, i s’ha de […] prevenir l’efectiva generació dels residus. Hem d’anar a potenciar models com, per exemple, els comerços sense envasos. No només en comerços especialitzats, sinó també intentant convertir el comerç generalista en una activitat comercial en què aquesta pràctica sigui corrent. […] Estem absolutament convençuts que la Generalitat ha de liderar aquest procés […] però ha de fer-ho amb els ajuntaments i no amb criteris d’imposició que sovint també hem vist al darrer període que acaben, diguem-ne, generant més problemes que avantatges.»
Marina Bravo (Ciutadans): «Las Administraciones tenemos una responsabilidad muy importante en trasladar la carga de la consecución de esos objetivos entre los diferentes actores. […] La sociedad había respondido muy bien y ahora toca trasladar el peso a otros actores como son los productores para que podamos avanzar en esa prevención de residuos.»
Quins instruments fiscals han d’ajudar a anar cap a la societat residu zero?
Tots sabem de la relació directa que hi ha entre la generació de residus i el nostre model de producció i de consum. La partida més important dels pressupostos dels ens locals és la de recollida de residus i de neteja. La major part dels productes que trobem al mercat continuen externalitzant els seus costos i els seus impactes també ambientals i socials.
Quins considereu, pel que fa a la fiscalitat ambiental, que han de ser els instruments que ens podrien ajudar a avançar cap a la societat residu zero?
Jordi Riba (PSC): «Jo crec que una qüestió és la repercussió dels costos de la generació, el tractament, el trasllat, que s’ha de repercutir directament al producte. […] S’han de repercutir els costos de la gestió allà on es generen. […] Jo crec que hem de fer la reflexió de si això és efectiu des del punt de vista de la reducció. I en aquest sentit jo crec que l’abast de l’efectivitat és limitat. Per tant, hem d’insistir a repercutir els costos, però no podem mantenir una fe en què això ens resoldrà el problema perquè no està funcionant en aquest sentit. […] Jo crec que això s’ha de complementar més des de la via normativa, la modificació en origen […] Té un resultat acotat que probablement estem a prop del límit de la seva capacitat de tenir un efecte en la reducció, com veiem amb les dades, que no ens ha anat incrementant des dels 10 fins als 60 euros i, en canvi, no hem aconseguit pràcticament doblegar la corba de generació.»
Daniel Cornellà (CUP): «Sí que és veritat que hem d’aplicar mesures fiscals entenent la responsabilitat ampliada al productor, però de manera real, perquè això se’n parla des de fa molts anys però no s’ha aplicat. I aquí s’ha de confrontar amb els lobbies d’envasos, amb els lobbies econòmics, que són els que han estat frenant durant dècades d’aquesta llei, fent pressió als partits de govern dels diferents governs que hi ha hagut i apostar, per exemple, pel servei de dipòsit i de retorn d’envasos, com es fa a molts altres països […] i per això hem de lluitar també contra Ecoembes que té el monopoli dels envasos en l’actualitat, que ens presenta unes dades que ens podem creure o no, però que són bastant irreals i que ens mostren com no es recicla tot en aquest país […] Hem de lluitar perquè no s’arribi a produir i desapareguin aquests monopolis que representen els grans productors.»
Jordi Manils (Comuns Sumar): «M’estalvio tota aquesta part de responsabilitat ampliada de productor, de sistemes de dipòsit i retorn que crec que són els dos eixos centrals que han de centrar el disseny de qualsevol fiscal […] Em continua al·lucinant que a 2024 encara hi hagi municipis i ciutats que no tenen una taxa de residus al nostre país. Em sembla impensable i crec que no només hem de tendir cap a una taxa justa sinó que hem de fer una taxa justa, no tendir una taxa justa sinó tenir una taxa justa realment. Per això el porta a porta crec que és el més eficaç, tot i que el de contenidors tancats també és vàlid.»
Daniel Cornellà (CUP): «El sistema porta a porta crec que és el més eficaç a l’hora de dissenyar la fiscalitat […] Però crec que tant el sistema porta a porta com el sistema de contenidors tancats són vàlids. […] Crec que també hem de tenir un compromís […] de com afavorim el tercer sector que està intervenint en tots aquests processos […] la col·laboració l’hem de fer específicament amb el tercer sector que de fet ja ho està fent de forma molt voluntarista la majoria de vegades i crec que hem de pensar fiscalment com afavorim el tercer sector perquè sigui un agent protagonista d’aquesta transició.»
Marina Bravo (Ciutadans): «Se ponen muchos impuestos, se ponen muchas tasas, que a veces no consiguen los objetivos que se persiguen. Sí que estamos de acuerdo con una fiscalidad verde y así lo hemos defensado en la Unión Europea. […] Una fiscalidad verde que, como digo, no lastre o no tenga un objetivo meramente recaudatorio, que es lo que parece a veces en Cataluña.»
Eugeni Villalbí (ERC): «Una defensa, de nou, del cànon. Perquè ens ha servit per tenir recursos per poder fer infraestructures i per poder fer polítiques de gestió de conscienciació i de tractament de residus. […] Els models que tenim […] no funcionen. Els índexs de recollida selectiva amb contenidors oberts estan al voltant d’un 30% amb contenidors mixtos. […] Amb targeta t’identifiquen i puja gairebé es doble, fins al 50%. Però on fem el gran salt és amb el porta a porta, que arriba entre el 70 i el 90% d’eficiència. I aquests sistemes també són més cars. Per tant, per poder-los finançar […] haurem de buscar els mecanismes. […] No podem renunciar al cànon. […] La recollida de residus deixarà de ser anònima amb un contenidor obert i passarà a ser amb noms i cognoms. A aquells que fan bé la feina se’ls ha de premiar. […] El gran tema és els productors i tal com marca la llei que es va presentar han de ser corresponsables amb el tractament de la recollida del transport, del tractament i de les emissions de casos d’efecte hivernacle dels residus que es generen […] implicats en el tractament de tovalloletes humides, d’olis, de bolquers, de compreses, de tampons […]»
Glòria Freixes (Junts+Puigdemont per Catalunya): «No pot ser que la ciutadania pagui el cànon i a més tingui ella la responsabilitat de fer la feina. […] La teoria ens la sabem o sigui, qui més genera residu, qui genera determinat tipus de residu és evident que ha de tenir una fiscalitat doncs més forta. I finalment premiar al ciutadà i a l’empresa, que aquí tothom se la deixa, que faci bé els deures. El conveni d’Ecoembes hauríem de demanar que sigui propi per a Catalunya. O sigui n’hem de tenir un de propi nosaltres, un que es faci només per Catalunya.»
Quina és la proposta en relació amb les infraestructures?
A Catalunya, de mitjana, no arribem ni al 47% de recollida selectiva bruta. Queda molta feina a fer. I el model de gestió actual té un impacte en el nostre territori i està molt relacionat amb les infraestructures. En aquest sentit, els darrers governs, en l’àmbit pressupostari, tot ho han centrat en plantes de triatge, abocadors i incineradores.
Quin és el vostre plantejament respecte d’un pla d’infraestructures per a la societat residu zero del futur?
Daniel Cornellà (CUP): «Aquí no es parla de que el cànon d’incineració, està quasi a la meitat que el de l’abocador. Nosaltres reivindiquem que el cànon d’incineració ha d’estar a l’alçada del cànon d’abocador. […] S’estan generant uns interessos amb la incineració i amb les cimenteres que fan por i que evidentment perjudiquen la salut pública de les poblacions que acullen aquestes infraestructures. S’ha de fer un pla de veritat de tancament d’aquestes infraestructures. […] Si és evident que des de la base aconseguim reduir la producció de tots aquests residus i ja desapareixen del mercat, totes aquestes infraestructures deixaran de ser necessàries.»
Marina Bravo (Ciutadans): «Ha habido demasiades moratorias, demasiadas actuaciones que se han paralitzado sin tener una alternativa. […] Nosotros vemos la solución de nuevo en el desarrollo de nuevas tecnologías, en nuevas soluciones que nos permitan de verdad que estas moratorias no sean necesarias.»
Jordi Riba (PSC): «Em sembla que cal posar de manifest la manca d’infraestructures i de planificació de les mateixes i de fet de mecanismes de gestió que hi ha en aquest sentit. […] Incrementar allò que fa referència a la recollida de voluminosos i a l’obligació d’incorporar a les deixalleries municipals dispositius, infraestructures de gestió de residus per la seva reutilitzabilitat i és en l’àmbit en el que nosaltres considerem que és més important la col·laboració amb el tercer sector, que ja en aquests moments està intensament participant en aquest àmbit i que a més té un recorregut de desenvolupament important i de creació de llocs de treball. Pel que fa a les incineradores […] per molt que legislem que no volem una cosa si no assolim i no avancem en l’objectiu d’apropar-nos o arribar al 10% que ens marca la directiva i que ens marca la normativa de generació de residus que vagin abocador o a planta de valorització és molt difícil que puguem prescindir d’aquestes infraestructures […] Perquè si no, ens trobem que els residus existeixen i acabem, com ha passat, tramitant per la porta del darrere llicències d’incineració un cop aprovada la moratòria com s’ha denunciat a la Comissió d’acció climàtica.»
Jordi Manils (Comuns Sumar): «Crec que aquí és on tenim les diferències. Crec que hem d’anar molt al fons per aconseguir tancar abocadors i incineradores en el menor temps possible […] És fonamental potenciar la infraestructura del circuit de segona mà […] deixalleries com punts de reutilització crec que és fonamental . Però amb el que volia fer èmfasi en aquest punt és en prevenció. Fa potser deu anys al Penedès hi havia onze plantes de neteja d’ampolles de vidre i ara no n’hi ha cap. […] Vol dir que estem abandonant tot les infraestructures de reutilització. […] Hem de fer que siguin rendibles i, si cal, impulsar-los des de l’àmbit públic.»
Eugeni Villalbí (ERC): «Jo vull defensar el contingut de la llei perquè marca tota l’ambició que el país necessita. […] Per això defenso la moratòria d’incineradores que vam fer. Perquè si l’objectiu és deixar o reduir la quantitat al final de canonada, el que no podem fer és continuar una política de creixement d’abocadors i d’incineradores. […] Un reenfocament de les polítiques de deixalleries […] I en l’àmbit de comerç i de consum de la gent, han d’aparèixer en tots els espais espais de reutilització de retorn de roba de segona mà i de productes que ja estan utilitzats.»
Glòria Freixes (Junts+Puigdemont per Catalunya): «Jo crec que no podem ser diferents de la resta d’Europa. Crec que hem d’anar amb la mateixa línia […] S’ha de conscienciar la ciutadania de la importància que té el reciclatge de l’orgànic. […] Des de Junts per Catalunya el que faríem és posar contenidors intel·ligents per aquest reciclatge orgànic perquè ningú hi pugui tirar res que no sigui orgànic. I després, la resta faríem un sol ús: és a dir, fer més grans les plantes de reciclatge acabar fent aquests parcs perquè es pugui reciclar i que vagi tot allà que el ciutadà ho tiri tot a un sol contenidor. […] Seria molt més fàcil pel ciutadà llançar-ho tot en un lloc i que sigui l’administració la que inverteixi en aquestes grans plantes.»
Minut de síntesi
El debat acaba amb una intervenció d’un minut de cadascun dels representants polítics, amb les quals exposen de forma sintètica el seu posicionament en relació amb les polítiques de residus necessàries per a Catalunya.
Jordi Riba (PSC): «Nosaltres imaginem una societat catalana que hagi avançat a pas ferm envers un model d’economia circular que superi el model precedent d’economia lineal, en què haguem avançat en resoldre els problemes que genera l’obsolescència programada, que haguem avançat molt en la reducció de la generació de residus, que sapiguem reutilitzar i recuperar molts dels productes i reincorporar-los en el circuit de producció. Que, per tant, tot això sigui possible a través d’un lideratge de les institucions, de les administracions, a disposar de normes efectives que condueixin en aquesta realitat. Perquè, en definitiva, això reverteix en la reducció dels residus. Avançar cap al residu zero [reverteix] en una millora de l’entorn natural, en una millora del clima, també en una millora de la salut i en una millora de l’economia. I, per tant, creiem en una Catalunya que torni a ser capdavantera en els compromisos europeus i en aquesta lluita cabdal per revertir el canvi climàtic.»
Eugeni Villalbí (ERC): «Crec que podem resumir-ho amb que el model actual és un model caduc i esgotat que s’ha vist incapaç de transformar i d’assolir els objectius que ens marca la Unió Europea i que, a més a més, fruit de la mala gestió dels qui han estat al capdavant durant molts i molts anys ens deixa una herència trista amb lamentables exemples com Vacamorta i Solius. Ens cal fer un salt endavant. Ens cal fer un nou model on posem el focus en la producció i això és la feina que Esquerra Republicana ha fet aquests tres anys al capdavant de l’Agència de Residus de Catalunya i el resultat o l’essència d’això és la llei que tot just fa una setmana el govern va presentar. Una llei consensuada amb tots els sectors, amb tots els municipi,s amb el territori. Es una llei ambiciosa amb els seus objectius i que al mateix temps és una llei realista a partir del context del qual partim. Per tant deixem la feina feta com a govern per poder construir a qui li pertoqui un país amb un model de consum i de producció responsables un país sense residus i sense tòxics i un país que sàpiga passar dels residus als recursos.»
Glòria Freixes (Junts+Puigdemont per Catalunya): «Crec que avui aquí n’ha sortit un bon resum de totes les polítiques que s’han d’aplicar i, per tant, des de Junts per Catalunya el que diem és fem-ho. Fem-ho d’una vegada. Ho tenim tots clar. Tirem endavant totes les iniciatives que puguem tirar però per a això falta un lideratge i per a això falta liderar el país amb fermesa, tenir les coses clares i no acomplexar-nos davant de determinades crítiques que pugui haver-hi davant del model que hi hagi més consens per tirar endavant. I no podem passar tres anys més com fins ara en què la llei no ha arribat i per tant crec que nosaltres hem de ser prou valents per tornar a il·lusionar. I això vol dir orgull de país, tornar-nos-ho a creure. Que nosaltres hem estat sempre capdavanters. Vam ser els primers que vam fer la llei de residus, amb Jordi Pujol, en aquell moment amb Albert Vilalta. Vam ser el primer departament de medi ambient de tot el sud d’Europa i hem fet la primera llei d’acció climàtica, la llei del conseller Rull. Per tant, per què no ens podem creure que podem tornar a ser aquella Catalunya que brilla aquella Catalunya pionera i aquella Catalunya que enorgulleix a tots els seus ciutadans?»
Daniel Cornellà (CUP): «Nosaltres volem un país a residu zero i lliure de tòxics i pensem que els diferents partits la majoria han tingut oportunitats en aquestes darreres dècades governant per fer-ho i no ho han fet. Perquè han anteposat els interessos econòmics dels lobbies i no han mirat per la ciutadania sinó que han mirat per l’interès d’aquests lobbies Nosaltres apostem clarament per tirar endavant una nova llei de reducció de residus. No de gestió. De reducció de residus. que de ben segur és l’única manera que tenim per poder tancar incineradores i per poder reduir els abocaments amb menys del 10%, com marquen les directives europees en aquests abocadors i aquesta és l’única manera d’avançar cap a un país a residu zero.»
Jordi Manils (Comuns Sumar): «Crec que ens intenten enredar aquells que situen els residus com un debat únic i exclusivament ambientalista, com un debat que té a veure amb el canvi climàtic. Evidentment, els residus són un tema central en el canvi climàtic però els residus són fonamentalment un debat sobre model econòmic, sobre model productiu i sobre desigualtat i crec que l’hem d’enfocar així. Nosaltres l’enfocarem així a partir del 12 de maig. Cal aplicar la responsabilitat ampliada del productor fins als màxims que puguem. Cal desplegar molts més sistemes de dipòsit i retorn en molts més tipus de productes diferents. Cal impulsar els sistemes individualitzats en la recollida en els municipis, per tant la que afecta directament a la ciutadania. I cal fiscalitat justa Catalunya, evidentment ha de ser residu zero. Catalunya, evidentment ha de ser la capital de referència a l’Estat amb una gestió innovadora dels residus per acabar amb ells.»
Marina Bravo (Ciutadans): «Creo que estamos en una precampanya electoral llevando a cabo aquí un debate sobre residus que es reflejo de una consciencia social creciente y a la que desde las administraciones pues tenemos que dar respuesta cuanto antes de forma firme y sólida. Ciutadans tenemos en nuestro ADN la defensa de las libertades individuales, como sabéis, pero para que cada uno pueda elegir su proyecto de vida pues requiere tener una igualdad de oportunidades con el resto. Y esta igualdad de oportunidades no es solo entre los que estamos aquí ahora, sino también para las generaciones futuras. No tenemos que permitir que esas generaciones futuras no tengan esa libertad de oportunidades. Para ello no creo que nos tengan que decir exactamente como tenemos que vivir, sino que tenemos que basarnos en los datos y en la evidencia para encontrar soluciones que nos permitan evolucionar. Y así podremos ver esa necesidad de reducción de los residu como una oportunidad de desarrollo de nuevas tecnologías, como una oportunidad de generación de empleo, como una oportunidad, en resumen, de crecimiento sostenible.»
Tancament del debat
Rosa García tanca el debat amb aquestes paraules: «Han sortit coses molt interessants. Heu parlat de consens, heu parlat de prevenció, heu parlat de fiscalitat… Nosaltres considerem que el proper Govern i el proper Parlament necessiten accelerar justament tot aquest treball en l’àmbit de residus, que és un treball difícil, òbviament, però que Catalunya sí que necessita posar-se al capdavant amb tot aquest àmbit perquè crec que ens hi va el país, ens hi va l’economia i ens hi va també aquesta crisi climàtica i ambiental que estem patint.
»Us agraïm molt la participació i també us podem dir que, no només des de Rezero, sinó també des de totes les entitats ambientals i socials que treballem per l’àmbit dels residus, estarem empaitant-vos també perquè realment puguem veure aquesta transició accelerada cap a aquesta societat.»
I Anna Peña agraeix a les participants que hagin acceptat la invitació de betevé i Rezero i també la col·laboració a l’equip de betevé, la Núria, el Jordi i el Carlos; al patrocinador del pòdcast HappyAgua i, per descomptat, als nostres socis i sòcies, la gentRezero.
29 d’abril de 2024