La gespa artificial: microplàstics i alt consum hídric
Un estudi de la UB revela que el 50% dels microplàstics que es troben al mar són restes de gespa artificial.
Les vendes de gespa artificial no paren de créixer: no s’ha de regar, no creix, no atreu insectes… Però tants avantatges tenen un cost ambiental elevat i poden representar un risc per a la salut. Menys biodiversitat, malbaratament de recursos, més calor a l’estiu i un munt de microplàstics que acaben a l’aigua del mar.
Segons un estudi de la UB, un 50% dels microplàstics que es troben al mar són de gespa artificial. Ho explica la convidada de Rezero, Anna Sánchez-Vidal, professora agregada a la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona. “Per fabricar 1 m³ de gespa artificial es gasta el mateix que si reguéssim 1 m² de gespa natural durant 18 anys”. A més a més, “la gespa artificial sempre es manté verda i brillant, perquè s’hi han afegit productes químics nocius com plastificants, estabilitzants i principalment protectors solars per aguantar moltes hores sota el sol”.