El passat 14 d’abril, la Comissió de Medi Ambient i Ordenació Territorial del Parlament de les Illes Balears va convidar Rezero, a petició del grup parlamentari Més per Mallorca, per explicar l’informe “Les Illes Balears cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició”, un estudi que Rezero va publicar a l’octubre de 2019.
Roser Badia, coordinadora de Rezero a Balears, va fer la presentació de l’informe. El treball és un estudi pioner amb una visió conjunta i transversal del model productiu i de consum a les Illes. Tot i que des del 2019 les circumstàncies excepcionals generades per la pandèmia han suposat un parèntesi en l’activitat econòmica i social que òbviament han afectat la generació de residus, aquest estudi permet valorar la situació balear just en l’estadi anterior. També aporta dades rellevants abans l’entrada en vigor de la Llei Balear de Residus i Sòls Contaminats, desplegada el passat mes de març .
L’estudi en qüestió analitza 28 indicadors, amb dades objectives compreses entre els anys 2010 – 2018 que s’estructuren en cinc eixos: prevenció i generació de residus, gestió i tractament, consum, responsabilitat ampliada del productor i política municipal. Aquest pretén ser el primer d’un seguit d’informes periòdics que permetran monitoritzar l’impacte de les mesures adoptades amb la implementació de la Llei i comportaran una tasca pionera realitzada per Rezero de sistematització, millora i actualització contínua dels indicadors inicials que permetin adaptar-se a l’evolució constant de la realitat balear.
A la comissió del passat 14 d’abril, els representants dels diferents partits van poder manifestar el seu posicionament i es va debatre al voltant d’algunes de les qüestions que van plantejar:
Des de Més per Mallorca, el Sr. Ferrà es va interessar pels sistemes que es demostren més eficients per la gestió dels residus, i va preguntar per l’impacte de la llei balear en altres territoris. També va demanar quina valoració es feia de la posada en marxa de la Llei de Residus i de la implantació progressiva del cànon a l’abocament i la incineració.
La Sra. Marí, del PP es va interessar pels motius pels quals Balears és la comunitat autònoma amb més generació de residus i va criticar la nul·la inversió en prevenció de residus abans de l’any 2017. També va posar de manifest la greu problemàtica de la qualitat de l’aigua a les Illes com a factor determinant en les xifres, també rècord, de consum d’aigua embotellada.
Des de Podem, el Sr. Jiménez veu imprescindible actuar sobre el sobrenvasat dels productes de forma transversal i va defensar la importància d’invertir en educació ambiental.
Des de Ciutadans, el Sr. Benalal també va expressar la seva preocupació per la mala qualitat de l’aigua de xarxa com a factor determinant en el consum d’aigua embotellada i va qüestionar les dades de generació de residus a les Illes en contrast amb la resta de comunitats autònomes.
La Sra. Sureda, diputada del Pi, va exposar els conflictes entre les mesures impulsades a nivell de sanitat i de residus, i es va interessar per la gestió preventiva en zones turístiques. També va manifestar el seu interès en les alternatives al consum d’aigua embotellada per a les Illes.
Finament, el Sr Borràs del PSIB-PSOE, va mostrar la necessitat de seguir les directrius marcades per la legislació europea en relació a les actuacions de prevenció de residus.
Per la seva part, Roser Badia va defensar la necessitat de ser ambicioses en les polítiques de prevenció de residus estatals i autonòmiques, insistint en un desplegament efectiu de la Llei de Residus per poder avançar en els objectius fixats. Una fita que requerirà recursos tècnics, econòmics i comunicatius i una estratègia de seguiment per part de les administracions que permeti que tota la societat s’hi senti involucrada.
Rezero, per la seva part, pretén fer el seguiment dels indicadors dins el 2022 a fi de valorar la seva evolució i poder seguir marcant una estratègia possible cap a la societat residu zero.