Amb la col·laboració de diversos agents, el 2023 Rezero va canalitzar 843.214 quilos d’aliments frescos i secs que, d’altra manera, haurien esdevingut residus alimentaris.
També va evitar que es malbaratessin 8.289 racions de menjar cuinat, que es van fer arribar a entitats del sector social.
Cada any, amb motiu del dia internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament d’aliments, el 29 de setembre, es repeteixen dades que no deixen de ser sorprenents i preocupants sobre la quantitat d’aliments que es malbaraten. Per exemple: El 2022, en l’àmbit mundial, es van malbaratar 1.050 milions de tones d’aliments; a Europa, el 2021, es van llançar 131 quilos de menjar per càpita, tenint en compte tots els sectors de la cadena alimentària; a Catalunya, més del 6% de la fracció orgànica que és recollida selectivament es considera malbaratament alimentari, segons dades del 2012 (no n’hi ha de més recents!).
Resultats de la tasca de Rezero contra el malbaratament alimentari
Tenir dades actualitzades i comunicar-les és important, però també ho és prendre mesures per començar a revertir-les. Des de l’any 2015, Rezero col·labora amb Banc de Recursos per articular xarxes d’aprofitament d’aliments, en el marc del projecte Pont Alimentari, i per fomentar bones pràctiques al sector de la restauració, amb la campanya Remenja’mmm.
Per això, quan arriba el 29 de setembre, Rezero pot donar un altre tipus de dades. Modestes, potser, comparades amb les del primer paràgraf. Però són dades en positiu, d’aprofitament. Són dades que demostren que hi ha solució al problema del malbaratament alimentari.
En total, gràcies a la tasca desenvolupada tant a Catalunya com a les Illes Balears, i amb la col·laboració de diversos agents, el 2023 es van canalitzar 843.214 quilos d’aliments frescos i secs que, d’altra manera, haurien esdevingut residus alimentaris. A més, també es va evitar que es malbaratessin 8.289 racions de menjar cuinat, que es van fer arribar a entitats del sector social.
Gràcies a la tasca desenvolupada tant a Catalunya com a les Illes Balears, i amb la col·laboració de diversos agents, el 2023 es van canalitzar 843.214 quilos d’aliments frescos i secs
Impuls a les Illes Balears
A les Illes Balears la lluita contra el malbaratament alimentari de Rezero és més recent i s’està aconseguint impactes molt positius, i no tan sols pel que fa a la prevenció de residus. Gràcies a la implicació de l’Hospital de Son Espases i l’entitat SOS Mamás, s’han pogut aprofitar gairebé 2.000 quilos de menjar cuinat (equivalent a gairebé 10.000 racions). Sobre l’inici d’aquesta col·laboració, Ascen Maestre, fundadora i presidenta de l’entitat, explica: “Això de Son Espases em va arribar al cor. Just vaig rebre la notícia [que la UE eliminava ajudes a entitats socials] que em crida na Roser de Rezero. Va ser un alleujament, fins i tot vaig plorar”.
També s’han canalitzat un total de 17.687 quilos d’aliments, provinents de l’Escola d’Hoteleria de les Illes Balears (1.852 quilos destinats a la Fundació Es Refugi) i d’Agromart (10.385 quilos destinats a Mallorca Sense Fam i 5.450 quilos derivats a l’entitat Hope).
A més de les derivacions d’aliments per evitar-ne el malbaratament, es treballa amb els restaurants de les Illes perquè introdueixin bones pràctiques, com ara facilitar que la clientela s’endugui el menjar que queda al plat. En aquest sentit, cal destacar que avui en dia ja són més de 80 els restaurants balears adherits a la xarxa Remenja’mmm.
Incidència política de Rezero contra el malbaratament alimentari
Aquestes xifres ja són part del canvi, però cal un marc normatiu que acceleri la transformació necessària. Per això, la tasca de Rezero contra el malbaratament alimentari no s’atura aquí. També participa en grups de treball amb entitats de tot l’estat. Ara l’objectiu és assolir una llei estatal de prevenció del malbaratament alimentari ambiciosa, i per això treballem amb el col·lectiu #LeySinDesperdicio. Sobretot, cal que la nova norma impulsi la prevenció del malbaratament en totes les baules de la cadena alimentària, prioritzant la prevenció.
En l’àmbit català, Rezero treballa per a facilitar que s’implanti la normativa vigent. En aquest sentit, dona suport en l’elaboració de plans de prevenció del malbaratament, sobretot en hospitals i residències, però també en escoles i hotels. Rezero ajuda a quantificar els aliments que malbaraten i a establir mesures preventives.
El canvi necessari per posar fi a les xifres actuals de malbaratament alimentari requereix la implicació de tots els agents: productores, distribuïdores, comerços, restauració i consumidores. Es tracta d’una transformació del model de producció, distribució i consum a gran escala, d’aquí la importància d’una legislació exigent que posi eines per frenar el despropòsit que significa el malbaratament. Aquest canvi de model, però, també demana fer una anàlisi minuciosa de tots els processos en què intervenen aliments i identificar les mesures d’acció més efectives.
Si vols més informació sobre les actuacions de Rezero en matèria de prevenció de malbaratament alimentari:
25 de setembre de 2024