RezeroLab

La Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) s’ha convertit en una eina política clau per gestionar els residus i aplicar el principi de «qui contamina paga». No obstant això, després de dècades d’implementació, els sistemes de RAP han mostrat resultats contradictoris amb la reducció de l’impacte ambiental i amb l’avenç dels principis de l’economia circular.
Aquest estudi examina de manera crítica el rendiment dels sistemes de RAP a tot el món, centrant-se en la seva eficàcia en la reducció de residus, la promoció de la reutilització i la garantia d’una transició justa per als treballadors de l’àmbit dels residus. Les seves troballes clau són:

1. Tot i que la RAP ha mobilitzat amb èxit recursos per a la gestió dels residus, no ha comportat una reducció de la generació d’aquests. En molts casos, els volums de residus i l’impacte ambiental absolut han augmentat malgrat la implementació de la RAP.
2. Els sistemes de RAP, en general, han millorat les ràtios de recollida i reciclatge en aquells llocs on la legislació ha proporcionat l’orientació adequada, s’han fet esforços per promoure la prevenció de residus i la reutilització o s’ha desincentivat la disposició final dels residus (és a dir, tecnologies d’abocament o de crema de residus).
3. L’aplicació de la RAP al Sud global s’enfronta a reptes específics, especialment per garantir retribucions justes per als qui treballen en residus i per integrar els treballadors del sector informal.
4. Les qüestions de governança, com ara la manca de transparència, el compliment de les normes o els conflictes d’interessos, han obstaculitzat l’eficàcia de molts sistemes de RAP a l’hora d’aconseguir el millor resultat ambiental i social.

L’estudi proposa una reformulació de les línies d’actuació de la RAP que tingui en compte aquestes mancances:

• Integrar la RAP en les estratègies més àmplies de reducció de residus i d’economia circular.
• Incorporar forts incentius per afavorir l’ecodisseny i la reutilització.
• Assegurar una transició justa per als recicladors i per als treballadors informals, especialment
• els del Sud global.
• Millorar les estructures de govern per millorar la transparència i prevenir l’abús de poder.
• Prioritzar els sistemes de recollida d’alt rendiment, com ho són els sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR).

Aquest estudi vol servir per donar a conèixer i analitzar els productes de la cistella de la compra estàndard de Mallorca en base a tres criteris:

i) la procedència del producte,

ii) l’accés a producte ecològic i,

iii) la generació de residus associada.

El seu anàlisi es proposa per les diferents tipologies d’establiments comercials i circuits de proveïment de Mallorca, a fi d’identificar la vinculació entre els tipus d’establiments i l’oferta de determinats productes.

També s’han volgut valorar les opcions de consum a l’illa en el context generat per la crisi sanitària i en els anys posteriors, degut a que la intenció és que aquest estudi es faci periòdicament, donant continuïtat als objectius de l’estudi i generant dades evolutives que permetin seguir l’impacte de les mesures adoptades. Amb la intenció d’avançar cap el dret a consumir d’una manera més respectuosa amb el medi ambient i la salut de les persones. 

Aquest estudi vol servir per donar a conèixer i analitzar els productes de la cistella de la compra
estàndard de Menorca en base a tres criteris:

I. Envasat dels productes.
II. Les opcions de compra que es poden trobar als establiments de l’illa.
III. La possibilitat de realitzar la compra sota criteris ambientals.
El seu anàlisi es proposa per les diferents tipologies d’establiments comercials i circuits de proveïment de Menorca, a fi d’identificar la vinculació entre els tipus d’establiments i l’oferta de determinats productes.

L’estudi s’ha de concebre com una eina per incentivar l’adopció de mesures per a que Menorca faci
front al nou marc legal i transiti, de forma ràpida i decidida cap a un model de producció i consum
basat en el residu zero i l’economia circular.

El treball també vol contribuir a promoure bones pràctiques per part de les empreses de la cadena de
subministrament, que els permetin ser realment competitius en el mercat menorquí i garantir el dret
del consumidor a consumir sense generar residus. Aquest estudi, d’actualitzar-se periòdicament,
permetria realitzar un monitoratge de l’impacte de l’adopció de certes mesures a Menorca. L’estudi
també pot servir per valorar les opcions de consum al territori en el context generat per la crisi
sanitària i en els anys posteriors.

Aquest estudi es presenta com una actualització i ampliació dels estudis realitzats el 2009, el 2010 i el 2011 per l’Agència Catalana del Consum sobre l’Anàlisi de la producció de residus associada a la cistella estàndard de la compra. La metodologia emprada en aquest nou estudi s’ha modificat en alguns aspectes respecte la utilitzada en estudis anteriors, amb l’objectiu d’adequar-se a les necessitats i interessos del present, fet que en dificulta la comparació dels resultats.

L’estudi s’ha de concebre com una eina per incentivar l’adopció de mesures per tal que Catalunya faci front al nou marc legal que està desplegant la Unió Europea i transiti, de forma ràpida i decidida, cap a un model de producció i consum basat en el residu zero i l’economia circular.

El treball també vol contribuir a promoure bones pràctiques per part de les empreses de la cadena de subministrament, que els permetin ser realment competitives en el mercat català i garantir el dret de les persones consumidores a consumir sense generar residus. Aquest estudi, si s’actualitzés periòdicament, permetria realitzar un monitoratge de l’impacte de l’adopció de certes mesures a Catalunya. Aquest punt agafa especial rellevància si es té en compte que actualment s’està treballant en la nova llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya. L’estudi també pot servir per valorar les opcions de consum al territori en el context generat per la crisi sanitària i en els anys posteriors.

Rezero ha elaborat l’«Anàlisi de la generació de residus i impacte ambiental associats a les vendes a través del comerç electrònic», per encàrrec de la Direcció General de Comerç. L’estudi aporta noves dades sobre la generació de residus d’envasos i l’impacte ambiental associats a les vendes a través del comerç electrònic al territori català.

Per fer-lo, s’ha dut a terme un estudi de camp que ha permès identificar els tipus d’envasos utilitzats i estimar la generació dels pròxims anys. També s’han analitzat diverses bones pràctiques del sector per reduir residus i al document s’apunten les mesures de prevenció que es recomana implementar.

L’estudi consta de quatre blocs:

Bloc 1. Determinació del context 

Bloc 2. Anàlisi del comerç electrònic a Catalunya i els envasos utilitzats 

Bloc 3. Recull d’experiències de bones pràctiques en envasos de comerç electrònic 

Bloc 4. Conclusions, propostes i recomanacions

En aquest estudi s’identifiquen quins són els residus dispersos més comuns en diferents tipologies d’entorns urbans de la illa (posant especial atenció a les llosques de tabac), quins d’aquestes -donades les seves característiques o mides- persisteixen i no son recollits en la seva totalitat pels mecanismes o maquinaria de neteja emprats, així com aportar propostes per evitar la seva presència.
Concretament, l’estudi vol contribuir a millorar el coneixement sobre la presència de llosques i la composició de la brossa dispersa que es troba en quatre entorns urbans diferents (carrer, parc, port i platja tipus A) i relacionada amb les activitats que s’hi duen a terme o la tipologia d’entorn. De manera general existeixen poques dades de la composició d’aquest tipus de brossa que es llença directament als espais públics o escapa dels sistemes de recollida dins
els espais urbans.
Amb aquest objectiu, s’han quantificat els residus dispersos trobats en diverses ubicacions escollides de Menorca, abans i després de les actuacions dels serveis de neteja, i s’han extret conclusions en funció de la tipologia de residus trobats, de la seva quantitat i del tipus de neteja que es realitza.
L’estudi també recull un seguit d’exemples d’iniciatives, tant nacionals com internacionals, pel que fa a la prevenció i correcta gestió de les llosques de tabac, i inclou una sèrie de recomanacions tècniques i polítiques per reduir els impactes ocasionats per aquests residus a Menorca.

Rezero – Fundació per a la Prevenció de Residus i el ConsumResponsable presenta el informe 2020 “El Estado español hacia el residuo cero. Situación actual e indicadores hacia la transición”. El objetivo del informe es hacer un análisis y seguimiento continuado de datos relevantes que ayuden a conocer el estado y las tendencias del consumo de recursos naturales y la generación de residuos en el Estado español. Con esta finalidad, Rezero ha diseñado y analizado una veintena de indicadores que permitan valorar la situación española en aquellos aspectos considerados estratégicos para avanzar hacia el residuo cero.

La estructura del informe se articula a partir de cinco ejes: prevención y generación de residuos, gestión y tratamiento, consumo, responsabilidad ampliada al productor y economía circular.Los datos y análisi que se aportan permiten observar la evolución interanual y, a través del último dato disponible, situar la mirada sobre la situación actual.

Este primer informe se presenta tras la aprovación de la nueva Ley de residuos y suelos contaminados para una economía circular, que renueva objetivos y define nuevas obligaciones e instrumentos a aplicar por parte de los territorios. Con este informe Rezero quiere aportar nuevos datos para la reflexión y la formulación de propuestas para que el Estado español haga frente al nuevo marco legal español y europeo y transite de forma rápida y decidida hacia un modelo de producción y consumo que reduzca la explotación y desaprovechamiento de los recursos naturales y conseguir una reintroducción efectiva de los residuos/recursos como materia primera en la industria y agricultura.

Aquest informe fa una anàlisi i seguiment continuat de dades rellevants que ajuden a conèixer l’estat i les tendències del consum de recursos naturals i la generació de residus a les Illes Balears. L’informe inclou vint-i-quatre indicadors que permeten valorar la situació a les Illes Balears en aquells aspectes considerats estratègics per avançar cap a la societat residu zero.

Els municipis, treballant en col·laboració amb els agents interessats de la comunitat, són la clau per desbloquejar el potencial de l’economia circular a Europa. Per això hem escrit aquest Pla d’Acció, per ser utilitzat com una eina per crear coneixement sobre els aspectes pràctics del residu zero a nivell local i fer realitat la visió de l’economia circular.

El document el teniu en català i castellà.

1. Hi ha 6 factors determinants per implantar la reutilització d’ampolla de vi:
   • Característiques de l’ampolla (model, etiqueta i càpsula)
   • Transport de l’ampolla
   • Distància a la planta de rentat
   • Capacitat d’emmagatzematge
   • Condicions higièniques d’emmagatzematge
   • Incentius per al retorn de l’ampolla buida.
2. S’ha determinat que la quantitat òptima de cicles de reutilització és de 8 usos, considerant els aspectes estètics i higiènics de l’ampolla. 
3. El sistema de dipòsit, devolució i retorn –SDDR- és l’instrument més efectiu per garantir el retorn de les ampolles buides als establiments per part de les persones consumidors
4. La distància entre la planta de rentat i el celler és clau per optimitzar el cost econòmic de la reutilització. 

Les burilles de cigarreta no són actualment una prioritat en l’agenda política de la prevenció i gestió de residus, tot i ser un dels residus més abundants en la brossa dispersa d’entorns naturals i urbans i causar greus impactes ambientals, degut a la seva composició material i l’acumulació de substàncies tòxiques i elevats costos de neteja i gestió per a l’administració.

Aquest estudi mostra quina és la situació actual pel que fa a la generació i gestió dels residus de cigarreta a Catalunya, quins són els principals impactes ambientals i econòmics que poden ocasionar i s’analitzen les mesures es poden implantar per reduir els seus impactes i facilitar la seva recollida i tractament.