Rezero publica avui l’informe 2022 “Les Illes Balears cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició” un retrat de l’estat i les tendències del consum de recursos naturals i la generació de residus a les nostres illes.
La crisi sanitària per la covid-19 i l’entrada en vigor de la nova Llei de Residus Balear són els dos factors que han intervingut en la reducció de residus de les Illes.
La tendència de consum de l’usar i llençar no canvia. Elements clau com les ampolles de plàstic d’aigua, les càpsules de cafè o els productes menstruals d’un sol ús continuen en augment.
Palma, 25 d’octubre de 2022.- L’informe d’indicadors publicat avui és la continuïtat d’un primer informe elaborat el 2019. L’objectiu d’aquest segon informe és fer una anàlisi i seguiment continuat de dades rellevants que ajudin a conèixer l’estat i les tendències del consum de recursos naturals i la generació de residus a les Illes Balears a fi d’anar dibuixant el camí cap a la societat residu zero.
Així, l’informe analitza 24 indicadors dins el període 2010 – 2020 que s’articulen a partir de cinc eixos: prevenció i generació de residus, gestió i tractament, consum, responsabilitat ampliada del productor i política municipal.
Balears l’any 2020 presenta els mínims de generació de residus en l’última dècada.
Si bé l’informe del 2019 marcava una clara tendència a l’alça en la generació de residus amb un nivell màxim assolit el 2018, l’any 2020 presenta els mínims de generació de residus en l’última dècada, amb una disminució superior al 16% respecte a l’any 2010 i del 24% respecte al 2019. Hi intervenen clarament diversos factors, com l’entrada en vigor de la nova Llei de Residus balear i la crisi sanitària per la covid-19 (que va comportar la disminució del turisme i la limitació de l’oci). Tot i que Balears ha aconseguit l’objectiu autonòmic de reducció de la generació de residus pel 2021, encara està lluny d’assolir l’objectiu pel 2030 (caldrà reduir la generació en un 9%) i encara està per veure com afectarà la recuperació econòmica dins els próxims anys. I és que els nostres residus continuen lligats al PIB.
Si bé l’entrada en vigor de la Llei Balear de Residus ha vengut acompanyada de dades molt positives, com ara l’augment en despesa pública, l’augment de deixalleries autoritzades, o l’augment de municipis amb un sistema porta a porta que permet millorar la recollida selectiva, el 85% dels nostres residus té tractament finalista; per entendre’ns, el 85% del pes dels residus acaba a l’abocador o a la incineradora. Aquest volum es tradueix directament en emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Un percentatge total que es manté constant al llarg dels anys i que suposa entre el 3-4% del total de les emissions generades.
En el context de crisi climàtica, el tractament finalista no és un bon negoci. És necessari revertir la tendència actual cap a un model on s’allargui al màxim la vida dels productes a través de la reutilització i la preparació per a la reutilització i on els materials puguin ser reintroduïts al sistema mitjançant el reciclatge de qualitat. Cal recordar que l’objectiu balear de preparació per la reutilització i el reciclatge de totes les fraccions ordinàries de residus municipals per al 2030 és del 65% en pes respecte al total generat. Malgrat això, l’informe d’indicadors ens diu que les dades continuen estancades amb una recollida selectiva encara per sota del 30% i una reutilització molt per sota del seu potencial. La implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica domiciliària per part de tots els municipis balears, especialment els grans nuclis poblacionals, és una qüestió d’extrema prioritat.
L’informe alerta també sobre el creixement d’algunes tendències de consum ancorades encara en la cultura d’usar i llençar. És el cas de les càpsules de cafè, que augmenta imparable, dels bolquers o dels productes d’higiene femenina. Bolquers i productes menstruals d’un sol ús representen, en conjunt, gairebé el 2% en pes de la generació total de residus a Balears, amb uns elevats costos associats a la seva recollida i tractament per part de l’administració pública i sense tenir associat un sistema de Responsabilitat Ampliada al Productor (RAP).
En la mateixa tònica, sorprèn el consum d’aigua envasada que no ha experimentat cap declivi, malgrat les polítiques actuals, tant autonòmiques com europees, en la prevenció de plàstics d’un sol ús. Un tipus de residu prescindible, de vida útil molt curta i d’elevat impacte ambiental. El 50% dels residus que arriba al mar, és plàstic.
“La cada vegada més intensa crisi climàtica, la manca de subministrament de materials i la inestabilitat geopolítica global ens indica que a les Balears urgeix, cada dia més, l’aplicació d’actuacions efectives de prevenció, reutilització i recollida selectiva de qualitat. Els sectors han de sentir-se partícips i impulsors d’una innovadora logística de les Illes per tal de netejar i reutilitzar els envasos de vidre. Només així guanyarem en autonomia, justícia social i resiliència”.
Rosa García, directora general de Rezero
Aquesta fórmula és la clau de volta per deslligar els residus del PIB, per equilibrar la generació de residus per l’augment estacional de població visitant i per reduir les emissions d’efecte hivernacle associades al tractament de residus. Les dades recollides ens permeten analitzar no només el moment en el qual ens trobem, sinó també formular propostes per corregir tendències i fer front a una realitat d’emergència climàtica per transitar cap a un model de producció i consum més resilient, just i sostenible per tota la societat balear.