El comerç de proximitat i la sostenibilitat. L’aposta del comerç de proximitat per una informació amb valor ambiental del producte i la reducció d’envasos d’un sol ús. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)
L’estudi dona continuïtat a l’informe “La prevenció de residus municipals: un repte per a Catalunya” i aprofundeix en les oportunitats de millora ambiental que es poden aplicar en un àmbit econòmic i cultural de prou rellevància al nostre país com són els mercats municipals i, per extensió, el comerç de proximitat.
Autoria: Rezero
Análisis del Ciclo de Vida de la Gestión de Envases ligeros mediante SIG y SDDR en España
Aquest estudi proporciona dades ambientals quantitatives, objectives i de qualitat per ser utilitzades com a criteri en la presa de decisió de la selecció del sistema de gestió d’envasos de begudes, SDDR o SIG, més ambientalment correcte. Aquest anàlisis determina els impactes ambientals associats a cada sistema de gestió i indica les etapes del cicle de vida amb majors impactes.
Autoria: Innedit
Limitació de les Bosses de Plàstic de nansa d’un sol ús
El principal objectiu d’aquest estudi és valorar les possibles alternatives a l’ús de la bossa comercial de nanses d’un sol ús de plàstic que es podríen aplicar al sector de comerç català i proposar mesures eficaces de reducció i substitució de bosses de plàstic.
Autoria: Rezero
L’Estalvi econòmic associat a la prevenció de residus a la llar
Les decisions de compra que prenem els consumidors tenen una relació directa amb la producció de residus i la despesa econòmica de les llars. Aquest estudi fa una aproximació sobre l’estalvi econòmic associat a les pràctiques de prevenció de residus per a una família estàndard catalana, analitzant durant uns mesos els hàbits de consum i la generació de residus de cinc famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Autoria: Rezero i Agència de Residus de Catalunya.
La prevenció de residus municipals: un repte per a Catalunya
Aporta una anàlisi clara i útil de la situació a Catalunya pel que fa a la salut ambiental en l’àmbit del consum i de la generació de residus i de les polítiques que s’han aplicat fins ara amb la perspectiva necessària per emprendre un canvi radical cap a models més sostenibles. Mostra un recull d’experiències interessants en relació amb la prevenció de residus i el consum responsable i ofereix un conjunt d’eines als comerços, als ens locals, a la societat civil i al Govern català per treballar per a la reducció de residus en concret i per un canvi de model de consum en general, basat en la responsabilitat social i la sostenibilitat.
Autoria: Rezero, Generalitat de Catalunya, Departament de la Vicepresidència, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Biblioteca de les Coses
El model de consum i producció actual ens ha portat a acumular objectes a casa que gairebé no fem servir però ocupen espai, costen diners i acaben esdevenint residus. S’estima que una família posseeix entre 3.000 i 4.000 objectes que amb prou feines utilitza i que probablement mai arribaran al final de la seva vida útil. Un model incompatible amb el planeta finit on vivim.
Per això, Rezero conjuntament amb Nusos cooperativa i la implicació d’un grup de veïnes voluntàries de Sant Martí, han dissenyat i implantat la primera Biblioteca de Coses de Catalunya, que es va estrenar al gener del 2020 i està situada al Casal Ca l’Isidret del Districte de Sant Martí de Barcelona. El projecte va implicar l’estudi i anàlisi d’experiències que ja es desenvolupen a altres ciutats del món d’espais comunitaris on els veïns poden endur-se en préstec o compartir objectes i alhora formar-se sobre com utilitzar-los i reparar-los.
La biblioteca ofereix objectes que són utilitzats amb poca freqüència i que permeten un alta rotació d’ús, com ara eines de bricolatge o jardineria, objectes d’oci i material ortopèdic, entre d’altres, que han estat donats per persones, entitats i empreses i que es classifiquen per àmbits com Oci i Aventura, Bricolatge, Neteja i llar, Cures i salut o Oficina. La biblioteca també és un espai per compartir coneixement i experiències del veïnat i s’hi organitzen periòdicament tallers i xerrades de reparació i de consum responsable. El projecte disposa d’un sistema de traçabilitat mitjançant codis QR i programari lliure, que proporcionarà dades valuoses sobre els usos de cada article, les tipologies de donants i usuaris, les necessitats de manteniment i els beneficis ambientals derivats.
La Biblioteca de les Coses és un exemple pràctic d’un altre model econòmic- l’economia social i solidària. El fet d’utilitzar un objecte sense posseir-lo, obre una nova perspectiva social i ambiental, de col·laboració, de reducció de l’ús de recursos naturals, evita la generació de residus i suposa un estalvi per als usuaris. A més, el projecte implica un equipament de barri, de proximitat i un servei presencial que genera un espai de relació, confiança i suport mutu. És un exemple de consum compartit fomentat dins la comunitat i l’associacionisme; un projecte de persones per a les persones.
Aquesta prova pilot ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de Residus de Catalunya i l’Àrea Metropolitana així com amb la col·laboració del Casal Ca l’Isidret i la Taula Eix Pere IV.
Zero Beach
Un 80% de les deixalles marines del Mediterrani provenen de fonts terrestres, principalment del turisme i les activitats lúdiques de les platges. D’aquests residus, només un 15% s’acumula a les platges, el 70% es troba al fons marí i el 15% restant sura a l’aigua. Els plàstics, incloent les burilles de cigarretes, constitueixen més del 80% del total dels residus a les platges i més de la meitat d’aquests són articles d’un sol ús (ampolles de begudes, envasos de menjar, bosses, gots i palletes…).
Durant l’estiu de 2019, Rezero i Eco-Union, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya i Be-Med i en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els municipis de Castelldefels, El Prat de Llobregat i Gavà, van impulsar unes proves pilot de prevenció de deixalles marines a les platges, amb l’objectiu de demostrar que aquestes són viables, fàcilment aplicables i permeten reduir la quantitat de residus acumulats a la sorra i al mar i millorar la salut de les platges.
Les mesures adoptades van incloure la delimitació d’espais lliures de fum on els usuaris eren informats de la prohibició de fumar en aquells fragments de la platja durant una setmana, la instal·lació d’un Punt de Recollida d’envasos per a fomentar el retorn d’envasos de begudes consumides a la platja mitjançant un incentiu econòmic de 5 cèntims (simulant un sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos) així com la instal·lació de panells informatius a cada platja indicant la problemàtica ambiental dels elements d’un sol ús més habituals a les platges i apuntant solucions existents per evitar la seva generació.
Durant les tres setmanes de la prova pilot es va informar a 2.600 persones sobre com podem aconseguir conjuntament una Societat #ResiduZero i es va concloure que l’existència de platges sense fum pot suposar la reducció del 81% de les burilles a la sorra i que amb el foment d’alternatives reutilitzables i l’aplicació d’un incentiu econòmic pel retorn d’envasos de begudes, es pot arribar a reduir de les papereres un 40% d’ampolles i llaunes d’un sol ús.
reWINE
La reutilització, tot i ser una prioritat en la jerarquia europea de residus es troba en clar retrocés a Catalunya. Els envasos de vi actualment no es reutilitzen en cap dels seus canals de distribució, ni tan sols en hotels, restaurants i càterings, com passa en altres sectors de begudes, com els envasos de refrescos o cerveses. El 6% de les begudes envasades consumides a Catalunya són ampolles de vi. Cada any se’n consumeixen a Catalunya 147 milions i el 43% d’aquestes no es reciclen.
ReWINE és un projecte per promoure la reutilització d’ampolles en el sector del vi, per tal de reduir la generació de residus, els gasos amb efecte hivernacle i estalviar costos. ReWINE vol demostrar a través de dades experimentals la viabilitat tècnica, sanitària i de qualitat d’un sistema sostenible de recollida, neteja i reutilització d’ampolles de vidre en el sector vitivinícola de Catalunya. Per això, s’ha realitzat una prova pilot que involucra consumidors, cellers, bars, restaurants, empreses distribuïdores, botigues, cadenes de supermercats i deixalleries per la reutilització d’ampolles de vi, des del seu rentat, etiquetatge, embotellament i distribució al mercat fins a la seva recol·lecció.
La prova pilot, impulsada conjuntament amb Parc de Recerca UAB, Agència de Residus de Catalunya, Inèdit i Ètim online, es va iniciar al Juliol de l’any 2018 i va finalitzar el Febrer del 2019. Han participat gairebé 100 punts de venta i retorn d’ampolles: 7 cellers, 54 restaurants, 32 botigues o supermercats, 3 deixalleries i 2 empreses de distribució. Durant aquest temps, s’han posat a la venda més de 130.000 ampolles de vi, s’han recuperat un total de 82.621 per la seva reutilització i s’han evitat un total de 37 tones de residus de vidre. El projecte ha demostrat que un aquests sistema pot ser una solució rendible per a les empreses i el medi ambient.
Cadaqués Retorna
A Catalunya, cada dia es posen a la venda 9 milions d’envasos de begudes dels que només 3,5 es recullen selectivament. La resta – 5,5 milions- acaben abocats, incinerats o dispersats per l’entorn. Això suposa tant un important impacte ambiental com un malbaratament de matèria primera.
Del 15 d’abril al 30 de juny de 2013, des de Rezero, l’Associació Retorna i l’Ajuntament de Cadaqués, amb la supervisió de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), es va impulsar una prova pilot del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’envasos de begudes (SDDR) a Cadaqués, com a sistema complementari al sistema integral de gestió existent.
Amb la participació de 10 establiments de la localitat (8 petits comerços i 2 supermercats) i els gestors de 4 màquines expenedores, es van incorporar al SDDR els envasos metàl·lics i de plàstic d’un sol ús d’aigua, cervesa, sucs i refrescos (incloses begudes energètiques i combinats) -per ser els productes més consumits, per la seva acceptació en les màquines de retorn automàtic cedides per a la prova i per ser els més susceptibles de ser abandonats a l’entorn. Aquests envasos es van marcar amb un codi de barres per a la seva traçabilitat i l’incentiu econòmic per a la seva devolució va ser de 5 cèntims.
La prova va tenir una bona acollida per part dels comerços i la ciutadania – al 85% dels cadaquesencs els hi agradaria que el sistema fos implantat a Catalunya. El nivell de retorn dels envasos de begudes va ser del 76% de les vendes (81.183 envasos), arribant al 91% al final de la prova pilot. La recollida selectiva d’envasos lleugers es va multiplicar per cinc, passant del 12% al 66% . A més, el material recuperat a través d’aquest sistema té els estàndards de qualitat més elevats de la indústria del reciclatge incrementant el seu valor així com les possibilitats de fer-ne nous envasos dels mateixos.
En una implantació real, es va calcular que l’estalvi net per l’Ajuntament en la gestió i recollida dels residus seria d’entre 23.000 i 33.605 euros/any -prop de deu euros per habitant i any. L’alcalde de Cadaqués també va destacar que la localitat estigués molt més neta.
Així doncs, els resultats de la prova pilot mostren la viabilitat del sistema al nostre país, tant econòmica com tècnica i social, una opció de reciclatge que ja funciona amb èxit a més de 40 països i regions del món convivint amb el contenidor groc.