Els cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, incineració o dipòsit controlat, són instruments econòmics que pretenen incentivar un comportament més respectuós amb el medi ambient penalitzant econòmicament la destinació del rebuig a tractaments. Qualsevol estratègia de gestió preventiva dels residus realitzada pels ens locals que comporti una reducció dels residus portats a tractaments finalistes comportarà un estalvi directe als municipis. D’altra banda, incrementar la recollida selectiva també suposa una millora directa en el balanç econòmic de la gestió dels residus municipals, a causa de l’increment dels ingressos vinculats als Sistemes Integrats de Gestió (SIG), el retorn del cànon i la venda de material.
Evolució de la destinació dels residus recollits com a fracció resta a Catalunya
Font:Agència de Residus de Catalunya
La tendència general de la destinació de la fracció resta és la disminució progressiva dels destins finalistes (incineració i dipòsit controlat) i l’augment del destí a tractament mecànic-biològic. Tot i això, la recuperació màxima de materials per al seu posterior reciclatge a les plantes de tractament mecànic-biològic mai ha superat el 40%.