Les pressions del sector industrial han aconseguit descafeïnar algunes de les mesures del Reglament europeu d’envasos, que entra en la fase final de tramitació.
La reducció dels objectius de reutilització d’envasos i la insuficiència de les mesures per aconseguir-los són la gran decepció del text acordat pel Consell i el Parlament Europeu.
Fa mesos que totes les mirades apunten cap a Brussel·les pendents de quin serà el text final del nou Reglament d’Envasos i Residus d’Envasos. Un posicionament global de la Unió Europea en relació amb la problemàtica dels envasos d’un sol ús i, molt especialment, dels envasos plàstics. El 4 de març, el Consell i el Parlament Europeu van arribar a un acord polític per tirar-lo endavant i això fa que entri en el tram final de tramitació. És un pas significatiu que reactiva les esperances que per fi es posi fre a la proliferació injustificada d’envasos d’un sol ús i, sobretot, a la plastificació de l’alimentació.
5 anys després de la directiva contra els plàstics d’un sol ús
L’acord, però, s’ha fet esperar. Arriba cinc anys després de l’aprovació de la Directiva 2019/904 relativa a la reducció de determinats productes plàstics al medi ambient. Cal recordar que la denominada Directiva SUP (single use plastics) va suposar un primer toc d’alerta i un primer paquet de mesures en relació amb la proliferació i l’impacte de determinats productes de plàstics (gots, plats, canyetes, etc.). Una directiva concreta que els estats membres han anat transposant, alguns amb més o menys celeritat: l’espanyol, a la cua de la implantació de mesures, just la va transposar el 2022 amb la Llei 7/2022 de residus i sols contaminats per una economia circular.
Avenços i mancances
Malauradament, hi ha alguns aspectes d’aquest reglament que no es troben a l’alçada de la crisi ambiental, climàtica i de salut a la qual ens ha abocat durant dècades la indústria del plàstic. El text, concret i ambiciós en el seu inici, ha patit les pressions i retallades dels grups de pressió de l’envasament (especialment del plàstic i el cartó), la distribució i les petroquímiques.
Reciclabilitat, obligatòria
Un aspecte que el reglament introdueix és la prohibició d’introduir al mercat envasos que no siguin realment reciclables. És una mesura del tot lògica i necessària, però que encara no estava recollida per la normativa. El missatge és clar: indústria dels envasos reformulin els seus processos perquè tot el que arribi als comerços es pugui recuperar i transformar de nou en recursos. Ara bé, aquests darrers dies s’ha fet públic l’informe «El frau del reciclatge del plàstic» on es posa de manifest que la indústria del plàstic ha mentit sobre el reciclatge des del seu inici. Quines són les garanties, doncs, que la indústria complirà el reglament? Qui vetllarà perquè la situació denunciada no es perpetuï i es converteixi en frau de llei?
Adeu a les monodosis
És una bona notícia que es prohibeixin els productes envasats en monodosi (condiments, salses, productes de tocador, etc.) com ja a fer la pionera llei balear de residus del 2019.
Què passarà amb la fruita i verdura envasada?
El reglament també veta els envasos d’un sol ús per a fruites i verdures fresques. Ara bé, en aquest sentit és important vetllar perquè la mesura no inclogui la famosa “lletra petita” tal com va passar a la Llei espanyola del 2022.
En aquell cas, s’establia l’obligatorietat de la venda a granel de verdures i fruites de menys d’1,5 quilos. Però la mesura anava lligada a una llista de productes peribles que sí que podien vendre’s envasats. A causa de la tardança dels ministeris de transició ecològica i d’agricultura, en fer aquesta llista, l’eliminació de l’envasament encara no s’ha fet efectiva als establiments comercials.
La reutilització, com sempre, menystinguda
Els objectius esperançadors dels primers esborranys en relació amb el foment dels envasos reutilitzables s’han reduït a xifres del tot insuficients. No només això, també han caigut del text alguns tipus d’envasos.
Aquesta devaluació de les aspiracions del reglament és l’aspecte més decebedor del text acordat. La recuperació dels envasos reutilitzables és la mesura més eficient per mitigar l’infart dels plàstics i envasos d’un sol ús que fa dècades que patim. A l’Estat espanyol, segons dades de RezeroLab, actualment la reutilització es troba només a un 15%, els valors més baixos de la història i limitada als canals de restauració.
És un desengany que Europa redueixi tant els objectius de reutilització. Especialment, quan sabem que només en el sector vitivinícola, els envasos reutilitzables suposarien una reducció del 38% de les emissions, o el que és equivalent, una reducció de 2 kg de CO₂ equivalent per ampolla (Font Rewine).
És, com a mínim preocupant, que el reglament permeti atorgar excepcions a la indústria de fins a cinc anys. De nou, fins quan caldrà esperar per veure respectat el dret a consumir sense residus?
Menjar per emportar, envasos de la clientela
El text acordat en l’àmbit europeu incorpora l’obligatorietat per als establiments de restauració que serveixin menjar per emportar d’acceptar els envasos reutilitzables dels seus clients. També se’ls exigirà que ofereixin el 10% dels seus productes en embalatges reutilitzables el 2030. Tenint en compte l’impacte que tenen els envasos en aquest sector, les mesures es queden curtes. Seria més efectiva si s’obligués a aquests establiments a servei tots aquests productes en envasos reutilitzables i disposar de circuits de recuperació.
Sistemes de dipòsit, devolució i retorn
El que sí que sembla que queda palès és la necessitat que els estats membres implantin sistemes de dipòsit, devolució i retorn pels envasos (SDDR). Aquest és l’instrument més eficient per donar compliment a l’objectiu de recollir separadament el 90% dels envasos de begudes de plàstic i metall d’un sol ús de fins a 3 litres.
Envasos sense tòxics
El reglament inclourà també un aspecte molt positiu vinculat a la protecció de la salut de les persones. Es tracta de la prohibició de les substàncies químiques PFAS en contacte amb els aliments. És un aspecte important, ja que es vincula directament la reglamentació de residus d’envasos amb la protecció de salut de les persones consumidores. Aquest pas ja es va fer amb la llei i reial decret estatal on es va prohibir, en aquest cas, l’ús dels ftalats i el bisfenol A per als envasos. Malauradament, però, aquesta mesura tampoc s’ha desplegat.
Terminis massa laxos
El reglament preveu uns tempos d’implementació d’una dilatació injustificada. S’estableix el 2030 com a data d’assoliment i implantació de la major part de les mesures i objectius. El ritme de producció i distribució dels envasos d’un sol ús requereix mesures que entrin en vigor amb el màxim de celeritat. La indústria ha tingut temps suficient per reconvertir els seus processos productius. A l’Estat espanyol, per exemple, ja fa gairebé dos anys que està en vigor la Llei de residus i el Reial decret d’envasos i residus d’envasos.
Dubtes sobre l’impacte de la norma en la bossa d’escombraries
El neguit principal davant l’acord polític anunciat, és si aquest reglament europeu servirà per accelerar aquests canvis tan necessaris com urgents i si, finalment, la indústria del plàstic modificarà els seus processos productius per donar compliment a la nova legislació.
La ciutadania ja ha vist anunciades moltes mesures antienvasos i antiplàstic, sense que cap s’hagi traduït a hores d’ara en un canvi real a les prestatgeries dels comerços i supermercats i en el volum de la seva bossa d’escombraries. El dubte sobre si el nou Reglament europeu d’envasos serà diferent, és més que legítima.
Març 2024