Per la salut: zero tòxics
La toxicitat dels productes de consum és un tema emergent, molt complex, i que genera preocupació i desconcert per l’exposició general i quotidiana i per la gran diversitat de substàncies i materials que implica. L’efecte sobre la salut de les persones d’alguns contaminants ambientals està cada vegada més demostrat en múltiples investigacions i publicacions científiques, i amb estudis en cohorts específics de població, on queda pal·les el major risc i afectacions en infants i en dones.
Alguns compostos químics sintètics d’ús quotidià actuen com a disruptors endocrins, generant un desequilibri en el sistema hormonal i en la regulació del desenvolupament embrionari i fetal, que pot provocar efectes adversos sobre la salut d’un organisme i la seva descendència.
Malgrat les múltiples evidències mèdiques i científiques, existeix una absoluta i preocupant opacitat en relació als continguts de substàncies tòxiques als productes de consum incompliment el dret a l’accés a la informació de les persones consumidores i incompliment el principi de precaució.
En el marc de la campanya Salut de Plàstic, Rezero presenta un recull de testimonis, persones referents de l’àmbit científic i social, que denuncien la presència de contaminants i tòxics en productes de consum quotidià, posant el focus en el seu impacte sobre la salut i traslladant demandes concretes per un 2023 lliure de tòxics a agents econòmics i polítics.
Els plàstics són especialment perillosos per a les dones
Nicolás Olea és catedràtic de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada, ha sigut director de l’Institut Recerca Biosanitària i del departament de Radiologia de la Universitat de Granada, així com metge a l’Hospital Clínic de la mateixa ciutat. És un reconegut expert en Epidemiologia, destacant en línies de recerca on vincula la Salut i el Medi ambient amb fenòmens de disrupció endocrina i càncer. Ha participat en multitud de projectes, nacionals com internacionals, entre els quals projectes per a l’avaluació de l’activitat hormonal en la salut reproductiva, la infància o en els efectes de l’exposició a contaminants ambientals com el BPA. Ha publicat centenar d’articles en revistes científiques internacionals i nacionals i és avaluador de programes d’investigació europeus sobre riscos emergents.
Plagui/fungi/herbi – cides (que maten la vida) quotidians i prescindibles
Aina Calafat és filla d’agricultora ecològica britànica i marger valldemossí. Llicenciada en Biologia, Màster en Producció Agrària Ecològica i en Polítiques Internacionals i Cooperació. Va treballar durant gairebé 20 anys al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, com a veedora i com a directora. Ha participat en diferents projectes d’agroecologia, de sobirania alimentària i per la implementació de sistemes de certificació pública de la producció ecològica a diferents països. Actualment és responsable d’incidència política i projectes internacionals a SEAE- Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (www.agroecologia.net) linkedin.com/in/aina-calafat-a993305b
Compreses, tampons i bolquers d’un sol ús… un còctel tòxic amb alternatives
Laia Guardiola és coordinadora de programes de Rezero, des d’on ha desenvolupat diversos treballs vinculats a la prevenció, la reutilització i l’educació ambiental a múltiples centres d’ensenyament. Ha participat en el desenvolupament de diverses campanyes estratègiques de prevenció i consum consistent per promoure un canvi d’hàbits de producció i consum a la societat com la campanya de menstruació Nou Període o Salut de Plàstic. També ha col·laborat en el disseny i elaboració de les propostes educatives de Rezero en l’àmbit de l’educació menstrual per educació formal, no formal i informal i és portaveu de Rezero a les xarxes europees que treballen la menstruació sostenible des d’on s’impulsen accions i conjuntes així com l’intercanvi de coneixement.
Tòxics domèstics, embarassades i infants… i les deficiències del sistema actual per la regulació dels tòxics
Carlos de Prada, Premi Global 500 de l’Organització de les Nacions Unides i Premi Nacional de Medi Ambient, entre altres guardons, és un conegut divulgador de temes ambientals que ha treballat al llarg de diverses dècades en rellevants mitjans de comunicació nacionals de premsa, ràdio i televisió, sent a més autor de diversos llibres sobre contaminació química i salut.
3 Perills: Pesticides, Plàstics i Perfums.. i com s’incompleixen les pròpies normatives aprovades per la UE
Dolores Romano és experta en polítiques per prevenir els efectes adversos dels contaminants químics sobre la salut i el medi ambient, enginyera agrònoma de professió, i assessora en polítiques de substàncies químiques de l’Oficina Europea de Medi Ambient (European Environmental Bureau, EEB), una federació que integra 180 organitzacions ecologistes de 38 països europeus.
Processos de reciclatge: part del problema
Ethel Eljarrat és Doctora en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona (1999) i actualment és investigadora científica en l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC a Barcelona. Amb més de 25 anys de recerca, el seu treball se centra principalment en l’estudi de l’impacte de contaminants orgànics persistents i emergents. Treballa en l’avaluació dels processos de bioacumulació i biomagnificació en organismes aquàtics i terrestres, així com en l’exposició humana a aquests contaminants a través dels aliments i de la inhalació d’aires. Una de les seves línies de recerca recents està centrada en l’estudi de la contaminació en processos de reciclatge de residus electrònics i en productes derivats del plàstics.
La dispersió dels tòxics en la gestió i incineració de residus
Mercè Girona és activista ecologista, sòcia fundadora de l’Associació Ecologista Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC); ha estat activa en els àmbits de la prevenció i recuperació dels residus, per frenar el malbaratament de recursos i les afectacions ambientals i a la salut que comporta el model actual de gestió dels residus. Ha desenvolupat amb el CEPA-EdC projectes pioners de gestió de residus com l’anomenat Residu Mínim i de recollida porta a porta; i han estat promotors de la Plataforma Ciutadana Residu Zero que agrupa entitats ecologistes, socials i plataformes que lluiten per a un canvi de model de producció, consum i tractament dels residus. També és representant del CEPA al Consell de Direcció de l’ARC des de l’any 1995. I també des del CEPA van impulsar la creació de la Fundació Rezero, de la qual n’és presidenta.
Residu Zero – Reduir la generació de residus, i també la toxicitat dels productes
Rosa García és Doctora en Sostenibilitat i Directora General de Rezero. Amb més de 15 anys d’experiència en el disseny i desenvolupament de projectes de gestió, plans, estudis i campanyes estratègiques en l’àmbit del consum responsable, la prevenció de residus i l’economia circular, ha assessorat i acompanyat a administracions, empreses, organitzacions, universitats i altres centres formatius. Coordina el desenvolupament de propostes normatives i fiscals en l’àmbit de la gestió preventiva dels residus i el consum responsable. És membre investigadora del Grup de Recerca Consolidat Complex de la UAB especialista en el desenvolupament de competències professionals dels docents en sostenibilitat i docent de turisme sostenible i responsable del Màster Oficial en Direcció d’Empreses Turístiques de la UB.
Es tracta d’un problema emergent amb conseqüències ambientals i de salut d’abast incommensurables i amb impactes que no només afecten individualment i a dosis baixes, sinó que també tenen un important i imprevisible efecte quan es combinen entre ells en el denominat còctel tòxic.
Quan parlem de la generació i prevenció de residus sovint s’enfoca la problemàtica des del punt de vista quantitatiu, pel gran volum de residus que es generen en les diverses fraccions i la complexitat que suposa la seva gestió diferenciada. Però hi ha un aspecte tant o més important que fa referència a la prevenció qualitativa dels residus, que ens parla de la tipologia de materials i additius que s’utilitzen en la seva fabricació, el seu impacte i la seva toxicitat. La realitat dels productes de consum que ens envolten és molt més diversa i complexa, i avui en dia estem en contacte amb molts materials i substàncies que s’integren en els productes alimentaris, en els envasos, el mobiliari, la roba, els productes de consum, els cosmètics… que poden contenir substàncies potencialment perilloses per la salut, que es segueixen utilitzant sense una regulació estricta que limiti els seus usos i que tampoc estan gestionats de forma diferenciada un cop acaben la seva vida útil alliberant-se en el medi a través de processos d’incineració, o fins i tot tornant a entrar dins nous productes a través de la cadena de reciclatge, contaminant materials verges amb altres d’elevada càrrega tòxica.
Aquesta iniciativa impulsada per Rezero, amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, incideix en la prevenció qualitativa dels residus i dels seus impactes sobre la salut, i pretén posar en l’agenda política, social i econòmica el repte de reduir els residus a nivell quantitatiu i sobretot, a nivell qualitatiu.
Iniciativa de Rezero amb el suport de:
