RezeroLab Dades

Actualment, els productes menstruals d’un sol ús (compreses i tampons d’un sol ús) segueixen sent l’opció més utilitzada entre les persones menstruants, tot i les múltiples alternatives reutilitzables que existeixen (copes menstruals, compreses i calces reutilitzables, esponja menstrual).

Els productes menstruals es caracteritzen per tenir una durabilitat molt baixa i una complexitat de reciclatge molt elevada, fet pel qual, són recollits i tractats amb la fracció resta o, en el pitjor dels casos, abocats a l’entorn natural. Tot i això, aquests productes no estan subjectes a cap sistema de responsabilitat ampliada del productor (RAP).

Les càpsules de cafè representen un exemple de producte amb un mal disseny que no permet la seva correcta gestió com a residu i que pugui acabar sent reciclat. La seva mida petita i el fet que segueixin plenes de contingut orgànic quan s’han convertit en residus, dificulta el seu reciclatge, encara que la majoria d’elles estiguin fetes d’alumini i sigui un material totalment reciclable. A més, es tracta d’un producte que no cobreix cap necessitat real per la societat i que presenta moltes alternatives tradicionals i més sostenibles, com l’ús de cafetera italiana i cafès molt a granel.

Tot i les perfectes qualitats sanitàries i organolèptiques que té l’aigua de la xarxa a pràcticament tots els punts del país, el consum d’aigua envasada segueix sent l’opció escollida a moltes llars.

Si comparem el consum d’aigua de l’aixeta amb el d’aigua envasada, observem que l’aigua de l’aixeta aconsegueix disminuir molt l’impacte ambiental, ja que es redueixen els impactes derivats del transport i no es consumeixen recursos per a la fabricació de l’envàs, disminuint així l’impacte derivat de la gestió dels residus d’envasos.

Les bosses de plàstic lleugeres consumeixen una gran quantitat de recursos durant la fase de producció i generen greus impactes sobre el medi un cop es converteixen en residus.

Aquest indicador permet conèixer el consum de bosses de plàstic lleugeres (bosses amb nansa o sense, fabricades en plàstic, que es subministren a les persones consumidores en els punts de venda de productes o mercaderies i que presenten un gruix inferior a 50 micres) segons la Directiva (UE) 2015/720.
Aquesta Directiva exigeix als Estats membres que adoptin mesures per aconseguir reduir el consum de bosses de plàstic i que notifiquin el seu consum anual com a sistema de control per a la seva reducció.

Els continus canvis en les aplicacions i característiques dels aparells fan que augmenti la producció aparells elèctrics i electrònics (AEE) i que els cicles d’innovació/obsolescència siguin més breus, accelerant la seva substitució i generant un increment correlatiu de la generació de residus derivats d’aquests aparells (RAEE). Degut a la presència de substancies tòxiques en la seva composició, com ara metalls pesants, els RAEE suposen un risc per a la salut humana i medi ambient, si no són gestionats correctament.

D’altra banda, en la seva fabricació també s’utilitzen materials molt escassos i valuosos. La seva recuperació, preparació per a la reutilització i reciclatge no només evita l’extracció de matèries primeres no renovables i els impactes ambientals i socials causats per la mineria, sinó que també redueix l’emissió de gasos d’efecte hivernacle associats al seu processament.

L’elevat turisme, les deficiències dels sistemes de gestió de residus i l’activitat humana a les zones costaneres de les Illes Balears contribueixen al fet que any rere any una quantitat elevada de residus acabin arribant al mar (deixalles marines).

El Centre de Coordinació de Neteja del Litoral de les Illes Balears quantifica anualment la quantitat de deixalles marines recollides, segons el material de que estan fetes.

Un dels principals factors de la pèrdua de l’envàs reutilitzable es deu a l’augment de la distribució i consum d’envasos d’un sol ús, especialment de les llaunes, que han crescut en xifres absolutes de manera imparable, principalment en els sectors de la cervesa i els refrescos.

Les burilles de cigarreta són un dels residus persistents més abundants i més contaminants que es poden trobar als entorns urbans i naturals: s’estima que representen entre el 30-40% de la brossa dispersa en municipis (en termes unitaris).

Els filtres de les burilles estan compostos de plàstic no biodegradable que s’acaba descomponent en partícules de microplàstic, i contenen centenars de components tòxics per al medi ambient i la salut dels éssers vius. Totes aquestes substàncies contaminen el sòl i l’aigua quan les burilles s’abandonen al medi ambient i suposen un risc per la salut dels ecosistemes i dels ésser vius, a més de suposar un risc d’incendi.

Per tant, és imprescindible que s’estableixin mesures per prevenir i minimitzar l’abandonament de les llosques de tabac per tal de reduir els impactes ambientals que generen.

Uns nivells alts de recollida selectiva són un bon indicador del compromís i les bones pràctiques en matèria de residus, dutes a terme en un municipi. Com major sigui el percentatge de recollida selectiva, major és la quantitat de residus que potencialment podran ser recuperats i reciclats, contribuint així als principis de l’economia circular i a disminuir l’impacte ambiental que té associada la generació i el tractament dels residus.

Uns nivells baixos de recollida de fracció resta solen anar acompanyats d’uns nivells alts de recollida selectiva o bé d’una baixa generació de residus per càpita. Aquest indicador és, per tant, un signe positiu de l’avanç d’un municipi cap al residu zero i cap a la correcta separació dels residus generats.

El sistema de recollida Porta a Porta (PaP) està relacionat amb un augment de la recollida selectiva. Les dades de recollida selectiva mostren com les fraccions selectives ordinàries (orgànica, paper i cartó, envasos lleugers i vidre) tenen un major percentatge de recollida als municipis on es du a terme un sistema PaP que als municipis amb altres sistemes, especialment en el cas de la fracció orgànica.
A més a més, també facilita la implementació d’altres sistemes de gestió de residus, com el pagament per generació.

Més del 40% dels residus domiciliaris generats són residus orgànics. Per aquest motiu, la recollida de la fracció orgànica de forma selectiva és clau per augmentar els valors de recollida selectiva dels residus municipals, prevenir la contaminació d’altres fraccions amb els residus orgànics i valoritzar la matèria orgànica en forma de compost per aprofitar els nutrients que poden aportar al sòl.