RezeroLab Dades

Tot i les perfectes qualitats sanitàries i organolèptiques que té l’aigua de la xarxa a pràcticament tots els punts del país, el consum d’aigua envasada segueix sent l’opció escollida a moltes llars.

Si comparem el consum d’aigua de l’aixeta amb el d’aigua envasada, observem que l’aigua de l’aixeta aconsegueix disminuir molt l’impacte ambiental, ja que es redueixen els impactes derivats del transport, no es consumeixen recursos per a la fabricació de l’envàs, disminuint així l’impacte derivat de la gestió dels residus d’envasos.

Aquest indicador permet conèixer el consum de bosses de plàstic lleugeres (bosses amb nansa o sense, fabricades en plàstic, que es subministren a les persones consumidores en els punts de venda de productes o mercaderies i que presenten un gruix inferior a 50 micres) segons la Directiva (UE) 2015/720.
Aquesta Directiva exigeix als Estats membres que adoptin mesures per aconseguir reduir el consum de bosses de plàstic i que notifiquin el seu consum anual com a sistema de control per a la seva reducció.

Les bosses de plàstic lleugeres consumeixen una gran quantitat de recursos durant la fase de producció i generen greus impactes sobre el medi un cop es converteixen en residus.

Els continus canvis en les aplicacions i característiques dels aparells fa que augmenti la producció aparells elèctrics i electrònics (AEE) i que els cicles d’innovació/obsolescència siguin més breus, accelerant la seva substitució i generant un increment correlatiu de la generació de residus derivats d’aquests aparells (RAEE). Degut a la presència de substancies tòxiques en la seva composició, com ara metalls pesants, els RAEE suposen un risc per a la salut humana i medi ambient, si no són gestionats correctament. D’altra banda, en la seva fabricació també s’utilitzen materials molt escassos i valuosos. La seva recuperació, preparació per a la reutilització i reciclatge, no només evita l’extracció de matèries primes no renovables i els impactes ambientals i socials causats per la mineria, sinó que també redueix l’emissió de gasos d’efecte hivernacle associats amb el seu processament.

L’elevat turisme, les deficiències dels sistemes de gestió de residus i l’activitat humana a les zones costaneres de les Illes Balears contribueixen al fet que any rere any una quantitat elevada de residus acabin arribant al mar (deixalles marines).

Un dels principals factors de la pèrdua de l’envàs reutilitzable es deu a l’augment de la distribució i consum d’envasos d’un sol ús, especialment de les llaunes, que han crescut en xifres absolutes de manera imparable, principalment en els sectors de la cervesa i els refrescos.

Les burilles de cigarreta són un dels residus més abundants en entorns naturals i urbans i causen greus impactes ambientals, econòmics i sobre la salut humana quan no són gestionades correctament.

Uns nivells alts de recollida selectiva són un bon indicador del compromís i les bones pràctiques en matèria de residus, dutes a terme en un municipi. Com major sigui el percentatge de recollida selectiva, major és la quantitat de residus que potencialment podran ser recuperats i reciclats, contribuint així als principis de l’economia circular i a disminuir l’impacte ambiental que té associada la generació i el tractament dels residus.

Uns nivells baixos de recollida de fracció resta solen anar acompanyats d’uns nivells alts de recollida selectiva o bé d’una baixa generació de residus per càpita. Aquest indicador és, per tant, un signe positiu de l’avanç d’un municipi cap al residu zero i cap a la correcta separació dels residus generats.

El sistema de recollida Porta a Porta (PaP) està relacionat amb un augment de la recollida selectiva. Les dades de recollida selectiva mostren com les fraccions selectives ordinàries (orgànica, paper i cartó, envasos lleugers i vidre) tenen un major percentatge de recollida als municipis on es du a terme un sistema PaP que als municipis amb altres sistemes, especialment en el cas de la fracció orgànica.
A més a més, també facilita la implementació d’altres sistemes de gestió de residus, com el pagament per generació.

Més del 40% dels residus domiciliaris generats són residus orgànics. Per aquest motiu, la recollida de la fracció orgànica de forma selectiva és clau per augmentar els valors de recollida selectiva dels residus municipals, prevenir la contaminació d’altres fraccions amb els residus orgànics i valoritzar la matèria orgànica en forma de compost per aprofitar els nutrients que poden aportar al sòl.

Aquest indicador quantifica la demanda europea de materials (biomassa, minerals metàl·lics i no metàl·lics i materials d’energia fòssil) per produir béns i serveis destinats al consum o al desenvolupament de les llars, governs i empreses de la UE.

El consum de matèries primeres, mesurat en tones de materials consumides per habitant, permet visibilitzar la responsabilitat de la UE en les pressions mediambientals en altres parts del món com a conseqüència dels productes o materials importats per la UE.

Les matèries primeres són essencials per al desenvolupament econòmic de la UE, ja que el sector secundari i una gran part del sector primari i terciari en depenen d’elles.

Actualment suposa de vital importància controlar i reduir la dependència de les importacions per assegurar estabilitat en l’economia europea i el control sobre la recirculació de materials, clau per a la transició cap a una economia més circular.

Aquest indicador mostra el grau d’autosuficiència de subministrament (en l’extracció) de diverses matèries primeres utilitzades àmpliament a la UE.