Nota de premsa, 30 de juny 2021
Des de fa tretze anys, l’entitat catalana Rezero va establir el 3 de juliol com a Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic com a símbol del plàstic d’un sol ús. Aquest any aquesta entitat referent en prevenció de residus, celebra l’entrada en vigor de la Directiva Europea de Plàstics d’un sol ús, però critica la poca ambició de l’Estat espanyol.
| El pròxim 3 de juliol entren en vigor algunes de les mesures més rellevants de la Directiva europea de Plàstics d’un sol aprovada el 2019: la prohibició de la comercialització en tota la Unió Europea d’alguns productes de plàstic d’un sol ús com plats, gots, bastonets higiènics, canyetes de begudes, gots i envasos d’aliments de poliestirè expandit (porexpan) i tots els productes fets de plàstic oxodegradable. En el cas de l’Estat espanyol, la llei que hauria d’haver transposat aquesta directiva europea, just acaba d’entrar al Congrés. Hi ha la previsió d’aprovació a finals d’any o principis del 2022. Malauradament com sempre en els temes ambientals i especialment en l’àmbit dels residus, el govern espanyol va tard i parteix d’una situació d’incompliment absolut. Per Rezero que aquestes mesures europees entrin en vigor el 3 de juliol és molt simbòlic i especial. Simbòlic perquè el 2009 l’entitat va decidir establir el 3 de juliol com el Dia Català Lliure de Bosses de Plàstic que, només un any més tard, es convertiria en el 3 de juliol, Dia Internacional Llibre de Bosses de Plàstic. La fundació va començar a rebre missatges d’arreu (Europa, Amèrica Llatina, Indonèsia, Japó …) d’entitats ambientals i administracions que també volien celebrar el 3 de juliol lliure de bosses. Aquesta data es manté fins al dia d’avui i s’ha ampliat amb el mes de juliol, mes sense plàstics que se celebra a escala internacional. Rezero va decidir establir el 3 de juliol, en el marc de la campanya Catalunya lliure de bosses, la primera campanya que es feia a tot l’Estat espanyol per posar el focus en el sense sentit de les bosses de plàstic com a exemple paradigmàtic de la cultura d’un sol ús. A partir d’aquí, l’entitat, malgrat les reticències de quasi tots els sectors, va aconseguir posar el tema dels envasos d’un sol ús en el debat públic i polític. Catalunya va legislar per a la reducció de les bosses, va començar a prohibir la distribució gratuïta d’aquests envasos i l’Estat va començar (al seu ritme …) a plantejar-se el tema. De vegades pregunten a Rezero per què van triar el 3 de juliol. I la resposta és senzilla: perquè va ser la data on van fer el primer debat públic a Barcelona sobre les bosses i on van convidar a un representant del govern irlandès que just havia establert una taxa de 20 cèntims per cada bossa d’un sol ús (en només tres mesos, Irlanda va aconseguir reduir el 90% de les bosses). Sembla mentida que l’Estat espanyol, just ara en ple 2021 comença a plantejar mesures de fiscalitat ambiental per reduir els residus (proposta d’impost als plàstics d’envasos no reutilitzables i proposta de cànon per a abocadors, incineració i coincineració) i ho fa de manera poc ambiciosa, amb caràcter recaptatori en comptes de fer-ho amb caràcter finalista per avançar en prevenció, reutilització i educació ambiental. Recursos audiovisuals: Cartells dels diferents anys |