Un dels trets característics de Rezero és l’aposta pel treball en xarxa. El fet de fer seure en una mateixa taula agents diversos i sortir-ne amb reptes compartits. Per això al Festival Residu Zero es va reservar un espai per celebrar cinc trobades sectorials, amb els agents clau de cada àmbit: la certificació Ciutats i Pobles Residu Zero, les biblioteques de les coses, els envasos retornables, els productes menstruals reutilitzables i el comerç verd.
Van ser espais dinàmics i participatius que en alguns casos, com el de les biblioteques de les coses o els productes menstruals, reunien per primer cop entitats i administracions implicades en l’àmbit. Es van sentir punts de vista diferents i es van identificar necessitats clau per continuar avançant cap al Residu Zero.
Certificació pobles i ciutats residu zero
Van participar-hi una trentena de persones, representants de deu administracions locals amb diferents realitats poblacionals i socioeconòmiques i de dues administracions supramunicipals d’arreu de Catalunya compromeses amb el residu zero. També vam comptar amb la participació de set organitzacions i diverses empreses que treballen assessorant i acompanyant a municipis o oferint-los serveis.
Durant la sessió, es va debatre quins són els criteris clau que ha de complir un municipi per a ser considerat residu zero. MiZa (Mission Zero Academy) va explicar en què consisteix aquesta certificació i, a partir del cas de Torrelles de Llobregat (primer municipi certificat a Catalunya), es va exposar en què consisteix el procés de certificació. Després de resoldre dubtes, es van identificar les principals oportunitats i limitacions que representa per als municipis.
Present i futur de les biblioteques de les coses
El Festival també va ser el marc de la primera trobada per parlar de les biblioteques de les coses. Hi van participar una cinquantena de persones, representants de diverses administracions públiques i de la majoria dels projectes catalans en funcionament o en vies d’estar-ho.
Els diversos torns de paraula i les dinàmiques preparades van servir per constatar el valor del vessant comunitari de molts d’aquests projectes, així com el potencial de reducció de residus que representen. Alhora, es va posar sobre la taula la necessitat de trobar fórmules que garanteixin l’estabilitat d’aquestes iniciatives i també facilitar que proliferin arreu del territori.
Són els envasos retornables el futur del «take away»?
En aquesta sessió es van analitzar les claus per fer dels envasos retornables una pràctica habitual. Es va identificar la necessitat que la legislació i les administracions imposin barreres reals als envasos d’un sol ús i, al mateix temps, incentivin la col·laboració necessària entre els agents diversos (administració, empreses, restauració, etc.) per implantar circuits de reutilització. Alhora, es va parlar de la importància d’incentivar persones usuàries i establiments a emprar sistemes d’envasos retornables, promovent sistemes fàcils i còmodes. Així mateix, durant les intervencions es va destacar que cal transmetre a la ciutadania un missatge positiu en relació amb els envasos retornables, com una opció positiva i de futur. Sense oblidar, però, la necessitat d’introduir incentius econòmics, tant per als establiments com per a la ciutadania.
Perspectives de futur dels productes menstruals i bolquers reutilitzables
Al Festival també es va celebrar el primer espai de trobada i debat entre diferents marques locals del sector del tèxtil sanitari reutilitzable, administracions públiques i organitzacions. Va servir per generar col·lectiu, en un sector que és petit i relativament nou però especialment estès i divers al nostre territori, i traçar l’estratègia de futur per popularitzar l’ús dels productes menstruals i bolquers reutilitzables. El debat es va centrar en aspectes claus com la distribució pública i accessibilitat a aquests productes o els criteris de qualitat i producció. A més, es va anunciar públicament el nou Gremi d’Artesanes Cícliques de Catalunya, format per 4 artesanes d’arreu del territori.
El comerç local en la societat residu zero
En aquest espai, a través d’una taula rodona, la presentació d’experiències i un debat obert, es va constatar la necessitat de continuar impulsant i visibilitzant el comerç local que fomenta l’oferta sostenible, de donar-los suport per part d’administracions i organitzacions i, a la vegada, la necessitat del sector d’adaptar-se a nous estils de consum. Així mateix, es va reclamar un cop més, el paper clau del comerç local en la transició cap a una societat residu zero com a espai d’aprenentatge i descoberta per petits i adults.
Per la taula rodona vam comptar amb Marta Raurell, cap de l’àrea de comerç del Consorci de Comerç, Artesania i Moda; Àlex Goñi, President de PIMEC Comerç; Marta Cuixart, coordinadora del programa Barcelona Comerç + Sostenible, i l’Elena Carrasco, gerent del Gremi d’Empresaris Carnissers, Xarcuters i Aviram de Barcelona i Província. Novact va presentar les monedes complementàries i Rezero el projecte Comerç Verd i el projecte de reutilització d’envasos Paka.
