Producció de residus municipals
Els residus municipals són tots aquells residus generats als domicilis particulars, comerços, oficines i altres serveis, i tots aquells generats als municipis que siguin assimilables als que es produeixen en aquests espais.
Producció de fracció resta
La fracció resta és aquella que engloba tots els que residus que no s’han llençat selectivament a les fraccions de recollida selectiva i que, per tant, no podran tenir un reciclatge de qualitat.
Avançar cap a una societat residu zero implica reduir al màxim la quantitat de residus llençats a la fracció resta.
Desacoblament PIB i generació de residus
La producció de residus és un paràmetre complex que depèn de moltes altres variables, com la situació econòmica, els instruments legals implantats, l’evolució de la conscienciació ambiental de la ciutadania, el turisme, etc. Tanmateix, el PIB és un dels paràmetres que s’observa que té una relació més estreta amb la generació de residus: si el PIB augmenta, la generació de residus també (com més riquesa té un territori, més residus genera), i a l’inrevés.
Per aquest motiu, el desacoblament entre el creixement econòmic i la generació de residus és una de les estratègies principals que marca la política europea en matèria de prevenció de residus.
Generació de residus mensuals
La generació de residus està estretament lligada a la pressió demogràfica d’un territori.
En el cas de les Illes Balears, l’afluència de turisme suposa un augment important de la generació de residus per càpita en alguns mesos de l’any, fet que pot comportar el col·lapse puntual de les instal·lacions de gestió i tractament de residus.
Producció de residus industrials
Es consideren residus industrials tots aquells resultants d’un procés de fabricació, o generats en una instal·lació industrial i que no siguin assimilables a residus municipals.
Producció de residus de la construcció
Es consideren residus de la construcció tots aquells generats en una obra de construcció o demolició. Es tracta d’una fracció de residus de gran rellevància en el total de residus generats, degut al seu elevat pes, i que tenen un gran potencial de reutilització si es gestionen correctament, malgrat que, de forma global, només se’n recicla i reutilitza una petita part.
La seva generació sol anar estretament lligada amb l’evolució del mercat immobiliari.
Reutilització i preparació per a la reutilització
En la jerarquia europea de la gestió de residus, la reutilització i preparació per a la reutilització ocupen un dels principals esglaons, essent les accions més importants després de la prevenció de residus. Tot i això, s’observa com, a la realitat, no tenen una representació gens significativa dins el sistema de gestió actual.
Per garantir la reintroducció al mercat de materials amb potencial de ser reutilitzats i dinamitzar els mercats de segona mà, cal adoptar mesures que permetin augmentar la qualitat i quantitat de la recollida selectiva d’aquests. Cal remarcar l’alt potencial de creació de llocs de treball que suposa la recuperació i reparació de materials.
Envasos reutilitzables de begudes
La premissa principal de l’economia circular és que els residus són recursos que poden ser utilitzats més d’una vegada dins del sistema i generar un nou valor. D’aquesta manera, es desvincula el creixement econòmic de l’extracció de nous recursos naturals.
La reutilització d’envasos és pedra angular d’aquest plantejament, tenint en compte el volum de residus associats a l’envasat i de productes. Malgrat la reutilització d’envasos de begudes permet reduir la generació de residus, els gasos amb efecte hivernacle i estalviar costos comparat amb l’ús d’envasos de plàstic, llaunes o envasos de vidre d’un sol ús, la seva quota de mercat és encara massa baixa.
Malbaratament alimentari
El malbaratament alimentari any rere any genera la pèrdua de milers de tones d’aliments, la generació de grans quantitats de residus orgànics i de grans pèrdues econòmiques, a causa d’un sistema de producció, distribució i consum d’aliments deficitari.
Canalització d’excedents alimentaris
El malbaratament alimentari és un problema complex que va més enllà de l’àmbit ambiental i que, davant la situació de crisi econòmica que vivim, resulta encara més insostenible i injustificable.
Una pota clau de la prevenció del malbaratament alimentari és l’establiment de vies per a la canalització d’excedents alimentaris que es generen fora de la llar (en establiments de restauració, comerços, empreses, centres escolars, menjadors comunitaris, etc), per a que aquests puguin ser aprofitats per entitats receptores de suport a col·lectius vulnerables.
El següent indicador mostra l’evolució de la canalització d’aliments impulsada pel projecte Pont Alimentari, una de les moltes iniciatives que treballen per establir canals entre empreses donants d’excedents alimentaris i entitats receptores en l’àmbit català.
Autocompostatge
L’autocompostatge representa una alternativa més eficient i sostenible que el tractament extern de la fracció orgànica, ja que permet obtenir compost de qualitat a la mateixa llar o municipi on es generen els residus, a més de permetre la implicació i conscienciació de la ciutadania en la importància de transformar els residus orgànics en compost per tornar els nutrients al sòl.
Recollida selectiva bruta de residus
Aquest indicador de recollida selectiva mostra el percentatge de residus municipals que són recollits diferenciadament per part de la ciutadania i els comerços amb la finalitat de poder-les reciclar , i així, estalviar recursos i energia necessaris per a la fabricació dels productes.