Producció de residus municipals
Els residus municipals són tots aquells residus generats als domicilis particulars, comerços, oficines i altres serveis, i tots aquells generats als municipis que siguin assimilables als que es produeixen en aquests espais.
Comerç electrònic
El comerç electrònic no ha parat de créixer en els últims anys i s’ha arrelat amb força com a una opció habitual de consum per a una part important de la població.
El comerç electrònic ofereix una sèrie d’avantatges a les persones consumidores, especialment en relació amb la comoditat, l’estalvi de temps i desplaçaments i posar a l’abast de poblacions amb menys oferta de comerç físic o de persones amb problemes de mobilitat o altres dependències, qualsevol mena de producte. Tanmateix, aquest tipus de comerç també té associats una sèrie d’inconvenients, molts d’ells relacionats amb l’impacte ambiental a causa del transport i els envasos utilitzats pel lliurament dels productes.
Canalització d’excedents alimentaris
El malbaratament alimentari és un problema complex que va més enllà de l’àmbit ambiental i que, davant la situació de crisi econòmica que vivim, resulta encara més insostenible i injustificable.
Una pota clau de la prevenció del malbaratament alimentari és l’establiment de vies per a la canalització d’excedents alimentaris que es generen fora de la llar (en establiments de restauració, comerços, empreses, centres escolars, menjadors comunitaris, etc), per a que aquests puguin ser aprofitats per entitats receptores de suport a col·lectius vulnerables.
El següent indicador mostra l’evolució de la canalització d’aliments impulsada pel projecte Pont Alimentari, una de les moltes iniciatives que treballen per establir canals entre empreses donants d’excedents alimentaris i entitats receptores en l’àmbit català.
Residus tèxtils
La indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta degut a l’elevat consum de recursos, tant naturals com sintètics, i a l’emissió de grans quantitats d’emissions i d’aigües contaminades, a més dels enormes impactes socials que genera a nombrosos països en vies de desenvolupament.
Per altra banda, els residus tèxtils estan esdevenint un problema cada vegada major, donada la manca de canals i d’infraestructures a gran escala per al seu reciclatge, i a la encara incipient cultura de la segona mà. Les entitats d’inserció social i de l’economia social i solidària són les que gestionen, majoritàriament, els residus tèxtils, tot i que es veuen col·lapsades per les grans quantitats de roba que recullen, que no tenen una sortida real per a ser reciclades o reutilitzades.
A més a més, la major part dels residus tèxtils que es generen encara es llencen com a fracció resta, impossibilitant totalment la seva reutilització o reciclatge, ja que aquests es deriven directament a tractament finalista (abocament o incineració).
Desacoblament PIB i generació de residus
La producció de residus és un paràmetre complex que depèn de moltes altres variables, com la situació econòmica, els instruments legals implantats, l’evolució de la conscienciació ambiental de la ciutadania, el turisme, etc. Tanmateix, el PIB és un dels paràmetres que s’observa que té una relació més estreta amb la generació de residus: si el PIB augmenta, la generació de residus també (com més riquesa té un territori, més residus genera), i a l’inrevés.
Per aquest motiu, el desacoblament entre el creixement econòmic i la generació de residus és una de les estratègies principals que marca la política europea en matèria de prevenció de residus.
Producció de fracció resta
La fracció resta és aquella que engloba tots els que residus que no s’han llençat selectivament a les fraccions de recollida selectiva i que, per tant, no podran tenir un reciclatge de qualitat.
Avançar cap a una societat residu zero implica reduir al màxim la quantitat de residus llençats a la fracció resta.
Generació de residus mensuals
La generació de residus està estretament lligada a la pressió demogràfica d’un territori.
En el cas de les Illes Balears, l’afluència de turisme suposa un augment important de la generació de residus per càpita en alguns mesos de l’any, fet que pot comportar el col·lapse puntual de les instal·lacions de gestió i tractament de residus.
Producció de residus industrials
Es consideren residus industrials tots aquells resultants d’un procés de fabricació, o generats en una instal·lació industrial i que no siguin assimilables a residus municipals.
Producció de residus de la construcció
Es consideren residus de la construcció tots aquells generats en una obra de construcció o demolició. Es tracta d’una fracció de residus de gran rellevància en el total de residus generats, degut al seu elevat pes, i que tenen un gran potencial de reutilització si es gestionen correctament, malgrat que, de forma global, només se’n recicla i reutilitza una petita part.
La seva generació sol anar estretament lligada amb l’evolució del mercat immobiliari.
Reutilització i preparació per a la reutilització
En la jerarquia europea de la gestió de residus, la reutilització i preparació per a la reutilització ocupen un dels principals esglaons, essent les accions més importants després de la prevenció de residus. Tot i això, s’observa com, a la realitat, no tenen una representació gens significativa dins el sistema de gestió actual.
Per garantir la reintroducció al mercat de materials amb potencial de ser reutilitzats i dinamitzar els mercats de segona mà, cal adoptar mesures que permetin augmentar la qualitat i quantitat de la recollida selectiva d’aquests. Cal remarcar l’alt potencial de creació de llocs de treball que suposa la recuperació i reparació de materials.
Envasos reutilitzables de begudes
La premissa principal de l’economia circular és que els residus són recursos que poden ser utilitzats més d’una vegada dins del sistema i generar un nou valor. D’aquesta manera, es desvincula el creixement econòmic de l’extracció de nous recursos naturals.
La reutilització d’envasos és pedra angular d’aquest plantejament, tenint en compte el volum de residus associats a l’envasat i de productes. Malgrat la reutilització d’envasos de begudes permet reduir la generació de residus, els gasos amb efecte hivernacle i estalviar costos comparat amb l’ús d’envasos de plàstic, llaunes o envasos de vidre d’un sol ús, la seva quota de mercat és encara massa baixa.
Malbaratament alimentari
El malbaratament alimentari any rere any genera la pèrdua de milers de tones d’aliments, la generació de grans quantitats de residus orgànics i de grans pèrdues econòmiques, a causa d’un sistema de producció, distribució i consum d’aliments deficitari.