Conscienciar sobre la problemàtica ambiental, social i humana que implica el malbaratament d’aliments, ha estat un dels objectius estratègics per a Rezero durant els darrers anys.
El 2023, Balears ha estat l’escenari per posar en marxa la campanya Remenja’mmm, per prevenir i recuperar els excedents alimentaris generats en el sector HORECA, comerços, entitats, hospitals i ciutadania. Una visió eminentment transversal que cerca una reducció efectiva del malbaratament actuant sobre tota la cadena alimentària.
Remenja’mmm al sector de la restauració
S’han visitat més de 120 restaurants entre Mallorca i Formentera, posant el focus en els municipis de Palma, Inca, Manacor, Sineu, Calvià, Sant Francesc, Sant Ferran, La Savina, el Pilar de la Mola, les Illetes i es Pujols.
Més de 80 restaurants s’han adherit a la campanya, evitant que el menjar es quedi al plat, i convidant els comensals a fer-se seu el lema: «Si no m’has acabat, Remenja’mmm».
Els restaurants adherits han passat a ampliar la xarxa de Restaurants Remenja’mmm, tot gaudint d’una sèrie d’avantatges i visibilitat, localització al mapa i materials de sensibilització .
A més, s’han realitzat dues sessions de formació a l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears (EHIB) on han participat un centenar d’alumnes i professors i on s’han donat a conèixer bones pràctiques per la prevenció del malbaratament.
per a futurs cuiners
Remenja’mmm ha impulsat també un reconeixement per els restaurants més sensibilitats i implicats en la prevenció del malbaratament alimentari. La primera edició dels Premis Remenja’mmm a Balears que enguany va comptar amb les següents candidatures:
- Cuina Vivant, Palma
- Plaer Vegetarià, Manacor
- Es Ginebró, Inca
- Quay, Esporles
- Miramar, Es Pujols
Per a la selecció dels candidats es varen valorar les accions relacionades amb la prevenció i reducció del malbaratament alimentari, així com les bones pràctiques en reducció d’altres materials. A més, es va tenir en compte la creativitat i innovació i les accions comunicatives per visibilitzar la tasca d’aprofitament alimentari.
La selecció de candidatures va tenir en compte la representativitat de totes les illes i municipis participants de la campanya.
L’acte de presentació de candidatures i entrega de premis tengué lloc el passat 30 de novembre de 2023 a l’EHIB, dins l’acte anual de Rezero a les Balears.
Remenja’mmm a comerços i empreses del sector agroalimentari
Rezero ha visitat un a un els establiments comercials amb oferta alimentària dels principals municipis de Mallorca i Formentera. En total, 138 establiments: 120 a Mallorca i 18 a Formentera.
De totes aquestes visites s’ha pogut concloure que la majoria d’establiments ja tenen canals propis per donar sortida als excedents o bé ho deriven als proveïdors, mentre que altres han mostrat desinterès o dificultats per concretar la canalització.Això ha portat a l’equip de Rezero a posar el focus al sector productiu i de la distribució, establint vincles entre finques agrícoles d’Agromart i les entitats socials HOPE i Mallorca Sense Fam. Els primers resultats han permès la canalització de més de 6.000 kg d’aliments que s’han distribuït a famílies de tot Mallorca.
Remenja’mmm a Hospitals
Després de fer prospeccions a l’Hospital de Manacor, d’Inca i a la Residència i l’Hospital de Formentera, Rezero ha focalitzat els esforços a l’Hospital Universitari Son Espases, actuant al servei de cuina de pacients, amb més de 700 comensals diaris, i al servei de cuina dels restaurants, amb 150 visitants al dia aproximadament.
En ambdues cuines s’ha realitzat una diagnosi inicial per plantejar el pla d’actuació.
Els resultats mostren com la major part del malbaratament que es genera a l’hospital correspon al menjar que torna de les plantes. Això suposa el 75% del malbaratament que es genera a la cuina de pacients, quasi 200 kg diaris, i només es pot prevenir, ja que no és aprofitable. La resta d’aliments malbaratats, uns 30 kg/dia, són restes de menjar no servit que seria apte per canalitzar.
Pel que fa a la cuina del restaurant de visitants, el 50% del malbaratament correspon a menjar que es queda al plat, és a dir, uns 90 kg d’aliments tudats diàriament, mentre que uns 30 kg d’aliments no servits podrien participar de circuits de canalització.
Amb aquesta informació, i en coordinació amb l’equip directiu i el personal de cuina, s’ha elaborat un pla de prevenció i canalització del malbaratament que incorpora mesures de prevenció en els diferents punts del circuit (recepció, magatzem, emplatat, habitacions i altres) i propostes per a la canalització d’excedents establint un Pont Alimentari amb entitats socials pròximes. Aquest pla preveu a més el desenvolupament d’una estratègia transversal de formació a les persones treballadores i de comunicació entre els serveis.
A més Rezero ha desenvolupat tres sessions de formació per a les persones treballadores de la cuina, sensibilitzant sobre les implicacions del malbaratament alimentari, concretament al sector dels hospitals i oferint eines per a un millor aprofitament en el dia a dia.
També s’ha donat a conèixer la campanya Remenja’mmm i s’ha presentat la feina feta amb el Pla de prevenció i canalització del malbaratament alimentari a Son Espases.
Remenja’mmm a nivell municipal
Rezero preveu continuar treballant perquè, amb una mirada transversal, els municipis de les illes prenguin consciència de les implicacions del malbaratament alimentari i puguin actuar en conseqüència.
En aquest sentit, s’estan elaborant guies amb consells pràctics per a cada punt de la cadena alimentària, des de la producció fins a la taula.
Remenja’mmm per la Ciutadania
El pla de comunicació per arribar al màxim públic possible s’ha ideat des de la participació.
Així, l’eix de la campanya Remenja’mmm a les Balears ha estat una cançó amb la qual s’ha realitzat un vídeo participatiu on han intervingut escoles, pagesos, entitats, cuiners, etc. i que s’ha difós per xarxes socials, mitjans i a l’acte anual de Rezero a les Balears.
A més, la campanya ha volgut incidir en dos aspectes:
- Crear notorietat de marca, Remenja’mmm, com a sinònim d’aprofitament. Convertir el fet negatiu, com és el malbaratament, en quelcom de positiu.
- Mostrar la transversalitat del problema i donar veu a persones que treballen dins la cadena d’aliments, amb testimonis i entrevistes.
S’han aprofitat tots els canals de difusió a l’abast. Les xarxes socials pròpies de Remenja’mmm, les xarxes de Rezero, el butlletí mensual i la pàgina web, on hem recollit totes les actuacions generades.
A més Remenja’mmm ha comptat amb un important impacte a mitjans de comunicació de les illes, premsa, ràdio i televisió.