El malbaratament alimentari any rere any genera la pèrdua de milers de tones d’aliments, la generació de grans quantitats de residus orgànics i de grans pèrdues econòmiques, a causa d’un sistema de producció, distribució i consum d’aliments deficitari.
Evolució del malbaratament alimentari en diferents sectors de producció de la UE
Font:EUROSTAT
L’any 2022, les llars van generar el 54,1% dels residus de malbaratament alimentari (70 kg per càpita), molt per sobre de la quantitat de residus de malbaratament alimentari procedents dels sectors de producció primària i fabricació de productes alimentaris i begudes (7,5% i 18,8%, respectivament). Evidenciant que aquests sectors ja presenten estratègies per reduir aquests tipus de residus.
Els restaurants i serveis d’alimentació van generar el 11,3% del total d’aquests residus i, finalment, el comerç de la venta al detall i altres tipus de distribució d’aliments va ser el sector amb menys residus de malbaratament alimentari: un 8,3% respecte el total generat.
S’observa que els anys posteriors de recuperació de la crisi de la covid-19, tant el sector de la restauració com a les activitats de les llars, augmenta lleugerament el malbaratament alimentari.