Els cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, incineració o dipòsit controlat, són instruments econòmics que pretenen incentivar un comportament més respectuós amb el medi ambient penalitzant econòmicament la destinació del rebuig a tractaments. Qualsevol estratègia de gestió preventiva dels residus realitzada pels ens locals que comporti una reducció dels residus portats a tractaments finalistes comportarà un estalvi directe als municipis. D’altra banda, incrementar la recollida selectiva també suposa una millora directa en el balanç econòmic de la gestió dels residus municipals, a causa de l’increment dels ingressos vinculats als Sistemes Integrats de Gestió (SIG), el retorn del cànon i la venda de material.
Evolució del destí dels residus recollits a la Unió Europea
Font:EUROSTAT
A l’any 2021, el 30% dels residus generats a tota la Unió Europea té com a destí el reciclatge material i el 19% el compostatge o la digestió anaeròbica. Tanmateix, encara una gran part dels residus generats té un destí finalista (un 26% a incineració i valorització energètica, i un 22% a dipòsit controlat).
Tot i que la quantitat de residus destinats a dipòsit controlat ha disminuït en un 17% en els últims 8 anys, la quantitat d’aquests destinats a incineració (amb o sense valorització energètica) ha augmentat un 11%. En contraposició, el reciclatge material ha augmentat un 28% i el destí de compostatge i digestió anaeròbica de la matèria orgànica ha augmentat en un 45% entre 2013 i 2021.