El redactat que defensa el govern espanyol només introdueix mesures tímides que no resoldran el problema ambiental, social, econòmic i de salut que representen el tabac i les burilles.
Rezero presenta esmenes basades en els principis de la responsabilitat ampliada del productor i de la jerarquia de residus.
Cada vegada que s’aprova una normativa vinculada als residus, es decideix, en part, quant temps més trigarem a arribar al residu zero. Cada llei, cada reial decret, és una oportunitat que cal aprofitar per fer passos significatius cap a una societat eficient en la gestió dels recursos i que prioritzi la protecció del medi ambient i la salut de les persones.
Per això, el reial decret sobre les burilles que el govern espanyol prepara és una ocasió que no es pot deixar perdre. El passat 22 de maig va concloure el període perquè ciutadania i entitats aportessin esmenes al redactat que proposa el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Rezero, que ha elaborat diversos estudis sobre el problema de les burilles, ha fet una lectura crítica al text exposat i ha aportat un seguit d’esmenes. Són propostes clau perquè la nova norma signifiqui un avenç important en la lluita contra els elevats impactes —ambientals, socials, econòmics i en la salut—, del consum de tabac.
El problema de les burilles, en dades
Només a Catalunya, es calcula que cada any es generen 2.720 tones de burilles de cigarretes. Segons les estimacions, el 70% d’aquestes burilles acaben a terra, sigui al carrer, sigui en entorns naturals. De fet, se sap que són el residu més abundant a les platges de la regió occidental del Mediterrani; en concret, de cada 100 residus trobats, 25 són burilles. Poden romandre al medi ambient de deu a quinze anys abans de descompondre’s.
El problema d’aquesta presència en els entorns naturals va molt més enllà del perjudici estètic. Les burilles alliberen substàncies —com la nicotina, el monòxid de carboni i el quitrà—, que acaben contaminant sòl i aigua.
Els estudis fets per Rezero han posat en evidència el cost que els municipis estan assumint en relació amb les burilles. En l’àmbit català, s’estima que representa entre 12 i 21 euros per persona i any. A Menorca, en són entre 16 i 23. Pel que fa a la neteja del litoral, les despeses se situen en una forquilla d’entre 9.600 i 22.200 euros per quilòmetre i any. Està clar que s’està produint un trasllat de responsabilitats de la indústria cap a les administracions locals i, per tant, cap a la ciutadania.
Valoració del redactat del reial decret sobre les burilles
El redactat presentat pel govern, clar i ras, queda curt. La proposta actual no aporta les eines necessàries per afrontar les múltiples dimensions del desafiament que planteja la gestió d’aquest residu.
El que hi manca
És cert que al preàmbul s’advoca per l’aplicació de la jerarquia ecològica dels residus. Però en l’articulat no es plantegen objectius de reducció quantitativa. Tampoc no s’inclouen accions per reduir la toxicitat dels filtres. En aquest sentit, per exemple, s’hauria pogut obligar les empreses del sector a invertir en ecodisseny i recerca, desenvolupament i innovació. Hauria estat una estratègia efectiva, no només per avançar en alternatives menys tòxiques, sinó també per aconseguir reduir-ne el contingut plàstic. De fet, també hauria pogut forçar el desenvolupament de filtres reutilitzables.
El text ni tan sols planteja un full de ruta per fer possible la recollida selectiva de les burilles i evitar que s’abandonin al medi. L’obligatorietat de la recollida selectiva es demora fins al 2030; una dilatació inacceptable, que mostra una deixadesa de responsabilitats.
En tot cas, i complint amb el principi de prevenció i de jerarquia ecològica dels residus, si la indústria del tabac és incapaç d’assumir la recollida separada, el Ministeri hauria d’augmentar el grau d’exigència, establir objectius de reducció i prohibir fumar no només a les platges, sinó a tots els espais naturals. Són mesures que s’estan estudiant en alguns països, com Holanda, Bèlgica i el Canadà, on el bé comú i el medi ambient prevalen sobre la llibertat de la persona fumadora.
El que aporta
El reial decret sobre les burilles que defensa el govern té només dues grans aportacions. Per una banda, detallar els llocs on administracions i operadors privats, com el sector horeca, hauran d’instal·lar punts de recollida (bàsicament, cendrers). Per una altra banda, definir el procediment d’aplicació de la responsabilitat ampliada dels productors (RAP).
La base de les esmenes de Rezero al reial decreto
Si es vol que aquest reial decret sobre burilles sigui una eina efectiva i no només una mesura per cobrir l’expedient, cal introduir-hi canvis rellevants. Rezero aposta per aquests 5 idees clau:
- Aplicació d’objectius de reducció. És el que estableix la Llei de residus i sòls contaminats per una economia circular. És pel que Europa aposta en relació amb la reducció efectiva dels plàstics.
- Prohibició de l’ús de substàncies tòxiques en la fabricació de filtres. Per protegir els nostres ecosistemes i la salut de les persones.
- Implantació urgent de sistemes de recollida separada. Han de ser sistemes de recollida de qualitat i assumits pels mateixos productors. Han d’estar implantats abans no hagin passat dos anys de l’aprovació del reial decret. En aquest sentit, considerem que el sistema de dipòsit, devolució i retorn és una eina efectiva que cal posar en marxa en aquest sector.
- Desenvolupament, per part de la mateixa indústria, de sistemes de reciclatge. S’ha de garantir un producte derivat que sigui de qualitat i, òbviament, lliure de tòxics.
- Desplegament d’una RAP completa. Tal com indica la Unió Europea, les empreses productores haurien d’assumir el 100% dels costos associats a la recollida i tractament dels residus associats al tabac. És a dir, haurien d’incloure els costos de neteja viària, de les platges, de les aigües superficials de les nostres costes, i de les infraestructures de sanejament i depuració. Sense oblidar tampoc els costos associats a les campanyes de conscienciació, recollida de dades, etc.
L’alternativa: la prohibició
És possible que totes o alguna d’aquestes mesures no hagin estat incloses perquè es consideren inviables. Si és així, Rezero defensa que pren tot el sentit aplicar un dels principis bàsics del residu zero: no permetre la posada en el mercat de cap producte que no pugui ser reutilitzable, reciclable o compostable. Si el sector del tabac no pot garantir-ho, llavors les administracions haurien de prohibir el tabac.
Esperem que el govern doni un cop de timó i converteixi el reial decret sobre burilles en la normativa que necessitem. És imprescindible millorar el text actual, que es queda a mitges tintes. Cal una norma més valenta. Un reial decret pensat per protegir, de veritat, els interessos de la ciutadania i el medi natural.
Si tu també vols que s’aprovin lleis que ens acostin cap al residu zero, ajuda’ns a continuar amb la nostra tasca d’incidència política.
30 de maig de 2023