Qui paga, i decideix, les campanyes de residus a Catalunya?
En el marc del Dia Mundial de l’Educació Ambiental, Rezero alerta que la inversió pública per a les campanyes de residus són anecdòtiques i queden en mans de campanyes publicitàries i milionàries d’Ecoembes i Ecovidrio.
La ciutadania necessita rebre informació clara que convidi a la reflexió crítica i missatges que cridin a l’acció en positiu.
La transició cap al residu zero no es farà sense la ciutadania. De fet, no tan sols la seva implicació és imprescindible, és que està cridada a tenir-hi un paper clau.
Però la ciutadania necessita rebre informació clara i missatges que cridin a l’acció en positiu. Cal donar-li elements que la convidin a fer una reflexió crítica sobre el problema dels residus i que la motivin a fer canvis en el seu dia a dia. I aquesta necessitat no és una reclamació que es faci només des de Rezero i altres entitats del sector. És la mateixa Generalitat qui sosté que cal que la ciutadania faci una reflexió crítica, tant en matèria de gestió com de prevenció de residus.
Per què, llavors, les campanyes de sensibilització en matèria de residus estan tan lluny de cultivar aquesta perspectiva crítica? Per què les grans campanyes de l’Agència de Residus de Catalunya es limiten a adreçar a la ciutadania un missatge culpabilitzador vinculat només a la necessitat de reciclar més? Qui dicta els continguts d’aquestes campanyes de residus? Qui les paga?
Pressupostos anecdòtics per a les campanyes de residus
El cert és que la inversió pública en campanyes de residus és clarament insuficient. Les partides són anecdòtiques amb relació al total invertit en gestió de residus. Per exemple, segons dades de la Diputació de Barcelona, mentre que “la despesa per habitant del servei de recollida i tractament de residus (no inclou deixalleria) ha augmentat 10,17 euros els darrers 4 anys, situant-se l’any 2020 en 76,68 euros per habitant”, la despesa en campanyes de sensibilització per habitant l’any 2020 va ser de 0,42 euros, el més baix dels darrers 4 anys. Com mostra el gràfic següent, l’evolució de la partida dedicada a les campanyes de sensibilització, no només ha anat a la baixa els darrers anys, sinó que del 2008 al 2020, ha seguit una línia erràtica.
Gràfic
Evolució de la despesa en campanyes de sensibilització (€)
2008-2020
Està clar que els ens municipals no són l’única administració pública que inverteix en campanyes de sensibilització relacionades amb els residus. La Generalitat de Catalunya també ha de tenir un rol clau en aquesta tasca. Però si s’analitzen els comptes de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per a l’any 2020, els resultats no milloren. Aquell any, l’ARC, va invertir només 1.500.000 d’euros en el concepte de “Publicitat, difusió i campanyes institucionals”, segons apareix al portal de transparència de la Generalitat.
Això representa només un 0,4% del pressupost de l’Agència i equival a 0,2 euros per habitant. Una xifra realment lluny dels 2 euros per habitant i any que els professionals i entitats expertes en educació ambiental plantegem com a mínim imprescindible per assolir una educació ambiental efectiva.
Qui finança les grans campanyes de residus?
Que els pressupostos públics no reservin fons per a les campanyes de sensibilització té una conseqüència clara: s’està deixant l’educació ambiental relativa als residus a mans de les empreses. La realitat és que les grans campanyes de sensibilització les paguen, principalment, Ecoembes i Ecovidrio. Un exemple d’actualitat és la campanya “10 anys després, reciclem més”, que ha significat una inversió de 2,3 milions d’euros. Com es plasma en els diversos materials de comunicació i reconeix la mateixa Agència, ha comptat amb el suport d’aquestes dues entitats, que agrupen les empreses del sector de l’envasat.
Un altre exemple és la campanya “Et necessitem, recicla”. Com la mateixa ARC reconeixia en presentar-la, va estar finançada íntegrament per Ecoembes i Ecovidrio. També van ser aquestes entitats les que van pagar la campanya “Redueix, Reutilitza, Recicla, REACCIONA”, que tot i el títol, posava l’èmfasi en la necessitat de reciclar.
I és que només Ecoembes, segons la seva memòria anual, l’any 2021, va invertir 59.612.000 euros en “Serveis exteriors”. És en aquesta partida on s’inclouen les despeses de màrqueting, publicitat, comunicació i esdeveniments. Segons Greenpeace la mateixa partida l’any 2012 va suposar 33 milions d’euros. És a dir que, en menys de deu anys, pràcticament s’ha doblat.
Algú podria plantejar que és positiu que siguin les empreses que generen el problema dels residus les que paguin les campanyes de sensibilització per combatre’l. El que és alarmant és que no hi hagi mecanismes clars que evitin que en dictin els missatges. Els diners sí. Les directrius no. Els logos tampoc.
La solució no vindrà de les empreses que generen els residus
Perquè no podem confiar el foment de la reflexió crítica sobre el problema dels residus i l’erradicació de la cultura de l’usar i llençar a les entitats que representen les empreses que estan generant aquests residus. No només perquè els seus interessos topen clarament amb els objectius de reduir els residus i fomentar la reutilització dels envasos. També perquè cada campanya que financen, significa una mica més d’ecoblanqueig (greenwashing). Més encara si hi van de bracet amb l’administració pública, que hauria de deixar de ser còmplice d’aquestes campanyes en què els representants de les empreses que generen els residus traslladen tota la responsabilitat a la ciutadania, transmetent-li, a més, un missatge alliçonador i culpabilitzador. Com si els residus apareguessin per art de màgia a les llars i no a les seves fàbriques.
Ja fa anys que organitzacions i ens locals denuncien la manca de transparència i el dèficit democràtic que suposa que les mateixes empreses que posen al mercat els productes que esdevenen residus tinguin un paper tan important en la quantificació i valoració dels resultats de recuperació i reciclatge. A sobre, també són elles les que determinen quins missatges s’han de fer arribar a les persones consumidores. S’ha de reconèixer que és una bona estratègia: si ho controlen tot aconsegueixen que res canvii.
Quines campanyes necessitem per arribar al residu zero?
Les campanyes que han d’obrir el camí al residu zero no són les que s’estan fent. Cal acabar amb aquestes campanyes “lobbistes” disfressades de campanyes institucionals. És el dret a la informació el que està en joc.
Per això cal que les administracions públiques deixin de fomentar i participar en campanyes que continuen presentant el reciclatge com la solució a la crisi ambiental i climàtica.
Calen diners per fer campanyes d’impacte que fomentin, en positiu, les pràctiques de prevenció de residus entre la ciutadania. Cal invertir en materials de comunicació que vagin de debò a l’arrel del problema.
En definitiva, cal que totes les administracions públiques, des de les d’àmbit local fins a les europees, tinguin una sòlida estratègia de comunicació en matèria de residus. I s’ha de dissenyar amb independència dels grups de pressió i posar clarament el focus en la prevenció, la reutilització i el consum conscient.
Considerem necessari que en la negociació del nou Conveni d’Ecoembes es posi fi a aquesta aberració i que es garanteixi la independència de les administracions en l’ús dels recursos, així com la incorporació de partides pressupostàries significatives per campanyes independents i transformadores d’educació ambiental.
26 de gener de 2023